Arxiu per desembre, 2022

  • El 9 Ets i uts. “Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve…”

    “Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva” 

     

    Núm. 256//De ben segur que aquesta frase l’heu sentida més d’un cop perquè ja és un clàssic del nostre refranyer. El que potser desconeixem és per què es va originar i quin significat té. 

    De fet, ens hem de traslladar a l’edat mitjana per entendre-ho millor. Segons Amadeu Carbó, especialista en cultura popular, cap al segle IX, a la part de la Catalunya Vella, que pertanyia a l’imperi carolingi, s’hi va difondre un determinat concepte de família.  

    La família carolíngia era molt extensa, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important, com és el cas del dia de Nadal, el pare o l’avi reunia tota la família -que podia viure molt lluny de la casa pairal- al voltant d’una taula plena de menjar. D’aquí vindria això de “Per Nadal, cada ovella al seu corral” (o la variant “Per Nadal, cada perdiu al seu niu”). D’altra banda, com que en aquells temps no hi havia tants mitjans de transport i els familiars trigaven a fer el viatge de tornada, l’endemà, el dia de sant Esteve, no es treballava. No era ben bé una festivitat, simplement era un dia de descans perquè els familiars poguessin tornar a casa seva. I aquí agafa sentit la segona part de la frase: “Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva” o “Per Sant Esteve cadascú a casa seva”.  Aquesta tradició ha continuat fins als nostres dies i pel mateix motiu encara fem festa el dilluns de Pasqua Florida, l’endemà del diumenge de Resurrecció per Setmana Santa.  

    Altres països d’Europa que van estar sota l’imperi carolingi també acostumen a celebrar el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre. És tradició a Irlanda, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Holanda… 

    Tenim molts d’altres refranys, també curiosos, en què apareix la dicotomia Nadal i Sant Esteve, com per exemple per indicar l’allargament del dia: “Per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre”. I és que el refranyer popular és una font de saviesa!   

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Irene Solà

    Núm.255// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d’Irene Solà, poetessa, narradora i artista nascuda a Malla el 1990.  

    Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha estat premiada en diversos certàmens. El 2012 va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb l’obra Bèstia, que recentment s’ha traduït a l’anglès. L’any 2017 va aconseguir el premi Documenta de narrativa per a menors de trenta-cinc anys amb Els dics.  

    Dos anys més tard, el 2019, va guanyar el premi Anagrama de Novel·la en català amb el fenomen literari Canto jo i la muntanya balla, que ha enlluernat lectors i crítics, ha inspirat una adaptació teatral i una obra simfònica, i de la qual s’han venut més de 46.000 exemplars en català, i 12.000 en castellà. En paraules de la mateixa autora: “Crec que a la gent a qui li agrada jugar el fet que Canto jo i la muntanya balla no sigui una novel·la clàssica l’atrapa”. 

    Després d’haver viscut a Londres i a Islàndia qui sap si a la recerca de la universalitat, Solà ha estat capaç de triomfar amb històries ambientades al poble on va nèixer. Els seus poemes i narracions han estat traduïts a l’alemany, l’anglès, el francès, l’hongarès, el gallec, el portuguès, el neerlandès, el lituà, el danès, el castellà, l’italià, el grec i l’eusquera…, entre altres llengües. 

    Solà, que va conèixer l’èxit en el context singular d’una pandèmia, és al capdavant d’una nova fornada de narradores joves que s’ha plantat amb força, els darrers anys, al panorama editorial del país. Les crítiques l’elogien tant per la llengua com pel registre poètic que usa en les seves obres. 

    Foto: Dani Codina

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb Can i Cal (II)

    Núm. 254// Fem servir ca més l’article masculí o femení més un ofici per parlar de la casa o del negoci de certs professionals, molts dels quals són els tradicionals: cal barber, cal dentista, cal metge, cal notari, ca l’adroguer, ca l’herbolari, ca la carnissera, ca la cosidora, ca la modista, ca la madrona, ca la cotillaire, ca la pastora… A més, hi ha un bon grapat d’expressions populars encapçalades per aquestes formes: cal, ca la (ca na, a les Illes Balears), ca l’, can o ca n’. 

    Una d’aquestes expressions podria ser tenir les orelles a cal ferrer : «T’ha sentit, el que passa és que té les orelles a cal ferrer». Pot tenir tres valors: 

    1. Estar a la lluna, tenir el cap en un altre lloc. 
    1. Fer el desentès o fer el sord. 
    1. Estar mig sord, sentir-hi malament (que no és el cas de l’exemple donat). 

    A la següent no hi ha un ofici, però també té la seva gràcia. Es tracta de estar com a cal sogre (‘amb tota confiança i comoditat’): «El vaig trobar arrepapat al seient de la consulta mèdica com a cal sogre». Com sabeu, a vegades qui té abundància d’una cosa és qui menys atenció hi para. Per exemple, imagineu-nos un dentista amb les dents fetes un nyap; en aquest cas es podria dir una dita molt viva, sobretot al País Valencià: A cal sabater, sabates de paper. D’altra banda, seguint la vena negativa, si es comenta que «Aquesta botiga és can Pispa, no hi tornaré més!», ens referim als preus abusius que tenen, és a dir, que és un comerç car.  

    I per acabar d’una manera més esportiva, cal esmentar que can Barça es refereix al Futbol Club Barcelona, més que a l’equip, a l’òrgan directiu, a l’empresa i al camp. Can culer es diu a vegades, també. I en el cas del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, en diem can periquito o can perico. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb Can i Cal (I)

     

    Núm. 253// Can i cal són fruit de la contracció de ca, que vol dir ‘casa’, i dels articles personals en i el. Tot i que havien tingut una gran vitalitat, són mots que actualment cauen en desús, és a dir, en formem pocs de nous. Els trobem en masos o en antics masos que ara poden ser casals per a gent gran, centres cívics, centres culturals, etc. –fins donen nom a barris. Però no solament això, també fan referència a l’antic propietari (o a l’actual) d’una casa, d’un negoci, d’una botiga o d’una fàbrica. A vegades no era exactament el propietari, podia ser, igualment, el resident de la casa, anomenat pel nom (can Pere), pel cognom (can Vila), pel sobrenom (can Xic) o pel malnom (can Rata). Així, per exemple, si anàvem a casa dels avis, dèiem «Anem a cals avis», o també a cal metge, a cal rellotger o a cal notari, i com aquests, molts altres. Tan vives eren aquestes formes que se n’han format expressions fixades que sovint tenen la seva història. Són les que veurem avui i en dies posteriors.  

    La primera és de cal Déu, una locució adjectival irreverent amb la divinitat. Què vol dir, per exemple, «Hi ha un merder de cal Déu»? Doncs que l’enrenou és desmesurat, colossal, molt gros. També podríem dir «un merder de ca l’ample, de l’hòstia, de por». En un altre context pot prendre el sentit ‘de cavall’, és a dir, ‘intens o fort’: «Vaig agafar una febre de cal Déu»; «Portava un pet de cal Déu»; «Feia un fred de cal Déu». 

    En aquest recull no hi podia faltar ser de can Fanga, és a dir, ser de Barcelona. Sembla que és un invent barceloní, no pas de fora. Es diu que durant la construcció de l’Eixample, quan plovia, els carrers es convertien en fangars. Molt més escatològic és anar a can Felip (referit a la memòria de Felip V), a can Roca o a cal senyor Roca (com sabeu hi ha una marca de sanitaris amb aquest nom), que són eufemismes per expressar ‘anar de ventre’. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço