El 9 Ets i uts. Expressions amb Can i Cal (I)
Núm. 253// Can i cal són fruit de la contracció de ca, que vol dir ‘casa’, i dels articles personals en i el. Tot i que havien tingut una gran vitalitat, són mots que actualment cauen en desús, és a dir, en formem pocs de nous. Els trobem en masos o en antics masos que ara poden ser casals per a gent gran, centres cívics, centres culturals, etc. –fins donen nom a barris. Però no solament això, també fan referència a l’antic propietari (o a l’actual) d’una casa, d’un negoci, d’una botiga o d’una fàbrica. A vegades no era exactament el propietari, podia ser, igualment, el resident de la casa, anomenat pel nom (can Pere), pel cognom (can Vila), pel sobrenom (can Xic) o pel malnom (can Rata). Així, per exemple, si anàvem a casa dels avis, dèiem «Anem a cals avis», o també a cal metge, a cal rellotger o a cal notari, i com aquests, molts altres. Tan vives eren aquestes formes que se n’han format expressions fixades que sovint tenen la seva història. Són les que veurem avui i en dies posteriors.
La primera és de cal Déu, una locució adjectival irreverent amb la divinitat. Què vol dir, per exemple, «Hi ha un merder de cal Déu»? Doncs que l’enrenou és desmesurat, colossal, molt gros. També podríem dir «un merder de ca l’ample, de l’hòstia, de por». En un altre context pot prendre el sentit ‘de cavall’, és a dir, ‘intens o fort’: «Vaig agafar una febre de cal Déu»; «Portava un pet de cal Déu»; «Feia un fred de cal Déu».
En aquest recull no hi podia faltar ser de can Fanga, és a dir, ser de Barcelona. Sembla que és un invent barceloní, no pas de fora. Es diu que durant la construcció de l’Eixample, quan plovia, els carrers es convertien en fangars. Molt més escatològic és anar a can Felip (referit a la memòria de Felip V), a can Roca o a cal senyor Roca (com sabeu hi ha una marca de sanitaris amb aquest nom), que són eufemismes per expressar ‘anar de ventre’.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.