El 9 Ets i uts. Salutacions i comiats
Núm. 262// 
Saludar-se i acomiadar-se són actes de cordialitat, que ens indiquen les bones maneres (o les males maneres) de la gent. Són potser les expressions més corrents perquè les diem cada dia més d’una vegada. Quan trobem algú al carrer, és normal que diguem «Ei, hola! Feia temps que no et veia!». Sovint demanem també l’estat de la persona (Com estàs?, Com va això?…). Si entrem en algun lloc o telefonem, podem encetar la conversa amb «Hola, bon dia/bona tarda!». Per acomiadar-nos, el més freqüent és dir Adeu (‘Deu, en versió reduïda amb afèresi), Adeu-siau (molt més formal), Siau (reducció col·loquial del comiat anterior), Apa/au, siau (més bèstia) o Fins més tard, Fins ara, Fins després, Fins demà, Fins la setmana que ve… A reveure potser és més formal. Cal remarcar que Apa i au són paraules que reforcen el comiat i que són d’ús estrictament familiar o col·loquial.
Les principals fórmules de salutació relacionades amb les parts del dia són bon dia per a les hores amb llum solar i bona nit per a les hores nocturnes. Per exemple: «Bon dia! Quan estigueu a punt anirem a fer un cafè», «Me’n vaig cap a casa. Bona nit i fins demà!».
En català, la fórmula bona tarda s’ha introduït més recentment per fer referència a la franja horària posterior al migdia. A València es fa servir bona vesprada. Cal tenir en compte, però, que és possible fer servir bon dia si som a la tarda, com es fa a les Illes Balears i també a vegades a Catalunya.
Finalment, també es pot fer servir la fórmula bon vespre per referir-nos a les hores compreses entre la tarda i la nit. Per exemple: «Bon vespre! Havíem reservat una taula per sopar».
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.