Ets i uts...

Núm.272//Seguim amb el fil que vam encetar la setmana passada. Avui començarem amb una construcció del verb felicitar que no és correcta: *felicitar el Nadal. Per tant, no s’ha de dir «*Et felicito el Nadal», sinó «Et desitjo un bon Nadal». El verb felicitar, doncs, es construeix d’aquesta manera: felicitem algú per l’aniversari (i no felicitem l’aniversari a algú): «Vaig felicitar-la/-lo per l’aniversari» (no pas «*Vaig felicitar-li l’aniversari»). Per congratular algú -tot i l’aparença de mot anglès cal aclarir que congratular és d’origen llatí- diem també «Et dono l’enhorabona (o la meva felicitació o la meva enhorabona)».

Nadal, Cap d’Any i altres dates assenyalades són bones per desitjar que tot vagi bé. Normalment, com a fórmula de felicitació, fem servir els adjectius bon (per al masculí) i bona (per al femení) davant del nom que designa un període de temps o un esdeveniment: bon viatge, bona Pasqua, bona Setmana Santa, bon Sant Jordi o bona diada. A vegades en expressions que no estan tan fixades s’usa igualment l’adjectiu feliç: Feliç Dia de la Dona Treballadora! Recuperant el que dèiem a l’inici d’aquest paràgraf, per Nadal i Cap d’Any solem dir : Bon Nadal! o Bones festes!, Feliç any nou!, Bon any! o Bon any nou! També podem felicitar l’arribada d’un nou any amb els adjectius bon o feliç i l’any que toca (no us despisteu amb l’any, sobretot!): Bon 2023! o Feliç 2023! Per desitjar a l’altra persona que la vida li somrigui (és una manera de dir-ho), es pot començar la frase amb que més un verb en present de subjuntiu, com ara: Que vagi bé Tots Sants!; Que tinguis un bon pont!