Arxiu per juny, 2023

  • El 9 Ets i uts. Llengua i gènere

    Núm.283//Des de fa uns anys hi ha una voluntat d’adaptar la llengua a la igualtat de gènere entre dones i homes, amb fórmules més o menys encertades des del punt de vista gramatical. Tothom recorda el “totis”, els textos escolars plens de “nens i nenes” i fins i tot podem trobar algun surrealista “infants i infantes” (infanta és la neta d’un rei, no existeix el nom “infant” amb morfema de femení).  

    Fent aquests canvis, amb tota la bona voluntat, podem arribar a llegir coses com “Els /les nens /nenes de l’escola Els/les Eriçons/Eriçones han visitat la granja de vedells/vedelles amb els /les grangers/grangeres”. Tots/totes s’ho han passat bé veient els/les animals/animales”(sic.), fàcil de llegir, oi?  O la ja famosa “Tiona” de Sant Cugat, maquillada i amb cabells llargs per trencar estereotips (sic. de nou).   

    En aquest sentit, des de la lingüística catalana es va editar un llibre, “Som dones, som lingüistes, i diem prou”, coordinat per Carme Junyent. En aquest llibre, entre d’altres coses, s’explica d’on ve el morfema de femení que sembla dividir la societat. I diem sembla expressament, perquè una llengua evoluciona d’acord amb la realitat del territori on es parla, i no a l’inrevés; qui pot dir que un país que parla una llengua sense gènere marcat és menys masclista? És evident que la llengua no té gènere ni ideologia, si no, ens podríem plantejar si en el món anglosaxó no hi ha discriminació. O el llatí representava millor a tothom perquè tenia un gènere neutre? A l’Àfrica, on es parlen una infinitat de llengües sense gènere marcat, no hi ha masclisme? 

    És realment difícil defensar aquesta posició, si bé podem utilitzar un munt d’expressions per no caure en formes que dificulten la comprensió d’un discurs (les dites “totis”, “nenes i nens”, “nois/es”…) i que poden servir perquè tothom se senti representat en comunicacions de caràcter públic; “tothom” fa referència a “tot hom” (hom no és home en cap cas, sinó l’individu en qualsevol dels seus gèneres o identitats), “quitxalla”, “mainada” o “canalla” representen a qualsevol grup d’infants i també “jovent” o “joventut” són mots sense gènere marcat que engloben a un segment de la població.  

    Si voleu saber-ne més i trobar solucions no tan forçades per a un ús no sexista de la llengua busqueu “ús no sexista del llenguatge” al cercador Optimot. Hi trobareu respostes pràctiques, de ben segur. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions: m’importa o no m’importa… (II)

     

    Núm.282// Continuant amb les expressions sinònimes del verb importar, per treure importància a una cosa i per tranquil·litzar els nostres interlocutors, els podem dir: «No és res. Ja passarà». Semblantment al francès i a l’italià (Ça ne fait rien; Non fa niente), usem també: «No pateixis pel copet que m’has donat al cotxe, no hi fa res». Però en tenim més: no importa, no passa res, està (tot) bé, no et preocupis, no t’hi amoïnis, (no hi ha) cap problema, no n’hi ha per a tant, tant és, és igual, no és gran cosa, tranquil, calma, això és millor que res, no té importància, no és important, etc. 

    En un context totalment diferent deixem anar un no t’importa, resposta seca però convenient per als massa tafaners, que pot prendre altres formes: «No n’has de fer res: no t’interessa» o «No són coses teves». I cada llengua té la seva manera d’expressar-ho perquè té la seva història i els seus referents culturals, és clar.  

    Observem un país com Suïssa, plurilingüe i respectuós amb la seva diversitat. Vegem què hi passa. Els francòfons del petit estat dels Alps diuen «Ce n’est pas tes oignons» (literalment ‘no són cebes teves’). Per explicar aquesta expressió s’ha de saber que en argot francès del segle XIX oignon designava l’anus i en aquesta mateixa llengua també es diu «Occupe-toi de tes fesses» (‘Ocupa’t del teu cul’). Els germanòfons, ja se sap, prefereixen altres referents: «Das ist nicht dein Bier» (‘No és la teva cervesa’, traduït literalment). Al cantó de Ticino, on es parla italià, el referent són els atributs masculins amagats també rere un nom d’una verdura: «Non sono cavoli tuoi» (‘No són cols teves’) o bé «Fatti i cavoli tuoi» (que significa també ‘ocupa’t de les teves coses, no n’has de fer res’). I, per acabar, en el dialecte baix engiandinès del romanx diuen «Quai nun es teis amulain» (‘No és la teva taula de multiplicar’). Un referent ben estrany, oi? 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions que importen o que no… (I)

    Núm. 281//La importància de les coses és molt relativa. N’hi ha que es posen a plorar a la mínima perquè fan massa cabal del que els diuen. Per contra, a d’altres els entra per una orella i els surt per l’altra. I d’aquests darrers parlarem avui, dels qui els importa poc qualsevol cosa. O, més ben dit, de les expressions que hi ha sobre la poca importància que acordem a les coses o a les persones. 

    Quan algú diu «No m’importa gens que em critiquin», «Tant se me’n dona que em critiquin» o «M’és ben igual» és educat, perquè hauria pogut deixar anar: «M’importa un rave que em critiquin». En castellà, en aquest cas, d’expressions “vegetals” en té més: Me importa un comino/un bledo/un pepino/un rábano. I en italià també tenen una expressió ben fructícola o vegetal: Non m’importa un ficosecco. I encara es pot ser més mal educat, grosser i vulgar: me la pela, me’n pixo/repixo, em rellisca, se me’n fot, se me’n carda, m’importa una merda o un colló… I és que no es pot pas amagar el que es diu en català col·loquial.  

    En altres contextos, per no donar importància a una cosa, diem: «Tant és el que li digui, no em fa mai cas»; «- Ostres, no t’he portat el paquet! – No hi fa res. Ja me’l duràs demà»; «Tant se me’n dona (o tant me fa) menjar carn com peix» (o els més vulgars tant me fot i tant me carda). Ara, si us plau, no digueu *em dona igual o *em dona lo mateix. Mireu que en tenim, de maneres d’expressar la indiferència! 

    D’altra banda, el verb importar també el fem servir per demanar a una persona si ens dona el consentiment per fer una cosa. Per exemple: «Et fa res si fumo?»; «Et sap greu si diumenge no vinc?»; «T’importa si et truco més tard?»; (dit en un tren, una persona seu davant de l’altra) «Et molesta si estiro les cames?» Ho veieu? En aquest cas, sí que som educats. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Salvador Giralt

    Núm.280// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Salvador Giralt (Barcelona, 1945), que és poeta, narrador i rapsode. Viu des de fa molts anys a Sant Hipòlit de Voltregà i és amant de les llargues caminades per arreu de Catalunya i presideix la Societat de la Migdiada. És matemàtic de professió i es dedicà a l’ensenyament secundari fins que es jubilà. 

    Escriu des de la primavera de l’any 1985, quan les muses el visitaren a l’Estany de Banyoles. Des d’aleshores conrea la poesia i la narrativa, i es dedica amb tota la passió del món a declamar versos acompanyat dels músics Jordi Rallo i Marc Egea. És amant de la poesia clàssica i trobadoresca i la seva literatura gira a l’entorn de la natura, el menjar i la vida quotidiana, que és la vida real. 

    S’estrenà en el camp de la novel·la amb L’Entrepà (Labreu Edicions, 2012) i darrerament ha publicat Una sortida al Parnàs (Edicions Tremendes, 2020) i El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021). El 2017 publicà el llibre de poesia La font del Vi (Editorial Emboscall). 

    A Una sortida al Parnàs fa un crònica d’una excursió a Sant Martí Xic, a Osona. L’excursió va tenir lloc, efectivament, i és un retrat humorístic d’aquesta experiència col·lectiva. Al grup dels excursionistes la poesia era l’element aglutinador i hi trobem personatges de ficció que tenen el seu referent directe en poetes d’Osona. Busqueu-los i identifiqueu-los! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Anton Carrera Busquets

     

    Núm. 279// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d’Anton Carrera i Busquets (Vic, 1943), que és poeta, pintor i rapsode. És de Sant Julià de Vilatorta i hi viu des que es va jubilar després de trenta-un anys dedicant-se a la docència de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. 

    És llicenciat en Filologia catalana i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de ben jove cultiva la poesia i fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona el 1991. D’aquest any és el seu magnífic llibre de poesia Tremp d’or (Edicions 62, 1991) en què mostra, per una banda, la seva destresa per escandir versos decasíl·labs precisos i diamantins i, per l’altra, composicions d’arrel oriental com ara les tankes. 

    Ha publicat una quinzena de llibres de poesia i enregistrà com a rapsode tres discos als anys setanta. Els seus darrers llibres de poesia són Recer (Témenos Edicions, 2014) i Aiguaneix (Témenos Edicions, 2020). La seva poesia descriu l’encalç i la captura de l’instant, ben a la vora de la natura i de les creacions humanes. De fet, Recer conté setanta-dues tankes, una per cada capitell del claustre romànic de Santa Maria de l’Estany, al Moianès. Cada tanka és acompanyada per una fotografia del capitell del qual parteix el poema. En una escriu: “Esventa els grisos / que la claror no juga / a mitges tintes! / Com la podries perdre / si mai no va ser teva?”. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço