El 9 Ets i uts. Llengua i gènere
Núm.283//Des de fa uns anys hi ha una voluntat d’adaptar la llengua a la igualtat de gènere entre dones i homes, amb fórmules més o menys encertades des del punt de vista gramatical. Tothom recorda el “totis”, els textos escolars plens de “nens i nenes” i fins i tot podem trobar algun surrealista “infants i infantes” (infanta és la neta d’un rei, no existeix el nom “infant” amb morfema de femení).
Fent aquests canvis, amb tota la bona voluntat, podem arribar a llegir coses com “Els /les nens /nenes de l’escola Els/les Eriçons/Eriçones han visitat la granja de vedells/vedelles amb els /les grangers/grangeres”. Tots/totes s’ho han passat bé veient els/les animals/animales”(sic.), fàcil de llegir, oi? O la ja famosa “Tiona” de Sant Cugat, maquillada i amb cabells llargs per trencar estereotips (sic. de nou).
En aquest sentit, des de la lingüística catalana es va editar un llibre, “Som dones, som lingüistes, i diem prou”, coordinat per Carme Junyent. En aquest llibre, entre d’altres coses, s’explica d’on ve el morfema de femení que sembla dividir la societat. I diem sembla expressament, perquè una llengua evoluciona d’acord amb la realitat del territori on es parla, i no a l’inrevés; qui pot dir que un país que parla una llengua sense gènere marcat és menys masclista? És evident que la llengua no té gènere ni ideologia, si no, ens podríem plantejar si en el món anglosaxó no hi ha discriminació. O el llatí representava millor a tothom perquè tenia un gènere neutre? A l’Àfrica, on es parlen una infinitat de llengües sense gènere marcat, no hi ha masclisme?
És realment difícil defensar aquesta posició, si bé podem utilitzar un munt d’expressions per no caure en formes que dificulten la comprensió d’un discurs (les dites “totis”, “nenes i nens”, “nois/es”…) i que poden servir perquè tothom se senti representat en comunicacions de caràcter públic; “tothom” fa referència a “tot hom” (hom no és home en cap cas, sinó l’individu en qualsevol dels seus gèneres o identitats), “quitxalla”, “mainada” o “canalla” representen a qualsevol grup d’infants i també “jovent” o “joventut” són mots sense gènere marcat que engloben a un segment de la població.
Si voleu saber-ne més i trobar solucions no tan forçades per a un ús no sexista de la llengua busqueu “ús no sexista del llenguatge” al cercador Optimot. Hi trobareu respostes pràctiques, de ben segur.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.