Arxiu per febrer, 2024

  • El 9 Ets i uts. Lèxic de Dimecres de cendra i enterrament de la sardina

     

    Dimecres de cendra i l’enterrament de la sardina 

     

    Num. 317// Què? Com ha anat el Carnaval? Heu xalat intensament? Doncs bé, després del Carnestoltes ve el dimecres de cendra, dia en què comença la quaresma. Recordem que tradicionalment durant el Carnaval hi havia més llibertat, més disbauxa i es trencaven moltes regles socials i religioses. Per celebrar el final del Carnaval, es fa un berenar i es participa en l’enterrament de la sardina, que simbolitza la fi d’aquest període –la sardina i l’arengada són aliments estretament lligats a la celebració del Carnaval. A més, el dimecres de cendra, s’organitza un seguici satíric que enterra el rei Carnestoltes. 

    En la tradició cristiana, els quaranta dies de la quaresma són un temps de sacrifici en els quals, no es pot menjar gaire. Són dies de dejuni i d’abstinència. Els qui segueixen encara els vells costums catòlics canvien la manera de menjar: sopes amb oli, verdura i aigua són l’única cosa que es menjava i es bevia. Solament el diumenge es podia menjar peix. Aquest costum es fa per recordar els quaranta dies que Jesús va passar al desert. 

    El nom de dimecres de cendra ve del fet que aquell dia el capellà posa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. És un ritu d’origen oriental que representa el dolor i la penitència. I la cendra és símbol de la caducitat dels humans. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Repàs actualitzacions al DIEC 2 del 2023

    Repàs breu de les modificacions del 2023 del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans 

     

    Núm.316// Quan acaba l’any solem fer balanç de tot, fem resums, compendis, síntesis, etc. Avui passarem revista a algunes de les paraules que s’han incorporat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2023. 

    Hi ha hagut dues tongades de noves incorporacions, al maig i al novembre. En la primera s’hi van afegir molts gentilicis nous relatius principalment a comarques del territori català, valencià i balear. Us els detallem a continuació: 

    Aneuenc -a: de les valls d’Àneu; anoienc -a: de l’Anoia; franjolí -ina: de la Franja; garrafenc -a: del Garraf; lluçanès -a: del Lluçanès; maresmenc -a: del Maresme; montsianenc -a: del Montsià; pitiús – pitiüsa: de les Pitiüses; saforenc -a: de la Safor; segrianenc -a: del Segrià, i terraltenc -a: de la Terra Alta.  

    Un altre mot incorporat d’ús molt popular, és birra, que s’ha afegit al diccionari amb el significat de ‘cervesa’. 

    En les actualitzacions no només s’hi afegeixen mots sinó que també s’hi incorporen nous significats a paraules ja existents. Per exemple, en el cas dels ordinals: primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena ara també figuren en el diccionari amb el sentit de marxes de l’automòbil.  

    El mot signant, a part de significar la persona que signa, ara també equival a la persona que s’expressa mitjançant la llengua de signes. I si continuem parlant de significats afegits, el mot oncle ara també és el marit de la tia, i el mot tia també pot ser la muller de l’oncle. De fet, ja s’entenia així en el món real, però ara consta també en el diccionari oficial. Pel que fa als mots tiet i tieta, que no consten en el diccionari oficial, però que són d’ús corrent, han estat escollits com a neologisme de l’any 2023, cosa que representa que juntament amb l’altre neologisme escollit, viralitzar, passaran per la valoració de l’IEC per determinar si s’incorporen també al diccionari normatiu. 

    I per acabar, dos apunts més aviat ortogràfics: podem escriure estèreo (com fins ara) o estéreo (accent obert o tancat) i també podem dir sense fil o sense fils per referir-nos a la comunicació sense cables. 

    Estarem a l’aguait de les incorporacions del 2024. 

    Si voleu saber-les totes només heu de consultar aquesta pàgina de l’Institut d’Estudis Catalans https://dlc.iec.cat/Esmenes on les trobareu ben detallades. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sinònims de lleig/ lletja

    Sinònims de ‘lleig/lletja’ 

      

    Núm. 315// ‘Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa’, ens informa de lleig/lletja el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquest sentit podríem fer servir adjectius com ara: deforme, desagradable, monstruós/osa, desplaent, repugnant o repulsiu/iva. Per exemple, un insecte vist de prop ens pot semblar repulsiu, oi?  

     En tortosí i a les Garrigues, es diu llord/a, que també vol dir ‘brut/a’ o ‘deixat/ada’ al Segrià, a l’Urgell, a la Segarra, a la Conca de Tremp, al Camp de Tarragona, a les Garrigues mateix i al Priorat. Si ens expressem en un grau superlatiu i de manera molt políticament incorrecta, direm: «Aquell home és lleig com un pecat» o bé «És un lloro/un ogre/un trol». I aprofitem ara la paraula trol per informar-vos que aquesta figura fantàstica de les creences populars escandinaves és representada com un gegant brut i barroer que habita als boscos, a les muntanyes i als llocs solitaris; sol ser fetiller i guardià de tresors, anàleg a l’ogre dels contes mediterranis. Els trols són els eterns enemics dels menuts i simpàtics gnoms. 

     Si canviem de perspectiva i ens centrem en els objectes, en el disseny i en l’art (en la pintura, en l’arquitectura, en el cinema, en els còmics, etc.), es fa servir també kitsch, paraula d’origen alemany que vol dir ‘producció artística on predomina l’efecte ràpid i previsible, la decoració amb pretensions, el sentimentalisme i la comercialitat’, bé que normalment l’emprem per a obres i objectes que són de mal gust.  

     Però la lletjor, a part de física, pot ser moral, amb el sentit de ‘repugnant, repulsiu/iva, vomitiu/iva, abjecte/a o innoble’: «El Joan em va fer una cosa molt lletja», «Té costums molts lletjos», «No facis això, és molt lleig», «Lleig, més que lleig, no t’estic més amic». Esperem que no arribeu mai a comportar-vos d’aquesta manera. 

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic de carnaval

    Per Carnaval tot s’hi val!

     

    Núm. 314// Aquest refrany tan conegut és la mostra que aquests dies la gent s’allibera. I de quina manera! Tradicionalment durant el Carnestoltes o el Carnaval –tant una paraula com l’altra són correctes en català– hi havia més llibertat i es trencaven moltes regles socials i religioses. Calia aprofitar l’ocasió per fer tot allò que després, durant la Quaresma, no es podria fer.

    És per això que ens disfressem del que ens ve de gust: de supermans o superwomans, d’àngels i de dimonis, de pirates de bruixes i bruixots, de prínceps i princeses, d’arlequins, de xarlots, de tota mena de personatges famosos o fins i tot de fruita ben variada. Totes les disfresses –no pas *disfraços– són benvingudes, algunes amb més encert que d’altres. No hi poden faltar els antifaços, les caretes o les màscares. Al final de la festa es crema el rei Carnestoltes, que és un ninot vestit de roba, que els dies de Carnaval es posa penjat al balcó i es crema el darrer dia.

    A més, el Carnaval s’associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i les botifarres d’ou, que es mengen el dijous de Carnaval, o més conegut com a dijous gras, o també dijous llarder –“Per dijous llarder botifarra menjaré” o “Per dijous gras botifarra fins al nas”. Aquest dia també se sol menjar truita, tant si és de patata com de botifarra.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço