Arxiu per març, 2024

  • El 9 Ets i uts. Expressions, dites i frases fetes sobre animals marins (2)

    Núm.321// De refranys sobre el peix n’hi ha, no ens podem pas queixar. Més ben dit, n’hi ha un fotimer. Comencem amb un de ben conegut, El peix gros es menja el petit, que significa que la gent poderosa domina els febles. També es deia La carn atipa i el peix dissipa, segons la creença que la carn embafa més que el peix. Com més mar, més peix, diu el qui se sent valent i optimista davant les grans dificultats. Un altre per als incauts: Peix que busca l’ham busca el seu mal, que significa que no cal deixar-se atreure per les belles o bones aparences.  

    A València es diu ben encertadament que El peix, per al qui se’l mereix, i l’espina per al gat: és a dir, que les coses han de donar-se segons els mèrits de qui les ha de rebre. L’hoste i el peix menut, al cap de tres dies, put, per contra, significa que el qui rep hospitalitat en una casa ha de procurar no passar-hi gaires dies perquè, si no, arriba a molestar. I ja que parlem de molestar, hem de saber que Peix que put, tira’l al mar: vol dir que les coses dolentes o molestes han de llençar-se. I també tenim que El peix no s’agafa a pedrades (o a bastonades): o sigui, per aconseguir dels altres allò que volem, cal tractar-los amb amabilitat i no de qualsevol manera.  

    Aquesta segur que l’heu sentit: Qui vol (afagar) peix, que es mulli el cul (o bé s’ha de mullar el cul), refrany que significa que si vols obtenir coses valuoses has d’esforçar-se al màxim per aconseguir-ho. I una de ben certa, que ens ve des de Menorca: Qui bon peix vol menjar, sa bossa s’ha d’escurar. I és que el peix a la Mediterrània, cada vegada més escàs, és ben car, sobretot el bo. I, finalment, Quan vegis el peix a l’aigua saltar, estén la bugada, que el bon temps vindrà: es refereix a la creença que, si els peixos salten dins l’aigua, és senyal que farà bon temps. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions, dites i frases fetes d’animals marins (1)

     

     

    Núm. 320// Tota mena d’animals marins ens han inspirat en la forja d’expressions, dites i frases fetes. I de quina manera! La creativitat popular sempre deu idees a la natura i a la societat en què els humans es troben circumscrits. La natura és on observem, és d’on traiem inspiració i és el mirall de les nostres creacions i invents. 

    Avui i les pròximes tres setmanes la nostra secció tractarà de les expressions, les dites i les frases fetes de diferents animals marins. Els dos primers números versaran sobre expressions en què apareix la paraula peix, com ara aquesta, que és ben coneguda: estar com un peix dins l’aigua, que es diu dels qui se senten còmodes en un espai, en una feina o en una situació qualsevol. El contrari seria estar com un peix al rostoll, que és estar molt malament, amb incomoditat. En aquest mateix sentit es diu també estar o trobar-se com un pop en un garatge: «Ell, que era de lletres, estava envoltat de metges i es trobava com un pop en un garatge». Els qui han fet alguns cursos de natació és possible que sàpiguen nedar com un peix, és a dir, saben nedar molt bé, com l’Esther Williams. En canvi, els qui no en saben gens potser neden com un peix de plom. Sorprèn aquesta altra, que és dormir com un peix, que vol dir profundament, com ara dormir com un liró, com una marmota, com un soc o com un tronc. 

    D’altra banda, tenir la sang de peix és ser molt fred, difícilment irritable, de manera que poques coses torben aquella persona. També us sonarà la locució ser peix al cove: ‘ser una cosa fàcil, de resultat segur’, molt emprat en la política. O bé no ser ni carn ni peix: ‘no tenir idees o conviccions ben definides’. A Menorca es diu agafar es peix per sa coa, cosa que vol dir ‘tenir bona sort, aconseguir una cosa que no era fàcil’. Curiosa també, i alhora escatològica, la següent: donar el menjar als peixos, ‘vomitar per mareig anant per la mar’. I, per acabar, una de ben divertida: estar més tip d’una cosa que Tarragona de peix, ‘estar-ne molt cansat o fastiguejat’. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions de mandra

    La mandra i els seus seguidors 

    Núm. 319// Els catalans tenim molts prejudicis associats; som garrepes, treballadors, orgullosos, comerciants… Una de les frases que més recentment ha fet fortuna és la famosa “Los catalanes hacen cosas”, que resumeix una mica tots aquests prejudicis a més de demostrar una ignorància o falta de vocabulari esperpèntics. 

    Potser és per això, per aquesta tendència a treballar, produir i ser gent activa i profitosa, que tenim també un munt de maneres per referir-nos a aquelles persones que no entren dins d’aquesta categoria, que són de vida més relaxada o contemplativa, que no es guien per la productivitat, sinó per la calma. D’aquests, segons el to, en podem dir mandrosos, ganduls, dròpols, inútils… Tot i no voler dir el mateix, entenem que són gent amb poca iniciativa, que tenen mandra o galvana.  

    D’aquests noms se’n deriven, també, molts verbs que són d’ús força habitual: gandulejar, mandrejar o el popular jaure que tant fan els animals com les persones. Si volem anar un pas més enllà, com sempre, podem trobar algunes frases fetes que ens permeten riure’ns dels qui ho fan, alabar-los o senzillament entrar a formar part del seu grup; “La mandra és la mare de la misèria”, “Feina, fuig; mandra, no em deixis”, “Si això és la guerra que no vingui la pau”… Se us n’acut alguna més? 

    Font: Paremiologia catalana comparada 

    pccd.dites.cat 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Masies de Roda i Roda de Ter

    Gentilicis 11. Masies de Roda – Roda de Ter 

    Num. 318// Avui encetem els municipis encapçalats pel nom “Masies”, que són molt presents en la nostra comarca. Per la coincidència topogràfica i toponímica (el lloc i el seu nom són el mateix) dedicarem un sol article a dos municipis (Masies de Roda i Roda de Ter). 

    Segons alguns autors, Roda de Ter, amb el seu origen al poblat medieval i ibèric de l’Esquerda, és de les poblacions més antigues de la comarca; les restes situades en un ampli meandre del riu Ter donen idea de per què el poble actual es diu “Roda”, derivat directament del llatí “Rota” (que ja es troba escrit a finals del segle VIII, en documents al voltant de l’any 790).  Si el riu fa una roda, i es diu Ter, el nom es posava sol; Roda de Ter. 

    En aquest cas, per tant, sembla lògic afirmar que sempre s’ha dit així, almenys des de l’època medieval, en la qual comencem a trobar testimonis escrits de la seva existència. Les Masies de Roda, lògicament, són el conjunt d’habitatges a l’entorn del nucli més densament poblat just al costat del riu Ter; sobre el mapa, el municipi de les Masies abraça el de Roda de Ter. 

    Tal com dèiem al començament, els habitants de Roda són anomenats rodencs i rodenques. Per contra, però, cal dir que des de fa molt de temps i encara que no consti recollit a les fonts habituals, els habitants de Masies de Roda són els masiencs.

     

    Foto: Viquimedia Commons. Enric Fontvila

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço