El 9 Ets i uts. Escoltar o sentir?
El català amb tots els sentits I
328// Escoltar o sentir? M’escoltes o em sents?
Aquesta confusió de significat és un dels fenòmens més curiosos de la interferència del castellà. D’entrada tots dos verbs són adequats, però no són intercanviables en tots els contextos. Tot i tenir matisos de significat diferents, la distinció entre els diferents usos dels dos verbs sovint es fa malament: “No et sento!” o “No t’escolto!” Parlem de sons o de sorolls.
Escoltar sig
nifica fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir (quelcom). Representa una acció voluntària i hi ha voluntat de percebre el so. Només escoltarem si volem escoltar. Sentir és percebre per mitjà dels sentits, percebre sons de manera gairebé accidental, involuntària. Sentim sense intenció de sentir. Així doncs, la diferència entre els dos significats és la intencionalitat de la persona oient.
Frases com: “Crida més fort que no t’escolto”, “Vaig escoltar crits al pis del costat” són inadequades. Hauria de ser: “Crida més fort que no et sento” i “Vaig sentir crits al pis del costat”. Tampoc podem dir: “He escoltat un soroll, un crit, un cop de porta…”, perquè són sons que rebem, sovint inesperadament, a les orelles.
Per tant, quan diem: “Que no em sents?”, “Per què no m’escoltes?”, “No sento res”, “Calla i escolta!” la intenció de l’interlocutor és molt diferent.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.