Arxiu per juliol, 2024

  • El 9 Ets i uts. Parlem de cuques

    Cuca 

     

    339// La paraula cuca fa referència sobretot als insectes, tant si és l’escarabat com el corc, la llagosta, la mosca o el cuc. I hem triat aquesta paraula per a l’article d’avui perquè, com sabeu, “A l’estiu tota cuca viu”, un refrany que vol dir que a l’estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment. 

    De cuques, n’hi ha de tota mena. La més coneguda és la cuca de llum o cuca de Sant Joan, un insecte que justament a l’estiu es pot albirar al vespre o a la nit. És molt bonica de veure de lluny, però quan t’hi acostes veus que és tan lletja com qualsevol altre insecte, tot i que cal dir que els insectes fan la seva funció en el medi natural. 

    També hi ha cuques que no existeixen i que són simplement éssers imaginaris que hem representat tot sovint com un drac o com un animal monstruós, com el de la Patum de Berga; és el cas de la cuca fera de Tortosa, Reus, Montblanc, Tarragona o de Morella, una figura monstruosa que va davant de la processó del Corpus i és moguda per gent amagada a sota. És una figura que segons la religió cristiana representava la idolatria o l’heretgia. 

    I encara més: la cuca és també la manera col·loquial d’anomenar el penis. En canvi, si diem d’algú que és una cuca de forat, ens referirem a la persona tímida, retreta, que viu massa tancada a casa i que evita el contacte amb els altres. També se solia dir d’una persona adinerada “Té moltes cuques, aquell!”, és a dir, molts calés.  O per demanar “Què t’ha picat avui a tu?”, quan ho preguntem a algú que s’ha irritat sense motiu, també es pot dir “Quina cuca t’ha picat?”. I crec que amb aquesta última pregunta ja ho tenim tot enllestit. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Recursos: el Nomenclàtor mundial

    EL NOMENCLÀTOR MUNDIAL 

     

    338// Fa dies vam veure que hi havia un recurs lingüístic, el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, que ens podia ser molt útil. Avui en veurem un altre, el Nomenclàtor mundial, que és indispensable per als periodistes, per exemple. El podeu trobar a la pàgina de l’Institut d’Estudis Catalans i ha estat promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya. Té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, cartografia, ensenyament, etc.). 

    En aquesta obra es prioritzen les formes d’ús més general, tant si són adaptades al català (per exemple, Milà, en italià Milano) com si són preses de la llengua originària (per exemple, Oxford) quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no té un ús consolidat en català. També podrem consultar com s’escriuen correctament topònims com Marràqueix, Kíiv o Zimbàbue.  

    Per a l’estudi d’aquests topònims, s’han consultat les obres de referència més rigoroses des del punt de vista científic que han permès determinar quins topònims han estat adaptats al català: l’Atles del Món, de J. M. Rabella, l’Atles universal, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el Gran Larousse Català i la Gran Enciclopèdia Catalana. Quant a les formes oficials, els autors de l’obra han consultat la cartografia oficial de cada país i la documentació disponible a la pàgina web del Grup d’Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG).  

    Si us interessa consultar el Nomenclàtor mundial, el trobareu a: https://nomenclator-mundial.iec.cat/. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Remarques sobre els articles davant noms de persona

    Remarques sobre els articles personals i els definits 

     

    337//Els articles personals en i na venen de les formes llatines de vocatiu DOMINE ‘senyor’ i DOMINA ‘senyora’. A la part més poblada del català central han estat reemplaçats pels articles definits el i la (o l’ davant noms començats per vocal o hac més vocal). Cal dir, però, que en els registres formals se’n sol prescindir en els casos que ara veurem. 

    No se sol fer servir davant noms de personatges públics o històrics, sobretot en registres molt formals: Pompeu Fabra morí el dia de Nadal de 1948; Hem escoltat la «Folia daliniana» de Montsalvatge. L’article (personal o definit) davant noms de personatges públics es pot trobar en usos familiars o informals: en Pere Calders i la Mercè Rodoreda 

    Tampoc no els trobem davant noms propis estrangers (tot i que en registres informals podem ben dir “en/el John Wayne”, per exemple), bíblics, mitològics o de mons imaginaris: Moisès, Zeus, Apol·lo. Tanmateix, tots aquests noms exigeixen l’article definit quan van acompanyats d’un adjectiu prenominal (el dissortat Èdip) o d’un complement restrictiu (el Picasso dels anys 20). 

    L’article personal (en, na o n’) i el definit (el, la, l’) poden també ser usats amb noms d’animals domèstics o d’un ramat o de la cort (la Negreta, en Guerxo) i d’alguns objectes populars designats amb nom de persona, com ara les campanes (La Beneta amb el seu so alertava els gironins), alguns campanars (el Miquelet de València), alguns rellotges públics, barques i d’altres embarcacions. 

    Si el nom propi és precedit per un nom d’ofici, de càrrec o de parentiu, porta l’article definitiu: la doctora Ribes, el tiet Robert. Pel que fa als noms de tractament, alguns porten l’article no personal, i d’altres, no. Diem “la senyora Enriqueta”, però “mossèn Joan Serra i sor Mercè”. L’article, d’altra banda, no és possible amb el verb dir-se. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Els articles davant noms propis de persona 

    Els articles en, el, lo, na, la, n’, l’ davant noms propis de persona 

    336//En bona part del territori on es parla català es fa servir un article que precedeix el nom d’una persona o d’un animal (excepte quan és un vocatiu, és a dir, quan cridem algú: Lluís, vine aquí, sisplau!). En algunes zones aquests articles són del tot inusuals. Es tracta del País Valencià, alguns indrets de la Franja de Ponent i el tortosí. Allà diuen, per exemple: He parlat amb Joana; Hem visitat Tomeu; He vist Pere a la plaça. Cal dir que en usos molt formals tots solem prescindir de l’article davant els noms de persona: La conferència que pronunciarà Pere Major és molt interessant. Aquesta situació del sud i de l’extrem oest del domini lingüístic contrasta amb la que hi havia en català medieval: en (en Guillem), na (na Peronella), n’ (n’Ermengol, n’Ermessenda).

    Aquestes mateixes solucions es mantenen a les illes Balears. En canvi, al Principat hi ha més diversitat. Mentre al nord-est (comarques gironines, Osona, zona del Montseny i meitat nord del Maresme) es manté en (en Toni) per al masculí començat en consonant (ja que si el nom comença per vocal diem l’Antoni), en femení s’usa la (la Carla). Per tant, na i n’ hi han desaparegut i avui diem l’Antoni, la Carla i l’Anna. En català central de les comarques tarragonines, del sud i de la conurbació de Barcelona, però també a l’Anoia, al Bages, a part del Moianès, al Lluçanès i al Berguedà se sol dir, per contra, el per als noms de persona masculins (el Xavier). En català nord-occidental, és a dir, dels Pirineus lleidatans i d’Andorra a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre, es fa servir lo en lloc de en o el (lo Pere, per exemple). Es pot dir, doncs, que la situació actual a Catalunya és aquesta: en va desapareixent del català central. Tot i així, les formes balears i medievals dels articles personals es mantenen en la toponímia de molts indrets on ja no són vives, perquè la toponímia sempre és més conservadora: els Omells de na Gaia (a l’Urgell), la Callosa d’en Sarrià (a la Marina Baixa, al País Valencià), Ca n’Oriac (barri de Sabadell) o Castellar de n’Hug (al Berguedà). 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço