El 9 Ets i uts. Parlem de cuques
Cuca
339// La paraula cuca fa referència sobretot als insectes, tant si és l’escarabat com el corc, la llagosta, la mosca o el cuc. I hem triat aquesta paraula per a l’article d’avui perquè, com sabeu, “A l’estiu tota cuca viu”, un refrany que vol dir que a l’estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment.
De cuques, n’hi ha de tota mena. La més coneguda és la cuca de llum o cuca de Sant Joan, un insecte que justament a l’estiu es pot albirar al vespre o a la nit. És molt bonica de veure de lluny, però quan t’hi acostes veus que és tan lletja com qualsevol altre insecte, tot i que cal dir que els insectes fan la seva funció en el medi natural.
També hi ha cuques que no existeixen i que són simplement éssers imaginaris que hem representat tot sovint com un drac o com un animal monstruós, com el de la Patum de Berga; és el cas de la cuca fera de Tortosa, Reus, Montblanc, Tarragona o de Morella, una figura monstruosa que va davant de la processó del Corpus i és moguda per gent amagada a sota. És una figura que segons la religió cristiana representava la idolatria o l’heretgia.
I encara més: la cuca és també la manera col·loquial d’anomenar el penis. En canvi, si diem d’algú que és una cuca de forat, ens referirem a la persona tímida, retreta, que viu massa tancada a casa i que evita el contacte amb els altres. També se solia dir d’una persona adinerada “Té moltes cuques, aquell!”, és a dir, molts calés. O per demanar “Què t’ha picat avui a tu?”, quan ho preguntem a algú que s’ha irritat sense motiu, també es pot dir “Quina cuca t’ha picat?”. I crec que amb aquesta última pregunta ja ho tenim tot enllestit.
