El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Emili Teixidor
Núm. 177// Emili Teixidor i Viladecàs (1932-2012) va néixer a Roda de Ter, però va viure gran part de la seva vida a Barcelona on va cofundar i dirigir l’escola Patmos, molt renovadora en el gris franquisme. Va estudiar una tirallonga de carreres universitàries, lligades al camp de les lletres (dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme), la qual cosa va fer que tingués una visió àmplia i humana de la vida.
És molt conegut per la faceta d’escriptor de narrativa infantil i juvenil que va dur a terme durant diverses dècades i que li va reportar diversos premis nacionals i estatals. Alhora col·laborà en publicacions periòdiques i en la premsa diària (Cavall Fort, Oriflama, Presència, Avui, El Punt). Com que no s’estancà mai, va ser també col·laborador de Catalunya Ràdio.
El que no és tan conegut és que va residir dos anys a París, on dirigí una revista enciclopèdica de cinema en francès. A partir de 1979 escriu el seu primer llibre per a adults, Sic transit Gloria Swanson (premi Crítica Serra d’Or 1979). Aquí se’ns va revelar un Teixidor diferent, que a ritme de formigueta incessant va anar entrant en el panorama literari català: novel·les com Retrat d’un assassí d’ocells (1988), El Llibre de les Mosques (2000, premi Sant Jordi 1999), Pa negre (2003), obra guardonada amb el premi Crexells, la Lletra d’Or i el premi Nacional de literatura (2004), van engruixir la seva obra i li van donar consistència i categoria, sense desmerèixer l’anterior. Cal dir que de Pa negre se’n va fer un film guardonat als Goya. Més tard escrigué Laura Sants (2006) i Els convidats (2010). I ens quedem curts.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.