El 9 Ets i uts. Els articles davant noms propis de persona
Els articles en, el, lo, na, la, n’, l’ davant noms propis de persona
336//En bona part del territori on es parla català es fa servir un article que precedeix el nom d’una persona o d’un animal (excepte quan és un vocatiu, és a dir, quan cridem algú: Lluís, vine aquí, sisplau!). En algunes zones aquests articles són del tot inusuals. Es tracta del País Valencià, alguns indrets de la Franja de Ponent i el tortosí. Allà diuen, per exemple: He parlat amb Joana; Hem visitat Tomeu; He vist Pere a la plaça. Cal dir que en usos molt formals tots solem prescindir de l’article davant els noms de persona: La conferència que pronunciarà Pere Major és molt interessant. Aquesta situació del sud i de l’extrem oest del domini lingüístic contrasta amb la que hi havia en català medieval: en (en Guillem), na (na Peronella), n’ (n’Ermengol, n’Ermessenda). 
Aquestes mateixes solucions es mantenen a les illes Balears. En canvi, al Principat hi ha més diversitat. Mentre al nord-est (comarques gironines, Osona, zona del Montseny i meitat nord del Maresme) es manté en (en Toni) per al masculí començat en consonant (ja que si el nom comença per vocal diem l’Antoni), en femení s’usa la (la Carla). Per tant, na i n’ hi han desaparegut i avui diem l’Antoni, la Carla i l’Anna. En català central de les comarques tarragonines, del sud i de la conurbació de Barcelona, però també a l’Anoia, al Bages, a part del Moianès, al Lluçanès i al Berguedà se sol dir, per contra, el per als noms de persona masculins (el Xavier). En català nord-occidental, és a dir, dels Pirineus lleidatans i d’Andorra a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre, es fa servir lo en lloc de en o el (lo Pere, per exemple). Es pot dir, doncs, que la situació actual a Catalunya és aquesta: en va desapareixent del català central. Tot i així, les formes balears i medievals dels articles personals es mantenen en la toponímia de molts indrets on ja no són vives, perquè la toponímia sempre és més conservadora: els Omells de na Gaia (a l’Urgell), la Callosa d’en Sarrià (a la Marina Baixa, al País Valencià), Ca n’Oriac (barri de Sabadell) o Castellar de n’Hug (al Berguedà).
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.