• Llimona

    llimonaPrové de l’àrab lāimûna, que vol dir ‘una llimona’, de lāimûn fruita del llimoner’. A l’àrab, hi arribà  del mot persa līmūn, que té el mateix significat ‘fruit del llimoner’. En àrab andalusí rebé la influència de l’àrab lîma, probablement de la mateixa família.

    Aquest mot ja està documentat al segle XV: “sarria d’esperdenyes, 1dr.; limons e ponsaires e taronges, la carga, malla; carga de melgranes, 1dr.” a la Lleuda del Voló reformada l’any 1317. (La lleuda és l’impost que gravava el trànsit de mercaderies, especialment a les ciutats i viles on hi havia mercat i també a diversos trams de l’espai marítim català i també significa la llista on consta la quantitat que les diverses mercaderies pagaven per lleuda).

    També Eixemenis l’esmenta a Regiment:  “en Regne de València… abunda així en tanta fruita… ametles, préssecs, pomes, peres, taronges, limons, limes, adzebrons, aranges, cireres…”

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Print Friendly, PDF & Email

Cap comentari

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço