Xocolata
Xocolata ve del nahua. Segurament el mot és una barreja feta pels conquistadors castellans entre els mots pótxotl, que vol dir ‘capoc’, i kakáwatl, ‘beguda o aigua de cacau’. Segurament, la combinació de mots era: potxo-kakáwa-atl, és a dir, ‘beguda de cacau i capoc’, que eren els ingredients que feien servir antigament els asteques per preparar la xocolata.
En català la trobem documentada per primer cop l’any 1695 al Gazophylacium Catalano-Latinum de J. Lacavalleria: “xocolata: certa pasta o confecció que es fa en les Índies”. Rafael d’Amat i de Cortada, el baró de Maldà, també en parla al recull del seu dietari Col·legi de la Bona Vida: “complertes de bon matí les obligacions — d’oir les tres misses en lo oratori, han seguit després los saludables efectes xacolatoris, amb gots d’aigua fresca i algunes figues —; si bé que alguns — no han passat de mitja presa — de xocolata, amb pa o coca de Sta. Perpètua”.
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera; Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines; Diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana i www.escriptors.cat.
1 comentari
pejota
04 maig 15
9:09 #
Jo havia sentit sempre mitja pressa per referir-se una racció de la rajola de xocolata, i una pressa, a dues raccions. Hi ha algú que tingui el mateix ús? Gràcies.