menjar: Fer un dels àpats habituals de cada dia. Hom sol menjar tres cops al dia. Avui, per dinar, no menjaré a casa.
Font: Diccionari.cat
llescar: tallar el pa a llesques.
Si voleu saber-ne una mica més llegiu el nostre article dels Ets i uts “I vosaltres talleu el pa o el llesqueu?”
Refrany: «Qui no pot llescar, les engrunes aprofita»: vol dir que cal fer allò que podem i no allò que voldríem
Font: Optimot i Diccionari català-valencià-balear
Descobrim com es diuen les parts d’un llibre
Núm. 167//Sabeu quin objecte té llom i no es menja? Pot portar camisa, però no de fil?
El llibre, efectivament! Però sovint no en coneixem les parts.
Si posem el llibre de perfil el que veiem és el llom, la qual cosa ens va perfecte a l’hora de trobar-ne un en concret quan el busquem a la prestatgeria. Ja l’hem trobat! Quan el tenim a les mans, el primer que es percep és la portada o la coberta? Doncs no ens confonguem! La portada és la pàgina del llibre on figura l’autor, el títol i l’editorial, mentre que la coberta, habitualment cobertes en plural, és la protecció exterior d’un llibre que serveix per fixar interiorment els plecs i cobreix el llom i els dos costats del llibre. Moltes vegades va protegida per la sobrecoberta o camisa amb la corresponent solapa.
Si girem el llibre del tot, a la part del darrere hi trobem la contracoberta on hi ha la ressenya o resum del llibre i una petita biografia o apunts biogràfics sobre l’autor o autora.
Fullegem el llibre? Només d’obrir-lo, a la banda esquerra hi trobem la contraportada. I si continuem passant pàgines o fulls (no pas fulles!), trobem la pàgina de respecte, que és qualsevol de les pàgines en blanc al principi i al final del llibre. Després de la pàgina de respecte i davant de la portada hi trobem el frontispici.
Tot seguit trobem el pròleg, text escrit per algú altre que no és l’autor i que presenta l’obra i l’autor. Ara sí que ja ens endinsem en el llibre i passem al cos de l’obra, o part principal, moltes vegades dividit en capítols. El cos de l’obra pot anar rematat per un epíleg o conclusió de caràcter recopilatori.
A partir d’aquí, només ens queda dir-vos que gaudiu de la lectura!
Si durant la setmana de Sant Jordi voleu aprofundir els vostres coneixements sobre el llibre, us convidem a navegar pel diccionari en línia Terminologia del llibre o a buscar els termes que us interessin al Cercaterm.
garlar: parlar de coses fútils, pel gust de parlar.
Mot provinent del llatí garrulare ‘xerrar’, derivat del llatí clàssic garrulus ‘xerraire’ i aquest del llatí garrire ‘refilar, fer piuladissa els ocells’.
Font: Diccionari.cat
flassada: d’origen incert, probablement d’un preromà indoeuropeu *flakiata
Manta quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb lligats i colors diversos, que hom usa com a abrigall en el llit.
Font: Diccionari.cat
flaire: del ll. fragrare ‘exhalar olor’> flairar.
Sentir (olor). Tot el dia flairàvem aquelles olors. No flairo cap pudor.
Ensumar, pressentir. Vam flairar de seguida que tot allò eren mentides.
Font: Diccionari.cat
esternut: acte reflex irreprimible constituït per una inspiració brusca seguida d’una expiració violenta i sorollosa, produït per la irritació de la túnica mucosa nasal.
Curiositat: les variants col·loquials sinònimes atxem i oís es diuen a les Balears i tenen un origen onomatopeic.
Font: Diccionari.cat
enllustrar: Donar llustre (a un objecte). Enllustrar un moble antic. Enllustrar les botes. Has d’enllustrar-te les sabates més sovint.
Font: Optimot
encantar-se: restar immòbil contemplant una cosa, distreure’s del que un fa sense raó aparent. La gent s’encantava davant l’aparador. Per què us encanteu? Apa, treballeu; si no, no acabareu mai la feina.
Font: Optimot
embolar: entre els significats de bola del diccionari, hi trobem que pot ser un ‘cos esfèric ‘, ‘una mentida’ i ‘betum’. És curiós que del ‘betum’ també se’n digui ‘bola’. Ens diuen els diccionaris que l’origen d’aquest significat probablement cal buscar-lo en el mot ‘bol’, terra o argila ocrosa.
Podeu llegir-ne més a l’article dels Ets i uts