Pere Barnils i Giol
(1882-1933) 
Qui va ser Pere Barnils i Giol? Sabem que l’institut de Centelles porta el seu nom, però per què va destacar aquest personatge?
Pere Barnils va néixer el 20 de novembre del 1882, al número 20 del carrer de Jesús de Centelles i, de ben jove, ja va destacar per la seva intel·ligència i creativitat, de fet, al poble se’l coneixia com “el savi de ca la Madrona”.
Als 10 anys va ingressar al Seminari de Vic i va estudiar-hi humanitats, filosofia i teologia, fins al 1902, que va començar a treballar en el sector tèxtil i combinava la feina amb els estudis de francès i alemany. Encara li quedava temps per compondre algun poema que li va reportar algun premi literari.
El 1908 va guanyar una beca de l’Institut d’Estudis Catalans per anar a estudiar a Alemanya, on es va especialitzar en dialectologia. De fet, la seva tesi doctoral sobre el dialecte alacantí (1912) la va redactar en alemany i li va valer la nota màxima magna cum laude. L’any següent es va incorporar a l’Institut d’Estudis Catalans com a director de l’Oficina del Diccionari General de la Llengua Catalana.
Comissionat per l’IEC, el 1914, va viatjar a París, on va treballar als laboratoris de fonètica i, posteriorment, a Alemanya, on va participar en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental. A l’octubre del mateix any es va instal·lar definitivament a Barcelona, després del casament amb Francesca Cuchí. A Barcelona, de fet, és on comença la seva tasca docent en una escola de sordmuts, després que fracassés el projecte del Laboratori de Fonètica Experimental de l’IEC. En aquest mateixa escola hi pot desenvolupar els projectes d’investigació i divulgació científica sobre fonètica.
Després de desvincular-se definitivament de l’IEC (1921) per retards en subvencions i diverses tibantors, inaugura en el seu domicili particular el Laboratori de la Paraula, on aplica la fonètica experimental per corregir els diversos trastorns de llenguatge (tartamudesa, afàsia, sord-mudesa…). L’any 1930 publica l’obra Defectes del parlar, fruit dels nombrosos anys d’estudi i tractament d’aquestes anomalies. Com ell mateix comenta en aquesta obra “en l’orgull d’haver sigut nosaltres els primers d’haver introduït la fonètica experimental a la nostra terra […] creiem un deure moral i professional d’ésser així mateix nosaltres els qui intentem la prova en la introducció de l’Ortofonia”.
El 1931 va crear la Secció Escolar Annexa al Laboratori de la Paraula com a centre d’ensenyament no oficial i, per fer-ho, va haver d’obtenir el títol de mestre a Lleida (1927) i, posteriorment, el títol de professor especialista en sordmuts a Madrid (1928).
Tot i que ben aviat va deixar de residir a Centelles, al llarg de tota la seva vida hi va estar molt vinculat. Hi venia a fer llargues estades que aprofitava per descansar de l’alt ritme de treball que s’imposava, escrivia poesia i pintava quadres. Va morir el 30 de gener de 1933, als 50 anys, de paratifus B al seu Laboratori-Escola i el van enterrar l’endemà al cementiri de les Corts de Barcelona.
Pere Barnils, doncs, ens ha deixat un llegat important en el camp de la fonètica catalana i de com es pot aplicar per corregir trastorns de llenguatge. És per això, per exemple, que el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de Catalunya (CREDAC Pere Barnils) porta el seu nom.
Article complet
eixavuiro: esternut. Acte reflex irreprimible constituït per una inspiració brusca, seguida d’una expiració violenta i sorollosa.
