Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Altres llengües que es parlen a Osona III: llengües de l’Àfrica

     

    L’Àfrica és un continent tan vast com desconegut per la majoria de nosaltres, europeus i occidentals. Entre les múltiples facetes que ignorem d’aquests països una és la seva immensa riquesa lingüística. Per sort, amb la descolonització, la majoria de regions han revaloritzat les seves llengües autòctones. Per això, l’Àfrica és el continent amb més concentració de persones bilingües, trilingües i políglotes. 

     Fixant-nos en les llengües, doncs, hi podem distingir unes grans famílies: 

     Afroasiàtiques o hamito-semítiques, parlades al nord del continent des del Marroc a Egipte i que engloben l’amazig, l’egipci, el haussa…, aproximadament, unes 240 llengües parlades per 400 milions de persones. L’amazig, parlat per bona part de la població del Riff marroquí, té una gran presència a Osona. 

     Niloticosaharianes, parlades a l’Àfrica central, i que han evolucionat entorn de les capçaleres dels rius Nil i Chari. Bona part d’aquestes llengües són tonals: això vol dir que un so més agut o més greu té significat, és a dir, pot canviar el sentit d’una paraula. Algunes de les llengües d’aquesta família són el turkana (Kenia), el massai (Kenia i Tanzània), la kanuri (Nigèria) i el songhai (Mali). 

    Nigerocongoleses, un grup de llengües vastíssim; el que inclou més llenguatges diferents de totes les famílies africanes. S’estén des de llengües atlàntiques, com el wòlof que es parla al Senegal, fins a les llengües bantus, que inclouen el suahili. Per la procedència de molta gent que viu a Osona, algunes llengües d’aquest grup tenen una gran presència a la comarca, com ara l’akan, l’ewe o el twi, parlats a Ghana, o el ioruba i  l’igbo que es parlen a Nigèria. 

    Algunes altres famíles són les llengües al·lòctones, que van arribar a l’Àfrica des d’altres continents com ara el malgaix (llengua de Madagascar que prové de la zona austral del planeta) o les llengües criolles, que han evolucionat conjuntant llengües africanes amb les de les metròpolis, donant lloc a llengües derivades del portuguès, el francès… 

    Com hem dit, el nombre de llengües parlades a l’Àfrica és inabastable. Tant és així que ni els experts es posen d’acord en la classificació d’algunes variants, dialectes i llengües parlades per pocs centenars de persones. 

    Cal tenir en compte que pocs països africans tenen alguna llengua pròpia com a oficial; la majoria arrosseguen la llengua de la metròpoli colonial com a oficial i seriosa, i moltes de les autòctones no tenen ni un sistema ortogràfic fixat, pertanyen a l’oralitat. Això fa que molts africans, en arribar a Europa, no reconeguin o no mostrin la seva llengua materna per un sentiment d’inferioritat: la llengua pròpia és petita, de casa, de la família o del poble. 

     Així doncs, si algú de Nigèria, Ghana, el Senegal…us diu que la seva llengua és l’anglès o el francès, dubteu-ne. Pregunteu-li què parla a casa, i veureu la riquesa real d’aquests països. 

    Font: Viquipèdia, llengües africanes 

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
    <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/130> 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Altres llengües que es parlen a Osona II: el panjabi

    El panjabi 

     

    Núm. 162// Com dèiem en l’anterior article, a Osona es parlen moltes llengües a part del català. Després de fer un tast de la llengua amaziga, avui dedicarem unes línies al panjabi, una llengua que es parla entre el nord-oest de l’Índia i l’est del Pakistan, a la zona coneguda com a “Panjab” (que vol dir “cinc rius”, pels cinc rius que creuen la regió). 

    Tot i que oralment es poden entendre perfectament, el panjabi s’escriu amb dos alfabets diferents: el “gurmukhi” a la vessant índia i el “sahmukhi” a la banda paquistanesa del territori. Com bé sabreu, la frontera entre l’Índia i el Paquistan és una zona conflictiva, en constant disputa, i el Panjab ha viscut una diàspora que ha portat habitants seus, i per tant la seva llengua, a tots els racons del món; és la tercera llengua parlada del Regne Unit, la cinquena al Canadà i a Catalunya el 2007 la tenien com a primera llengua més de 10.000 persones. 

    La major part de parlants del panjabi que viuen a Catalunya tenen l’anglès i l’hindi com a segones llengües, que aprenen a les escoles índies degut al seu passat colonial.El panjabi és una llengua indoeuropea, com el català, però el seu origen comú ha quedat tan lluny en la història dels canvis lingüístics que podem trobar poquíssimes semblances entre totes dues.  

    Com a curiositats lingüístiques, el panjabi destaca pel seu ús semàntic del to. Oi que heu quedat sorpresos escoltant gent xinesa parlar entre ells? Les pujades i baixades de to (entès com a nota; aguts, greus…) tenen valor semàntic en el xinès i el panjabi. Així, el mateix conjunt de sons, pot voler dir coses molt diferents segons si les vocals són greus o agudes. L’alfabet llatí no permet marcar el to, per això aquestes llengües són tan difícils d’escripturar en les nostres lletres, i encara més d’aprendre a parlar-les correctament!  

    També, i això segur que us és més familiar, fa servir declinacions en lloc d’articles o preposicions. Els qui heu estudiat mínimament el llatí o l’alemany sabeu de què va; en lloc de posar una partícula davant dels mots per determinar-los, se’n modifica el final. “A la casa” pot ser “casaALA” (com a exemple gens acadèmic) o “amb el gos” gosAMBEL”.  

    Per acabar-ho d’adobar, en alguns casos flexionen el verb segons el gènere. Això pot sonar molt estrany, però de fet en català ho fem sovint amb el participi…”la carta, l’he donada a ta mare” o “aquella sopa, l’has tastada?”. Parlant de llengües, mai som tan lluny com sembla. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Altres llengües que es parlen a Osona I: l’amazic

    L’amazic  

    A part del català i el castellà, a Osona es parlen d’altres llengües. Una de les que més es parla és l’amazic,  també anomenat berber. 

    Les paraules ‘berber’ i ‘bàrbar’ tenen un origen comú. La paraula ‘bàrbar’, d’origen grec, significava ‘salvatge, estranger’. Per als grecs, la paraula era una imitació del parlar de la gent que no entenien, com el que fa un home barbotejant.  

    Però no només els grecs, i després els romans, van fer ús d’una paraula com aquesta. Els àrabs també van anomenar ‘berbers’ els amazics, els pobles del nord d’Àfrica, perquè així era com percebien la manera de parlar d’aquell poble, que consideraven inintel·ligible,  com una mena d’embarbussament (“ber-berber-ber”). 

    Amb tot, el nom ‘amazic’ és la forma que té aquest poble d’autoanomenar-se ell mateix, i amb aquest nom en parlarem nosaltres aquí 

    La llengua d’aquest poble, la llengua amaziga, és molt present a Osona, sobretot a Manlleu i a Vic i per això és important que la coneguem una micaEn primer lloc cal dir que l’amazic no té res a veure amb l’àrab. L’amazic i l’àrab pertanyen a la mateixa família lingüística de les llengües afroasiàtiques, però un parlant d’àrab i un d’amazic no s’entendran entre ells si no estudien un la llengua de l’altre. És el mateix que li passa a un català i un anglès, per exemple: les seves llengües pertanyen a la mateixa família lingüística indoeuropea, però no es poden entendre perquè la distància entre aquestes dues llengües és molt gran. 

    La llengua amaziga es pot considerar la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica. S’ha mantingut bàsicament com a llengua oral, tot i que té un sistema d’escriptura propi, el tifinag, que té més de 2.500 anys d’antiguitat i que s’ha mantingut entre els tuaregs. Aquest alfabet no té res a veure amb l’alfabet àrab o llatí.  

    Amb tot, la majoria dels amazics que conviuen amb nosaltres, difícilment coneixen el tifinag perquè l’amazic els ha arribat només com a llengua oral. En canvi, si han pogut anar a escola i arribar a estudis secundaris o superiors, coneixen l’alfabet àrab (per a la llengua àrab) i també l’alfabet llatí (per al francès) 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Dia Internacional de la Llengua Materna

     

    MÉS DE 7.000 LLENGÜES AL MÓN! CONSERVEM-LES! 

    Núm.160// El dia 21 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna en reconeixement a les persones tirotejades a Dhaka (Bangla Desh) per militars i policia quan participaven en un acte reivindicatiu per la llengua bengalí i en contra de la imposició de l’urdú,  el 21 de febrer de 1952. La UNESCO  va aprovar que aquesta data fos reconeguda a tot el món en defensa del plurilingüísme 

    Des del 1999, doncs, es commemora el Dia Internacional de  la Llengua Materna, llengua nadiua o primera llengua, en definitiva el primer idioma que s’adquireix dins la família i que es transmet de manera natural a l’infant, per contacte.  

    Al món hi ha segons L’Ethnologue (publicació web d’estadístiques lingüístiques) ,més de 7.000 llengües vives i cal tenir present que els continents asiàtic i africà són les zones amb un nombre més gran de llengües i alhora més amenaçats per l’extinció d’algunes d’elles.  

    Si voleu obtenir informació de moltes de les llengües del món hi ha un diccionari en línia del TERMCAT que fa un recull de 1.274 d’aquestes llengües. Hi trobareu el nom de les llengües en català, àrab, gal·lès, alemany, anglès, espanyol, basc, francès, gallec, guaraní, italià, japonès, neerlandès, occità, portuguès, rus, suahili, amazic i xinès, i en la llengua mateixa de què es tracti. Igualment aplega informació sobre la família lingüística, el lloc on es parlen, la seva situació sociolingüística, vitalitat, alguns aspectes històrics, etc. Hi teniu accés alfabètic o temàtic, que permet accedir a les fitxes a partir del país on es parla la llengua. És a dir permet fer una cerca de les llengües que es parlen en un país determinat. 

    Una joia lingüística, vaja!  

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de les llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop.2018. (Diccionaris en Línia) <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/130> 

     I, si voleu jugar a fer la volta al món amb les llengües, cliqueu AQUÍ  i a jugar! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: torradetes de Santa Teresa

     

    Núm. 159// Ara que s’acosta la Pasqua és quan arriben les torradetes o rostes de Santa Teresa (en castellà, torrijas). En alguns indrets es mengen només en aquesta època, mentre que en d’altres es poden menjar tot l’any. És un dolç molt estès a Europa i té un origen remot, probablement de la Roma antiga. Va néixer amb la idea d’aprofitar el pa sec.  

    La preparació és molt simple: per elaborar-les, cal sucar pa sec dins una barreja de llet i ous, fregir-les i ensucrar-les. A vegades s’hi afegeixen més ingredients, com ara pela de llimona ratllada, canyella, vainilla, mel o melmelada. Al nord s’hi posa una cullerada d’algun licor (rom, conyac, armanyac, etc.) i l’oli utilitzat també depèn del país (d’oliva al sud, de gira-sol, de colza o d’altres al nord d’Europa). Un dolç semblant és un pa anisat que es fa a Olot i que es diu tortell entorxat, o tortell d’Olot. 

    A part del nostre, altres països on es fa són Portugal (rabanadas, fatias de ovos o fatias douradas), França (pain perdu), Alemanya (Arme Ritter)Àustria (Pofesen)Suïssa (Fotzelschnitten) i als països de parla anglesa (on se’n sol dir French toast).   

    I, atenció amb el licor!, que després anem torratsgatsengatatsbegutsembriacs o borratxos (no pas *torrijas).   

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: expressions “dolentes” II

    Núm.158//  Els dolents donen per moltja ho veureu, i són persones dignes de ser estudiades per la psicologiaQuan una persona fa una acció repugnant, podem dir que aquell individu és pervers(a)pèrfid(a)maligne/amalvat/adavilabominableexecrable, nefand(a), horribledetestableinfecte/a, roí/ïna, abjecte/a, infame, malèvol(a) o miserable. I la llista podria ser encara més llarga. També podem utilitzar un substantiu: “Aquell és un canalla, porc, malparitbrètol, bergantmal element, peça o també un pocavergonya, que és molt més suau. 

     

    D’una persona capaç de les coses més abominables, també en podem dir que és cruelsanguinari/àriainhumà/anasàdic(a)bàrbar(a)despietat/adaferoçferotgebrutal o bestial (aquests dos adjectius, però, han pres també un significat positiu), salvatgecarnisser(a), desnaturat/adadesnaturalitzat/ada o implacableLa víctima passa per situacions que sovint no vol explicar: difícilspunyents, dures, doloroses 

     

    En canvi, quan ens referim a la mala qualitat d’un producte o a una obra que té defectes, els adjectius podríem usar són pèssim(a)mal fet(a) (o mal fotut/udaen un registre més vulgar), fràgilmatusser(a)barroer(a)de nyigui-nyogui o de pacotilla, i els noms nyappatafi o pitafi. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: expressions “dolentes” I

    Núm. 157// Del mal, aquella ombra que embruta tot el que toca, convé allunyar-se’n, com si es tractés d’una malaltia. D’aquí ve l’expressió ser més dolent que la tinya o ser dolent com la tinya, ja que la tinya és una afecció contagiosa de la pell, causada per fongs, que es caracteritza per la formació de taques cobertes d’escames, de crostes, o per la caiguda dels cabells.  

     Per als infants, i també per als adults, quan fem una trapelleria, és a dir, una acció de poca consideració, se’ns diu que som endiastratsentremaliatstrapellesmurris malxinats. Si som rebels de mena, se’ns pot posar l’etiqueta de rebecsindòcils o desobedients. Ara, si elevem el grau de dolenteria, podem associar la persona amb el diable; per això no és gens estrany que hi hagi paraules sinònimes de dolent(a) com ara: diabòlic(a)satànic(a)infernaldemoníac(a)mefistofèlic(a) –recordem que Mefistòfil és un dimoni que apareix sovint en obres germàniques, la més famosa de les quals és Faust, de Johann Wolfgang von Goethe. El seu nom pot venir d’una corrupció grega de Mephostophiles (que voldria dir ‘a qui no li agrada la llum’) o bé de les arrels hebraiques mephir i tophel, que juntes significarien ‘el destructor enganyador’. El pròxim dia continuarem amb més dolents. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic sobre ciclisme

    Núm. 156// L’esport és un pou de termes nous. Cada disciplina té els seus i se’n generen de tota mena. El Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental ha recollit els més interessants del món del ciclisme, i de vegades desconegutsen un nou lèxicA rodar. Lèxic del ciclisme. Pedalem en català!, que s’afegeix als tres anteriors: el del porc i l’embotitel del futbol sala i el de la natació. 

    És un lèxic molt complet que conté les diferents parts de la bicicleta, se’ns explica una història on hi ha diversos termes i expressions típiques d’aquest esport i finalment hi ha un glossari amb termes sovint desconeguts per als profans. Aquest material vol divulgar expressions de la pràctica no competitiva del ciclisme i el repte més important ha estat trobar l’alternativa catalana a expressions col·loquials que s’utilitzen en castellà. 

    En el glossari hi ha expressions ben curioses i de gran creativitat popular, com ara fer la rata (‘deixar enrere, un ciclista, un o més adversaris durant una cursa’). Algunes també tenen l’equivalent en castellà. Per exemple, d’un o una ciclista amb poca experiència o que practica l’esport ocasionalment se’n diu passerell(a), en castellà se’n diu globero/a 

     Si us interessa o teniu una certa curiositat, podreu trobar aquest lèxic Internet https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1571/a-rodar-lexic-de-ciclisme-pedalem-en-catala . A rodar!  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els sons dels animals II

    Núm.155// Un dia més tractarem de les onomatopeies i dels noms dels sons que els animals emeten, però els d’avui no són domesticats. L’abella, em podeu dir, els humans l’hem domesticada una mica, tot i així la posarem dins el sac dels animals salvatges. Aquest infatigable insecte bat les ales i produeix un so que en català l’escrivim així: zum-zum. D’aquesta onomatopeia n’hem format dues paraules: el nom, zumzeig, i el verb, zumzejar. 

    Els coloms i les tórtores parrupen o parrupegen, i el nom sobre el qual s’han format aquests verbs és parrup, que és el seu cant. Els ocells petits fan piu-piu, és a dir, piulen, i el nom format a partir de l’onomatopeia és piuladissa; El crit de la gralla i del corb és el grall i el verb resultant és grallar. 

    La serp fa un soroll semblant al d’una essa continuada (sss), es pot dir que emeten una mena de xiulet i que, per tant, xiulen. La granota, que és engolida per la serp, fa roc-roc, del seu crit profund i greu se’n diu rauc i el verb és raucar. El grill, al seu torn, abans de ser atrapat per la poderosa llengua viscosa del batraci, feia cric-cric. Els grills carrisquegen i el seu imponent i agradable so el fan aixecant obliquament les seves ales, que és el carrisqueig. 

    I, per acabar, els dos temibles de la selva: l’elefant i el lleó. El primer, amb la seva llarga i forta trompa, bramula i el nom d’aquest so és el bramul; i el segon fa graarugeix i el nom del so és el rugit. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els sons dels animals I

     

     

    Núm. 154//Els animals per comunicar-se emeten sons tant si és amb les ales com amb la boca, la trompa o altres parts corporals. Els humans, observadors de mena, hem imitat aquests sons oralment i per escrités el que anomenem onomatopeies i, fins i tot, n’hem format paraules (en català, noms i verbs). Vegem-ne algunes. 

    Començarem amb els animals domèstics. Els gats fan meu –abans s’escrivia amb accent obert, ara ja no– i segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) també miau. Aquests són els sons imitats, els noms poden ser miol o meu i el verb originat a partir del primer és miolar. D’altra banda, el crit característic del gos és bub-bub. Sabem que els gossos lladren o borden –el segon l’usem més aviat quan l’animal amenaça. Els noms resultants d’aquests verbs són lladruc i bordada. El porc i la truja fan rony-rony, el nom és un gruny i el verb, grunyir. També poden esgüellar (nom, esgüell), quan fan un xiscle. El cavall i l’egua o l’euga renillen, fan hiii el nom d’aquest crit és el renill. 

    I encara n’hi ha més: la vaca i el bou mugeixen, el nom és un mugit i l’onomatopeia, muuu. El xai, el be, l’ovella i la cabra belen, fan bels i la nostra onomatopeia és beee; el gall canta i el seu cant imitat per nosaltres és el quicquiriquic. En canvi, la gallina fa cloc-clocescataina o cloqueja i del seu so en diem escataineig o cloqueigi finalment l’ase i la somera fan ihò-ihòel nom és el bram i el verb, bramar. Que corri la brama! 

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço