Una polleguera és la peça en què entra i es recolza l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta. Treure de polleguera, per tant, vol dir treure algú o alguna cosa del seu estat natural o del seu camí, és a dir, fer posar nerviós. És molt similar a l’expressió treure del solc, que té el mateix sentit.
Sentir-lo plorar d’aquesta manera em treu de polleguera.
En català, per fer desaparèixer alguna cosa l’esborrem, però no la borrem. El verb, doncs, és esborrar i ho fem amb l’esborrador.
Ja he esborrat el número d’en Joan del telèfon mòbil
El dol és el dolor que passa un mateix a causa d’una pèrdua, i el condol, el dolor per la pena d’una altra persona. Moltes vegades, però, sentim a dir pèsam, un castellanisme que cal evitar.
S’ha mort el pare de la Maria i he anat a donar-li el condol
Aquestes dues paraules són sinònimes, però no totalment.
Advertència es refereix a amonestar o reprendre.
És incorregible: no fa cas de les nosters advertències
Advertiment es refereix a l’acció d’avisar, assabentar algú d’alguna cosa o adonar-se d’alguna cosa (és, doncs, un avís sense comminació).
Advertiment al lector
Etcètera és una paraula d’origen llatí i vol dir ‘i les coses restants’. En llatí eren dos mots, la conjunció et i l’adjectiu ceterus, que s’escrivien separats, et ceterus. En català, però, ha quedat fossilitzat en un sol mot, ‘etcètera’, que s’utilitza per escurçar una relació de coses fàcilment deduïbles pel context.
Hi havia tota mena de fruita: pinya, aranja, préssec, meló, etc.
Apretar no és un verb català i, per tant, l’hem de substituir per un altre, com ara prémer, ajustar-se, etc., segons el context.
Si prems aquest botó s’il·luminarà la pantalla.
Amb aquesta situació ens haurem d’estrènyer el cinturó.
Per què és la combinació de la preposició per i el relatiu o interrogatiu què:
què relatiu (= el qual) Aquest és el tema per què ens interessàvem tant.
què interrogatiu (= quin motiu) No entenc per què ha d’estar sempre rondinant. Per què plores?
Per a què és la combinació de la preposició composta per a i l’interrogatiu què. Significa ‘per a quina cosa’. Ningú no sap per a què feien servir aquelles andròmines.
Perquè és una conjunció causa o final:
perquè causal (= ja que) Hem vingut perquè teníem ganes de veure-us.
perquè final (= a fi que) Lliga’l fort perquè no caigui.
I també podem substantivar la conjunció causal:
perquè substantiu (= motiu) Aquest és el perquè de la nostra visita.
Cal diferenciar entre donar suport, que significa ‘ajudar’ o ‘defensar’, i recolzar, que implica la idea de descansar pes. En castellà només hi ha un verb per referir-se a tots dos significats, apoyar, però en català no és correcte. Per tant, segons el context, direm donar suport o recolzar.
L’associació dóna suport a les famílies afectades
Deixa l’escala recolzada a la paret
En català, de la nit dels dies 24 i 31 de desembre en diem nit de Nadal i Cap d’Any. Per influència del castellà, però, és possible sentir nit bona o nit vella, traduccions de Nochebuena i Nochevieja que no són correctes.
Per Cap d’Any solem anar a sopar a casa del meu germà
Sovint s’utilitzen indistintament els adjectius corresponent i respectiu, els quals, però, tenen significats diferents.
Corresponent vol dir “que està en relació amb alguna cosa, li pertoca, li pertany o li és propi”:
Li va donar el carnet de soci amb la localitat respectiva
Li va donar el carnet de soci amb la localitat corresponent (a cada carnet li correspon una localitat)
Deixa la carta a la bústia respectiva
Deixa la carta a la bústia corresponent (la carta ha d’anar a la bústia que li pertoca)
Respectiu, en canvi, vol dir “pertanyent o relatiu a cadascuna de dues o més persones o coses”. Ha d’anar acompanyat de l’article determinat o del possessiu:
Els atletes, amb els seus entrenadors respectius, van acudir a la reunió (cada atleta va acudir a la reunió amb el seu entrenador)
Utilitzem l’adverbi respectivament per destacar aquesta relació entre dos elements de diferents sèries. A vegades, però, se’n fa un ús abusiu:
Les capitals de l’Anoia i el Bages són Igualada i Manresa, respectivament (la capital de l’Anoia és Igualada i la del Bages, Manresa)
Els opositors podran presentar el DNI o el passaport, respectivament
Els opositors podran presentar el DNI o el passaport, indistintament (els opositors podran presentar o bé el DNI o bé el passaport)