Arxiu de l'autor

  • Origen de treure de polleguera

    Una polleguera és la peça en què entra i es recolza l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta. Treure de polleguera, per tant, vol dir treure algú o alguna cosa del seu estat natural o del seu camí, és a dir, fer posar nerviós. És molt similar a l’expressió treure del solc, que té el mateix sentit.

    Sentir-lo plorar d’aquesta manera em treu de polleguera.

    Article complet

  • Esborrar / *borrar

    En català, per fer desaparèixer alguna cosa l’esborrem, però no la borrem. El verb, doncs, és esborrar i ho fem amb l’esborrador.

    Ja he esborrat el número d’en Joan del telèfon mòbil

    Article complet

  • Condol / *pèsam

    El dol és el dolor que passa un mateix a causa d’una pèrdua, i el condol, el dolor per la pena d’una altra persona. Moltes vegades, però, sentim a dir pèsam, un castellanisme que cal evitar.

    S’ha mort el pare de la Maria i he anat a donar-li el condol

    Article complet

  • 36. Advertència o advertiment?

    Aquestes dues paraules són sinònimes, però no totalment.

    Advertència es refereix a amonestar o reprendre.

    És incorregible: no fa cas de les nosters advertències

    Advertiment es refereix a l’acció d’avisar, assabentar algú d’alguna cosa o adonar-se d’alguna cosa (és, doncs, un avís sense comminació).

    Advertiment al lector

    Article complet

  • Origen d’etcètera

    Etcètera és una paraula d’origen llatí i vol dir ‘i les coses restants’. En llatí eren dos mots, la conjunció et  i l’adjectiu ceterus, que s’escrivien separats, et ceterus. En català, però, ha quedat fossilitzat en un sol mot, ‘etcètera’, que s’utilitza per escurçar una relació de coses fàcilment deduïbles pel context.

    Hi havia tota mena de fruita: pinya, aranja, préssec, meló, etc.

     

    Article complet

  • Prémer / *apretar

    Apretar no és un verb català i, per tant, l’hem de substituir per un altre, com ara prémer, ajustar-se, etc., segons el context.

    Si prems aquest botó s’il·luminarà la pantalla.

    Amb aquesta situació ens haurem d’estrènyer el cinturó.

    Article complet

  • 35. Per què / per a què / perquè

    Per què és la combinació de la preposició per i el relatiu o interrogatiu què:

    què relatiu (= el qual) Aquest és el tema per què ens interessàvem tant.
    què interrogatiu (= quin motiu) No entenc per què ha d’estar sempre rondinant. Per què plores?

    Per a què és la combinació de la preposició composta per a i l’interrogatiu què. Significa ‘per a quina cosa’. Ningú no sap per a què feien servir aquelles andròmines.

    Perquè és una conjunció causa o final:

    perquè causal (= ja que) Hem vingut perquè teníem ganes de veure-us.
    perquè final (= a fi que) Lliga’l fort perquè no caigui.

    I també podem substantivar la conjunció causal:
    perquè substantiu (= motiu) Aquest és el perquè de la nostra visita.

    Article complet

  • Donar suport, recolzar / *apoiar

    Cal diferenciar entre donar suport, que significa ‘ajudar’ o ‘defensar’, i recolzar, que implica la idea de descansar pes. En castellà només hi ha un verb per referir-se a tots dos significats, apoyar, però en català no és correcte. Per tant, segons el context, direm donar suport o recolzar.

    L’associació dóna suport a les famílies afectades

    Deixa l’escala recolzada a la paret

    Article complet

  • Nit de Nadal, Cap d’Any / *nit bona, *nit vella

    En català, de la nit dels dies 24 i 31 de desembre en diem nit de Nadal i Cap d’Any. Per influència del castellà, però, és possible sentir nit bona o nit vella, traduccions de Nochebuena i Nochevieja que no són correctes.

     Per Cap d’Any solem anar a sopar a casa del meu germà

    Article complet

  • 34. Corresponent i respectiu

    Sovint s’utilitzen indistintament els adjectius corresponent i respectiu, els quals, però, tenen significats diferents.

    Corresponent vol dir “que està en relació amb alguna cosa, li pertoca, li pertany o li és propi”:

    Li va donar el carnet de soci amb la localitat respectiva
    Li va donar el carnet de soci amb la localitat corresponent (a cada carnet li correspon una localitat)

    Deixa la carta a la bústia respectiva
    Deixa la carta a la bústia corresponent (la carta ha d’anar a la bústia que li pertoca)

    Respectiu, en canvi, vol dir “pertanyent o relatiu a cadascuna de dues o més persones o coses”. Ha d’anar acompanyat de l’article determinat o del possessiu:

    Els atletes, amb els seus entrenadors respectius, van acudir a la reunió (cada atleta va acudir a la reunió amb el seu entrenador)

    Utilitzem l’adverbi respectivament per destacar aquesta relació entre dos elements de diferents sèries. A vegades, però, se’n fa un ús abusiu:

    Les capitals de l’Anoia i el Bages són Igualada i Manresa, respectivament (la capital de l’Anoia és Igualada i la del Bages, Manresa)

    Els opositors podran presentar el DNI o el passaport, respectivament
    Els opositors podran presentar el DNI o el passaport, indistintament (els opositors podran presentar o bé el DNI o bé el passaport)

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço