Arxiu de l'autor

  • Josep Pla

    cartell 19 Josep Pla CAFÈS-BARJosep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) va ser periodista i escriptor català. Representa una de les figures de referència de la literatura catalana i es considera l’escriptor més conegut i llegit de totes les èpoques. Ha publicat una extensa obra en prosa.

    Com a periodista va fer de corresponsal a França, Anglaterra, Alemanya i Rússia, però ja es va plantejar l’ofici d’escriptor ben aviat. La prosa de Pla descriu amb precisió paisatges, societat, vida…, la qual cosa l’aproxima a un públic molt ampli. De la seva obra destaquen Coses vistes, El carrer estret, El quadern gris i de narració curta, Contraban i altres narracions. Va rebre quatre vegades el Premi Crítica Serra d’Or i el 1979, la Generalitat li va concedir la Medalla d’Or.

    El fragment escollit per a la campanya de “A l’abril cada paraula val per mil” pertany a l’obra Tres artistes

    _____________________________________________

    […] Gairebé tot el que pot succeir en públic succeïa llavors en els cafès, i el que no hi succeïa no existia. Els cafès eren llocs d’esbarjo, llotges de contractació i ambients d’informació. […]

     

     

    Article complet

  • M. Antònia Oliver

    cartell 18 M.Antònia Oliver ROBAMaria Antònia Oliver (Manacor, 1946). Des de ben petita ja es va sentir atreta per la literatura. Amb 23 anys ja va publicar la primera novel·la Cròniques d’un mig estiu, i a partir d’aquesta obra ja publica novel·les, contes, teatre… i es fa un nom de prestigi en el món literari català. Com a traductora ha traduït Jules Verne, Mark Twain, Stevenson.

    Pertany a l’anomenada “Generació dels setanta”, que es caracteritza per una mirada trencadora tant culturalment com social. D’entre les seves obres, destaquen Joana E., Estudi en lila, Tallats de lluna

    Va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2007 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 2016.

    El fragment recollit en els cartells de “A l’abril cada paraula val per mil” pertany a la novel·la Joana E.

    _____________________________________________

    […]Ell es va asseure al meu costat per mirar el llibre, però aviat va quedar adormit.

    A mitjan estiu encara tenia la pell blanca, però ja no semblava de cera transparent. I la sev esquivesa s’havia convertit -un miracle, deia sa madona Bel- en ganes insaciables d’estar amb mi.

    Cada dia, després d’esmorzar -en Bernadet menjava amb tal delit que semblava que tenia por que no n’hi hagués prou, però no li feia gaire profit-, abnas que no fes massa calor, ens n’anàvem a la garriga. Jo, amb un vestidet de seda prim com un tel de ceba, braços i cames enlaire, havia parès d’ell a descalçar-me sempre que la terra fos prou flonja per als meus peus. Ell, amb calçons fins al turmell, màniga llarga fins a la punta dels dits, coll alt i capell d’ala amplíssima, es descalçava tan bon punt no ens podien veure des de les cases. A mi se’m posaven tots els colors a la cara, a ell li fugien; jo tornava amb la pell tibant, colrada, puntejada d’una suor sana; ell, amb les galtes reblanides i el front esquitxat d’un gotellim fred, grisós, els llavis lívids i els ulls engrandits. […]

     

     

    Article complet

  • Miquel Martí i Pol

    cartell 17 Miquel Martí i Pol CARNISSERIA

     

     

    Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003). Autodidacte. Procedeix de la classe obrera. Va treballar a les oficines d’una fàbrica tèxtil fins que una malaltia l’obligà a restar al llit. La seva poètica és una prodigiosa reflexió i revaloració de la vida quotidiana vista des de l’angle de la seva experiència personal d’home convalescent. La seva fidelitat als orígens és prou notòria. El poema que hem seleccionat és de la seva col·lecció de poemes per a infants i parla del pa amb tomàquet.

     

     

    Déu ens dó ser catalans

    per menjar bon pa amb tomàquet

    amb un raig d’oli discret

    i un pols de sal si fa falta;

    pa de pagès si pot ser

    que és més saborós que els altres

    i tomàquet ben madur,

    però que no ho sigui massa.

     

    Déu ens dó un tall de pernil

    o llonganissa ben ampla

    perquè acompanyin el pa

    ben sucadet amb tomàquet;

    pernil de bon mastegar,

    llonganissa de la Plana,

    que els osonencs en això

    tenim molta anomenada.

     

    Déu ens dó tot el que he dit

    i bons amics a la taula

    per compartir el que mengem

    i fer petar la xerrada,

    que conversar amb els amics

    sempre sol despertar gana

    i el menjar, si és compartit,

    resulta més saludable.

     

     

    Article complet

  • Joan Margarit

    Joan Margarit (Sanaüja, 1938). Poeta i arquitecte. Va començar a escriure en castellà, però aviat va passar a fer-ho en català. Ha estat traduït a l’anglès, l’alemany, el basc, el rus, l’hebreu, el portuguès i l’espanyol, entre altres llengües, la qual cosa li ha donat projecció internacional.

    És, sens dubte, un dels autors cabdals de la literatura catalana contemporània.

    Aquest poema, “Equipatge” pertany al llibre Casa de Misericòrdia.

     

    cartell 16 Joan Margarit EQUIPATGEQuan anem de viatge, la teva mare i jo

    fem les maletes damunt del teu llit.

    La roba ben plegada, els necessers,

    els llibres, els bitllets, les medicines,

    escampats però en ordre.

    Tots els viatges comencen aquí,

    en aquesta espaiosa cambra íntima

    que vam pintar d’un fúcsia suau

    en saber que mai més no tornaries.

    La cambra ha tret arrels que, a poc a poc,

    es fan profundes dins la teva absència.

    Fem les maletes per a un tren nocturn.

    Article complet

  • M. Mercè Marçal

    cartell 15 M.Mercè Marçal FARMÀCIA

     

    Maria Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1952). Llicenciada en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Procedeix d’una família camperola. Premi Carles Riba de poesia 1977. Es declara feminista i nacionalista. Participà en la fundació de Llibres del Mall. La seva poesia evidencia la pròpia experiència com a dona i la investigació sobre aspectes formals. El poema seleccionat és “Velles corrandes per a la Pepa”, del poemari Bruixa de dol

     

    Ai, quina cara més clara,
    veïna del meu carrer.
    Sense fanal ni alimara
    faríeu llum al coster.
    I si una ombra de nit ve
    i en els vostres ulls s’hostatja,
    la lluna farà el seu ple
    al tombant de cada galta,
    veïna del meu carrer.

    Ai, quina cara més clara,
    veïna del meu carrer,
    com una casa enramada
    amb brancades de llorer.
    Amb brancades de llorer,
    poliol fresc a l’entrada,
    espígol sec al graner,
    flor de saüc i herba sana,
    veïna del meu carrer.

    Quina cara feu més clara,
    amiga del meu coster,
    com la vela del veler
    entre la pluja i l’onada.
    Com la claror que s’amaga
    en el vi bo del celler,
    i en vell cor del carrer
    de Gènova on feu estada.
    Veïna del meu carrer,
    ai, quina cara més clara!

    Article complet

  • Joan Maragall

    cartell 14 Joan Maragall JÒQUER

     

    Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911). Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona. Poeta, assagista i traductor. És l’autor en vers més representatiu del Modernisme. Fill d’un industrial, propietari de telers i d’una fàbrica de cànem, el pare el protegí durant molts anys. Treballà molt activament com a periodista. Capdavanter de l’opinió catalana del seu temps, gaudí d’una autoritat indiscutible pel fet de no haver volgut decantar-se per cap partit polític.

     

     

     

    La ginesta altra vegada!

    La ginesta amb tanta olor!

    És la meva enamorada

    que ve al temps de la calor.

    Per a fer-li una abraçada

    he pujat dalt del serrat:

    de la primera besada

    m’ha deixat tot perfumat.

    Feia un vent que enarborava,

    feia un sol molt resplendent:

    la ginesta es regirava

    furiosa al sol rient.

    Jo la prenc per la cintura:

    l’estisora va en renou

    desflorant tanta hermosura,

    fins que el cor me n’ha dit prou.

    Amb un vímet que creixia

    innocent a vora seu

    he lligat la dolça aimia

    ben estreta en un pom breu.

    Quan l’he tinguda lligada

    m’he girat de cara al mar…

    M’he girat al mar, de cara,

    que brillava com cristall;

    he aixecat el pom enlaire

    i he arrencat a córrer avall.

     

    “Seguit de les vistes al mar”

    Article complet

  • Tomàs Lluc

    Tomàs Lluc és el pseudònim de Lluís Payrató, catedràtic de Lingüística Aplicada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. A més de la tasca com a docent i investigador, amb aquest pseudònim ha publicat Llibre dels oficis i Lletres poètiques, aquest darrer amb Cristina Losantos, que són volums de poesia per a menuts i grans d’un registre ben diferent del de la seva activitat professional.

     

    13 jpg_LlucRes no és veritat ni és mentida…

    res massa gros ni petit…

    Tot depèn del gruix dels vidres…

    de les lents amb què ho has vist!

    “Òptics i astrofísics”

    Article complet

  • Marc Granell

    Marc Granell (València, 1953). Traductor i poeta, ha estat un dels autors més compromesos a l’hora de dinamitzar la literatura catalana al País Valencià, especialment a l’entorn de la revista Cairell.

    Com a poeta ha estat reconegut amb el premi Vicent Andrés Estellés, dins dels Premis Octubre, i també l’Ausiàs March.

    És autor, entre altres títols, de Llarg camí llarg, Notícia de la tribu, Refugi absent, Exercici per a una veu, Versos per a Anna i els poemaris per a infants L’illa amb llunes i La lluna que riu i altres poemes.

     

    cartells jpg_Pa¦ügina_25Oda als peus

    Grans o menuts,

    amples o estrets,

    grossos o fins,

    lletjos o bells,

    siguen com siguen

    són tots els peus

    dignes d’estima

    i aplaudiment.

    Som el que som

    gràcies a ells:

    ens fan anar

    ràpids i drets

    per onsevulga

    que desitgem,

    deixant-nos lliures

    les mans per fer

    treballs, carícies,

    menjars, adéus…

     

     

    Article complet

  • Rosa Leveroni

    Rosa Leveroni (Barcelona 1910-1985). Bibliotecària, poetessa i narradora. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, on conegué Carles Riba, una de les persones que més la va influir literàriament i intel·lectualment. Acabada la guerra, com la majoria de funcionaris de la Generalitat, va ser obligada a deixar la feina a la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir dels anys quaranta es dedicà, amb altres escriptors com Riba, Ferran Soldevila, Nicolau d’Olwer, etc., a la lluita per la pervivència de la llengua i la literatura catalana i contra el règim franquista. El poema seleccionat, “Joia X”, pertany al llibre Epigrames i cançons.

     

    14 jpg_LeveroniHas fet un collaret

    amb les paraules

    per a ornament

    manyac de ma nuesa.

     

    I m’has posat al pit

    gemma escollida,

    aquella que de temps

    era esperada.

     

    Article complet

  • Vist i plau o vistiplau?

    El terme vistiplau designa el tràmit amb què s’aprova o es reconeix l’adequació d’alguna cosa, o s’hi dóna la conformitat. És la forma que farem servir dins els escrits, en general precedida de l’article masculí:

    Amb el vistiplau del presidentvistiplau

    Fora del text, però, al peu dels escrits i en el punt on es produeix l’aprovació mitjançant el vistiplau, escriurem vist i plau, que conté les paraules vist (en el sentit de ho he vist) i plau (em plau, em va bé, ho considero oportú i correcte). L’abreviació de vist i plau és v. i p.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

40 60 anglicisme apòstrof bones calma català cavallfort cursos diccionari normatiu diec2 dret empresa erradicar escacs escola etsiuts expressions fil frase feta frases fetes hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs en català justícia lèxic nova gramàtica otorrino pillar; agafar; enxampar porc recursos refranys riquesa lèxica salutació sigles sinònims temps termcat tió topònims tèxtil verbs vista