CURIOSITAT: d’origen incert, potser alteració de l’ant. cartapell ‘(quadern) de papers i pergamins’, amb canvi de -ell, sentit com a dimin., per l’augmentatiu -às, més apropiat.
Font: Diccionari.cat (GDLC)
CURIOSITAT: derivat diminutiu de ‘llong’.
És un llonguet sense molla: ho diuen d’una noia alta i prima. Amb això i cinc cèntims et daran un llonguet: es diu referint-se a una cosa que no val res.
Font: Diccionari català-valencià-balear.
CURIOSITAT: de l’aragonès fato (cast. hato), possible coincidència d’un germ. gòt. *fat ‘vestir-se’ i un aràbic ḥaẓẓ ‘porció que toca a cadascú’
Font: Diccionari.cat (GDLC)
CURIOSITAT: del fr. bigoudi, íd., mot d’origen obscur, relacionat potser amb el cast. bigote
Font: Diccionari.cat (GDLC)
La campanya “A l’abril cada paraula val per mil” torna aquest mes d’abril!
En aquesta ocasió hem volgut recuperar 30 paraules que estan en desús amb l’objectiu de tornar-les a dir, de tornar-les a sentir i de poder-les veure escrites en els cartells que hi ha als aparadors de les botigues d’Osona. Com sempre, ho farem jugant i haureu d’endevinar quin significat tenen aquests 30 mots escollint entre les tres opcions que hi ha a cada cartell. Podeu trobar les bases del concurs per participar-hi, així com el formulari per respondre o la butlleta al blog “A l’abril, cada paraula val per mil”.
En aquest blog ETS i UTS cada dia d’abril hi publicarem un cartell perquè els pugueu tenir recollits en un mateix espai.
Passegeu, mireu, gaudiu i jugueu!
Comencem amb el primer cartell: PAPERINA.
CURIOSITAT: Hi ha l’expressió “fer el paperina” que vol dir “fer el préssec”, o sigui deixar-se enredar o caure en ridícul.
Font: Optimot
Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil lleixa: relleix o prestatge fet d’obra i adossat a una paret, a la campana d’una llar, etc.
Mot derivat de lleixar, forma catalana antiga de deixar
Font: Diccionari.cat
llàntia: entre d’altres significats…
1 Aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid llevat en un dels extrems, i serveix, encès el cap de la metxa, per a produir llum. Encendre la llàntia. Apagar la llàntia. A la cripta cremen dues llànties nit i dia. Llàntia d’esperit de vi.
2. Taca, especialment d’oli o de greix. Portava la camisa plena de llànties.
Provinent d”una variant *lantăda del romànic, alteració del llatí lampas, -ădis, ‘llumener’, i aquest, del grec lampas, -ádos ‘torxa, llumener’, amb influx del llatí lanterna ‘llanterna’
Font: Optimot i Diccionari.cat
broca: entre d’altres significats hi trobem aquests:
1.Eina metàl·lica cilíndrica, tallant d’un cap, que s’aplica a diferents màquines o eines que foraden fusta o altres materials.
2. Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma quan fan o adoben calçat.
3. Busca de rellotge.
Font: Optimot
xerrar: parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit. Es passa tot el dia xerrant amb el veïnat. Xerra més que setze.
D’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial
Font: Optimot i Diccionari.cat
xeflis: àpat abundós, especialment per a celebrar alguna cosa.
Mot propi de la Garrotxa, la Selva, Plana de Vic, el Maresme, el Vallès, el Penedès, el Camp de Tarragona, segons el Diccionari català-valencià-balear.
D’origen incert, segurament expressiu, amb possible influx del verb xafar, per al·lusió a la preparació de certs menjars suculents, i també de xef ‘cap de cuina’ (gascó chèfis).
Font: Diccionari.cat