Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: expressions “dolentes” II

    Núm.158//  Els dolents donen per molt, ja ho veureu, i són persones dignes de ser estudiades per la psicologia. Quan una persona fa una acció repugnant, podem dir que aquell individu és pervers(a), pèrfid(a), maligne/a, malvat/ada, vil, abominable, execrable, nefand(a), horrible, detestable, infecte/a, roí/ïna, abjecte/a, infame, malèvol(a) o miserable. I la llista podria ser encara més llarga. També podem utilitzar un substantiu: “Aquell és un canalla, porc, malparit, brètol, bergant, mal element, peça o també un pocavergonya, que és molt més suau. 

     

    D’una persona capaç de les coses més abominables, també en podem dir que és cruel, sanguinari/ària, inhumà/ana, sàdic(a), bàrbar(a), despietat/ada, feroç, ferotge, brutal o bestial (aquests dos adjectius, però, han pres també un significat positiu), salvatge, carnisser(a), desnaturat/ada, desnaturalitzat/ada o implacable. La víctima passa per situacions que sovint no vol explicar: difícils, punyents, dures, doloroses… 

     

    En canvi, quan ens referim a la mala qualitat d’un producte o a una obra que té defectes, els adjectius podríem usar són pèssim(a), mal fet(a) (o mal fotut/uda, en un registre més vulgar), fràgil, matusser(a), barroer(a), de nyigui-nyogui o de pacotilla, i els noms nyap, patafi o pitafi. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: expressions “dolentes” I

    Núm. 157// Del mal, aquella ombra que embruta tot el que toca, convé allunyar-se’n, com si es tractés d’una malaltia. D’aquí ve l’expressió ser més dolent que la tinya o ser dolent com la tinya, ja que la tinya és una afecció contagiosa de la pell, causada per fongs, que es caracteritza per la formació de taques cobertes d’escames, de crostes, o per la caiguda dels cabells.  

     Per als infants, i també per als adults, quan fem una trapelleria, és a dir, una acció de poca consideració, se’ns diu que som endiastrats, entremaliats, trapelles, murris o malxinats. Si som rebels de mena, se’ns pot posar l’etiqueta de rebecs, indòcils o desobedients. Ara, si elevem el grau de dolenteria, podem associar la persona amb el diable; per això no és gens estrany que hi hagi paraules sinònimes de dolent(a) com ara: diabòlic(a), satànic(a), infernal, demoníac(a), mefistofèlic(a) –recordem que Mefistòfil és un dimoni que apareix sovint en obres germàniques, la més famosa de les quals és Faust, de Johann Wolfgang von Goethe. El seu nom pot venir d’una corrupció grega de Mephostophiles (que voldria dir ‘a qui no li agrada la llum’) o bé de les arrels hebraiques mephir i tophel, que juntes significarien ‘el destructor enganyador’. El pròxim dia continuarem amb més dolents. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic sobre ciclisme

    Núm. 156// L’esport és un pou de termes nous. Cada disciplina té els seus i se’n generen de tota mena. El Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental ha recollit els més interessants del món del ciclisme, i de vegades desconeguts, en un nou lèxic, A rodar. Lèxic del ciclisme. Pedalem en català!, que s’afegeix als tres anteriors: el del porc i l’embotit, el del futbol sala i el de la natació. 

    És un lèxic molt complet que conté les diferents parts de la bicicleta, se’ns explica una història on hi ha diversos termes i expressions típiques d’aquest esport i finalment hi ha un glossari amb termes sovint desconeguts per als profans. Aquest material vol divulgar expressions de la pràctica no competitiva del ciclisme i el repte més important ha estat trobar l’alternativa catalana a expressions col·loquials que s’utilitzen en castellà. 

    En el glossari hi ha expressions ben curioses i de gran creativitat popular, com ara fer la rata (‘deixar enrere, un ciclista, un o més adversaris durant una cursa’). Algunes també tenen l’equivalent en castellà. Per exemple, d’un o una ciclista amb poca experiència o que practica l’esport ocasionalment se’n diu passerell(a), en castellà se’n diu globero/a.  

     Si us interessa o teniu una certa curiositat, podreu trobar aquest lèxic a Internet https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1571/a-rodar-lexic-de-ciclisme-pedalem-en-catala . A rodar!  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els sons dels animals II

    Núm.155// Un dia més tractarem de les onomatopeies i dels noms dels sons que els animals emeten, però els d’avui no són domesticats. L’abella, em podeu dir, els humans l’hem domesticada una mica, tot i així la posarem dins el sac dels animals salvatges. Aquest infatigable insecte bat les ales i produeix un so que en català l’escrivim així: zum-zum. D’aquesta onomatopeia n’hem format dues paraules: el nom, zumzeig, i el verb, zumzejar. 

    Els coloms i les tórtores parrupen o parrupegen, i el nom sobre el qual s’han format aquests verbs és parrup, que és el seu cant. Els ocells petits fan piu-piu, és a dir, piulen, i el nom format a partir de l’onomatopeia és piuladissa; El crit de la gralla i del corb és el grall i el verb resultant és grallar. 

    La serp fa un soroll semblant al d’una essa continuada (sss), es pot dir que emeten una mena de xiulet i que, per tant, xiulen. La granota, que és engolida per la serp, fa roc-roc, del seu crit profund i greu se’n diu rauc i el verb és raucar. El grill, al seu torn, abans de ser atrapat per la poderosa llengua viscosa del batraci, feia cric-cric. Els grills carrisquegen i el seu imponent i agradable so el fan aixecant obliquament les seves ales, que és el carrisqueig. 

    I, per acabar, els dos temibles de la selva: l’elefant i el lleó. El primer, amb la seva llarga i forta trompa, bramula i el nom d’aquest so és el bramul; i el segon fa graa, rugeix i el nom del so és el rugit. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els sons dels animals I

     

     

    Núm. 154//Els animals per comunicar-se emeten sons tant si és amb les ales com amb la boca, la trompa o altres parts corporals. Els humans, observadors de mena, hem imitat aquests sons oralment i per escrit, és el que anomenem onomatopeies i, fins i tot, n’hem format paraules (en català, noms i verbs). Vegem-ne algunes. 

    Començarem amb els animals domèstics. Els gats fan meu –abans s’escrivia amb accent obert, ara ja no– i segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) també miau. Aquests són els sons imitats, els noms poden ser miol o meu i el verb originat a partir del primer és miolar. D’altra banda, el crit característic del gos és bub-bub. Sabem que els gossos lladren o borden –el segon l’usem més aviat quan l’animal amenaça. Els noms resultants d’aquests verbs són lladruc i bordada. El porc i la truja fan rony-rony, el nom és un gruny i el verb, grunyir. També poden esgüellar (nom, esgüell), quan fan un xiscle. El cavall i l’egua o l’euga renillen, fan hii, i el nom d’aquest crit és el renill. 

    I encara n’hi ha més: la vaca i el bou mugeixen, el nom és un mugit i l’onomatopeia, muuu. El xai, el be, l’ovella i la cabra belen, fan bels i la nostra onomatopeia és beee; el gall canta i el seu cant imitat per nosaltres és el quicquiriquic. En canvi, la gallina fa cloc-cloc, escataina o cloqueja i del seu so en diem escataineig o cloqueig; i finalment l’ase i la somera fan ihò-ihò, el nom és el bram i el verb, bramar. Que corri la brama! 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: “Ei, que estàs a la lluna? II”

     

    Núm.153//La setmana passada vam veure que la màgia de la lluna ens havia inspirat durant segles i d’aquesta inspiració no n’havia quedat exempta la llengua. Avui continuarem veient expressions que tracten d’aquest astre. 

    A aquells qui no paren atenció al que s’explica, com si quedessin atrapats per la bellesa del nostre satèl·lit, se’ls diu que estan a la lluna (o a la lluna de València). És com si somiessin, perquè deuen voler agafar la lluna entre dents, que vol dir ‘pretendre l’impossible’. Res no és impossible, es diu sovint, però tu has de crear les circumstàncies per arribar al teu objectiu. Una dosi d’idealisme i una altra de realisme. Aquesta és la fórmula. Però no deixeu que us vulguin fer veure la lluna al mig del dia (o fer veure la lluna en un cove), és a dir, no us deixeu enganyar. Triomfeu o no en la vida, l’important és estar de bona lluna (de bon humor) i deixeu les males llunes (el mal caràcter) per als idiotes o per als enemics. Si teniu llunes o sou arrauxats és que teniu el caràcter variable. En aquest cas, o us reeduqueu o patireu. 

    I per acabar, us recomanem la lectura de Quan queien homes de la lluna, el primer conte del llibre Tretze tristos tràngols, d’Albert Sánchez Piñol. Esperem que la lectura us inspiri. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: “Ei, que estàs a la lluna?”

     

     

    Núm. 152//Abans els humans observaven més la natura, el seu entorn i els astres: el sol, la lluna, els estels, els cometes, les galàxies. Per què? En depenia la seva supervivència i també perquè era una sana distracció. Imaginaven històries que ara ens fan riure o somriure, ja que les trobem massa naïfs (tanmateix, penseu que nosaltres venim d’ells i els hauríem de saber valorar més). La lluna, el satèl·lit que roda al voltant de la Terra, ha inspirat els humans i n’hem explicat contes i rondalles. I, com no podia ser d’una altra manera, ens ha inspirat per crear diverses expressions lingüístiques, que tot seguit, avui i divendres que ve, llegireu. 

    La lluna fa el seu ple a mitjanit i els gossos i els pocs llops que hi ha a la Terra udolen. En efecte, la lluna la veiem de diferents maneres al llarg dels dies, segons si el sol il·lumina un part major o menor del seu disc. Per això parlem de lluna creixent quan va augmentant la part il·luminada i de lluna minvant quan disminueix. Diem que la lluna és nova quan és invisible i la lluna és plena quan tot el disc és il·luminat. La mitja lluna és la forma que veiem quan el sol n’il·lumina només la quarta part; i també es parla de mitja lluna quan es fa referència a l’Islam, ja que com és ben sabut n’és el símbol. 

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre enganys

     

     

    Núm. 151// No us han enganyat mai de la manera més cruel i estúpida? I segur que heu quedat amb un pam de nas. Qui ho diria que aquella persona tan dolça ens pogués enredar tan vilment! L’engany és més vell que el caminar i d’això tractarem avui. 

    Els xarlatans amb el seu aire de set-ciències ens venen fum, ens pinten el seu producte de color de rosa o, com es diria més aviat ara, ens intenten vendre la moto. I amb els negocis, atenció, ull viu!, sempre hi ha gent disposada a estafar, ensarronar, ensibornar, engalipar, entabanar, encerar o aixecar la camisa. Que no us prenguin el pèl (o el número), cal estar ben amatents. Els falsos gurus espirituals, enlluernadors professionals, us poden ensarronar –per exemple, introduir-vos en una secta– o fins i tot ensibornar, que és ‘induir amb enganys, males arts, a fer alguna cosa’. No seríeu pas els primers. La mentida és a l’ordre del dia, i no entén de cultures, oficis, classes socials o sexes. Mentir és una art universal i malèfica. 

    En el camp de l’amor, passa una cosa semblant. De la parella o l’amant que defrauda i decep l’enamorat o l’enamorada podem ben dir que moltes vegades l’enganya o li fa el salt. És un motiu per partir peres. Per tant, deixeu-vos de romanços i vigileu amb la gent que ens ve a prometre la lluna en un cove. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Terminologia sobre els sabors del món

     

     

    Núm. 150// Avui parlarem del Glossari de sabors del món, un recull de termes fet pel TERMCAT i el Centre de Normalització Lingüística L’Heura de Santa Coloma de Gramenet, en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Barcelona; un glossari que podria ser ben útil als bars i restaurants.  

    Es va editar per primera vegada el 2015 i s’ha anat actualitzant cada any amb nous termes, ja que és un projecte obert. Cada fitxa conté la denominació en català i en castellà –de vegades s’hi afegeixen la forma anglesa i francesa. També hi ha l’àrea temàtica, la definició i sovint la nota complementària.  

    Alguns exemples dels termes són l’arròs jollof i l’arròs chaufa. El primer és un plat típic de l’Àfrica occidental elaborat amb arròs, tomàquet triturat, sal, ceba, oli, pebrot vermell, mantega, gall dindi o pollastre, una pastilla de brou, curri i farigola. Per contra, l’arròs chaufa és un plat de fusió de la cuina xinesa i la peruana, una versió peruana de l’arròs fregit xinès, portat al Perú pels immigrants d’aquest país oriental. Aquest arròs conté carn, ous remenats, ceba, pebrot, gingebre i salsa de soja, i de vegades all o comí. Per fer consultes podeu anar a : www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Parlem de bolets. La llenega

     

    Núm.149// Un altre dels bolets de tardor que aixeca passions entre els boletaires i els cuiners és la llenega. Amb aquest mot ens referim a una gran varietat de bolets del gènere Hygrophorus, que es caracteritzen per tenir el barret i el peu viscós, per aquest motiu a alguns no els agraden gens. La llenega es ven fresca, difícilment la trobareu en conserva i és ideal per a guisats i estofats. 

    Normalment quan parlem de llenegues ens referim a la llenega negra o llenega vera Hygrophorus latitabundus, és massissa, de barret fosc entre gris i marró i peu blanquinós sovint inflat. Tant el peu com el barret estan recoberts per mucositat, per això normalment no es corquen. Viu en els boscos de pins de sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. No la busqueu al Montseny ni a l’Alt Pirineu. Sol trobar-se formant grups més o menys nombrosos que neixen en el mateix indret cada any. Aquestes superfícies de bosc es coneixen amb el nom de llenegueres i són un petit tresor secret de cada boletaire.  

    Segons Joan Coromines el nom de llenega ve del verb antic llenegar, tot i que ara usem més sovint esllenegar-se o esllenegar, que volen dir relliscar, esmunyir-se [Agafeu-ne alguna i ho entendreu]. A partir d’aquí trobem molts derivats: lleneguera, llenegaire, llenegadís, llenegable o esllenegable, llenegall, llenegada o esllenegada, llenegador, esllenegament, llenegós o esllenegós, lleneguívol, i per creuament amb esllanguir-se podem sentir també esllengar-se. És a dir, que això de les relliscades dona per molt des de fa segles. 

    Tot i que la forma més estesa és llenega, per la seva mucositat també és coneguda com a mocosa al Vallès, la Seu d’Urgell, Andorra, el Solsonès, la Segarra, Cardona, la Conca de Barberà, el Penedès i el Camp de Tarragona; o també caramellosa o carmellosa, i fins i tot pegalosa. Al Ripollès i a Osona també la coneixem com a bromosa.   

    I ara, si heu tornat a casa sense esllenegar-vos, i teniu unes quantes llenegues al cistell, només us queda decidir si les fareu amb botifarra, amb estofat de vedella, peu o morro de porc, conill, arròs… o potser us decanteu per mar i muntanya? què us semblaria un pastís de llenegues amb escamarlans? 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço