Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • Parlem de bolets. Les llores

     Cualbres, puagres, llores?  

    Núm. 148// Les cualbres són bolets molt semblants en l’aspecte extern, però de colors molt variats segons l’edat, la pluja, el sòl, la zona on es troben. A Catalunya n’hi ha unes 180 espècies conegudes… Imagineu-vos, doncs, com variarà també la denominació del bolet! 

    Cualgra, cuagra, criamba, cualba o puagra són noms del mateix bolet que provenen de ‘cor agre’ (segons el Diccionari català-valencià-balear) i que s’han anat modificant. Així a Tremp, a l’Empordà, al Gironès, a Solsona i a Barcelona podem sentir aquestes variants.  

    A la Plana de Vic, per contra, se’n diu llora, i també al Vallès, al Penedès i al Camp de Tarragona. Segons els micòlegs, la denominació ‘llora’ s’aplica a aquesta família de bolets quan tenen colors més vistosos: verds, violeta, blau.  

    I són bons? Perquè molts boletaires descarten les llores quan les troben al bosc. Doncs si piquen – després es diuen escaldabecs– és millor no collir-les. Ara bé, les llores representen un comestible excel·lent que admet moltes possibilitats a la cuina, sobretot la llora verda. I si no us fa el pes, si trobeu una llora podeu trobar un rovelló perquè segons la dita: “Allà on hi ha una llora, el rovelló hi plora”.   

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Parlem de bolets. El fredolic.

    Núm. 147// El bolet d’avui és dels més tardans, surt a les pinedes formant erols nombrosos quan comença a fer fred hivernal –tan hivernal és que fins i tot se’l pot trobar glaçat. D’aquí ve un dels seus diversos noms. El fredolic  té un barret sovint irregular, de color gris, vellutat. Les làmines són blanques o grises. El peu és prim i fibrós, molt trencadís. És un bolet poc olorós i es fa malbé de seguida, tot i que és ben comestible; sobretot es fa servir en guisats i sopes. 

    Una variant del seu nom és fredeluc (de vegades pronunciat ‘freduluc’). Aquesta forma  es troba majorment a la zona nord-est del territori català. Pel color fosc del barret, en altres zones és conegut com a negret, negreta o negrentí. El color i la forma del barret han fet desfermar la imaginació popular. Així, al Penedès se’l denomina morro d’ovella i, d’una manera molt semblant, morret d’ovella al Camp de Tarragona i morret de be a les Garrigues. En canvi, al Matarranya se’l coneix amb el nom de boleta.  

    Fregit amb all i julivert o en guisats és molt saborós, però cal dir que hi ha espècies tòxiques que s’hi assemblen. Cal evitar confondre’l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), que és més robust i més gros, ja que el fredolic bo té el peu buit i el metzinós el té ple. Aquest últim és propi de les fagedes i avetoses.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Parlem de bolets. El cep.

     El rei del bosc (i de la cuina) 

    Núm. 146// Entre la gran varietat de bolets que es cullen amb avidesa als boscos catalans, pocs tenen el renom i el regust del cep, i també pocs ofereixen una varietat tan gran. Depenent del tipus de bosc en canvia el color, la textura i sobretot el nom. Totes les varietats tenen en comú l’espuma sota el barret i la cama robusta, de vegades del mateix diàmetre que el barret.  

    Per la seva textura densa, semblant al suro, s’anomena sureny en bona part del territori. Aquest nom, però, també té variants internes que formen els noms siureny, surenc… i altres denominacions com bolet d’ou o bolet de bou, probablement per la seva textura i robustesa.  

    Les varietats de cep es troben pràcticament en tots els boscos, des d’alzinars surers fins a fagedes humides; el Boletus edulis n’és la varietat més apreciada, amb una carn més blanquinosa i el barret d’un marró fosc, que es distingeix dels boletus reticulatus o boletus pinophilus sobretot pel color de la cama i el bosc on creix. Com es veu pel nom científic, és un dels bolets amb més història i fama culinària, ja que el gènere boletus dona nom al genèric català bolet. 

    No tots els ceps són comestibles, i alguns poden provocar greus mals d’estómac; és el cas del mataparent, una varietat del gènere boletus la carn del qual es torna blava quan es trenca. D’aquí en surt l’expressió “blau com un mataparent”, per referir-se a tons blavosos forts. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Parlem de bolets. Els rovellons, els més buscats?

     

    Núm. 145// Ja som a la tardor, les fulles cauen i els bolets treuen el cap i, justament, un dels més apreciats, estimats i buscats del nostre país és el rovelló, també conegut com a vinader, esclata-sang, pebràs, rovelló d’obaga, pinenc, pinenca o paratge. El seu nom científic és Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius (que té llet) i sanguifluus (que raja sang). Però si aneu a Euskadi se l’anomena esnegorria, piñutela, hongo de pino... I en territori espanyol, níscalo, rebollón, reboñuelo, anizcle… I curiosament a França se’l coneix com a catalan o vache rouge. 

    El rovelló és d’un color taronja molt característic i sigui quina sigui la seva mida sempre fa que sigui un bolet agraït de buscar. Es troba de forma massiva en hàbitats ben diversos, normalment en pinedes, especialment en terres baixes i a les obagues. Es caracteritza perquè quan es talla surt un líquid de color vinós que ens recorda a l’òxid –rovell- i en poc temps es torna de color verdós. Es pot collir d’agost a desembre.  

    Sovint s’anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus) també molt conegut i apreciat gastronòmicament. Però aquest té la llet de color ataronjat que es torna verdosa quan es talla el bolet. Tots dos, el rovelló i el pinetell, són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya.  

    Però compte!, perquè el podem confondre amb el rovelló de cabra o lletraga (Lactarius chrysorrheus), un bolet molt similar al rovelló, però més petit, d’un color més clar i que quan es trenca en surt llet primer de color blanc i en pocs minuts groc sofre. Aquest és un bolet no comestible. Així doncs, el desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte similar provoca que ens puguem intoxicar. De totes maneres, és ben clar que és el bolet més apreciat tal com diu la dita “de la carn, el moltó, i del bolet el rovelló”. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Tres paraules osonenques inexistents al DIEC

     

    Núm. 144// El Diccionari de la llengua catalana (DIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans, pretén ser una eina lexicogràfica en què caben paraules dels diferents dialectes, però no tant les més locals i de menys extensió geogràfica, perquè és un diccionari general. És una obra que conté, evidentment, paraules del lèxic comú al costat de paraules dialectals, de variants socials o de paraules d’especialització. Avui veurem tres exemples de mots que s’usen a Osona i no són al diccionari normatiu –n’hi podria haver més, segur. Potser no hi apareixen perquè no són massa locals.  

    És el que podríem pensar de biot, que vol dir ‘bassal, clot amb aigua’, segons el DCVB. Si mirem on es fa servir aquest mot, veiem que la seva extensió no és pas tan petita: Empordà, Garrotxa, Guilleries, Girona, Plana de Vic, Lluçanès, Reus. La mateixa cosa passa amb galejar i galejador(a). La primera, de fet, la trobem al DIEC, però no amb aquest significat: celebrar una festa sorollosament, especialment amb salves d’escopeteria –i s’usa extensament a Cardós, Isil, Andorra, Ripollès, Garrotxa, Plana de Vic, Vallès, Solsona, Balaguer. Per contra, sí que la trobem amb aquests dos valors: 1- Fer ostentació d’alguna cosa; 2- Fer ostentació. De galejar se’n pot desprendre fàcilment galejador(a) que tan coneguts són a la vila de Centelles i que malauradament no trobareu al DIEC. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Dites sobre advocats, jutges i d’altres.

    REFRANYS SOBRE ADVOCATS, JUTGES I D’ALTRES

    Núm. 143//Segons la saviesa popular, «Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor». Sabem prou bé que la salut i el diners –i encara ens faltaria l’amor– són molt importants en la vida dels humans, però no fan la felicitat –hi ajuden, evidentment. Per això, tothom vol tenir el màxim de salut i un bon nombre de dinerons a la butxaca. El doctor no el volem ni veure, i bon senyal és si és així. I els advocats i jutges només ens veiem obligats a veure’ls quan tenim problemes, i dels grossos: accidents, problemes d’herències, divorcis, assassinats i altres desgràcies en les quals podem estar implicats.

    Tanta mala fama tenen els experts en lleis (injustificada, és clar, només faltaria!) que fins i tot se’ls ha dedicat un altre adagi: «Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos». Ja se sap que les males fames de vegades no es mereixen i són fruit de creences.

    Sobre els jutges se n’ha parlat poc, per allò de «no fos cas que em fes mal veure i em busquessin les pessigolles», tot i així en podem citar aquest proverbi, no gaire conegut: «Jutge que no té consciència, mai farà bona sentència». Lògic, oi? Abans de jutge, s’ha de ser persona. I és que n’hi ha alguns que fan bona la locució fer cara o posat de jutge, que és aquella cara molt severa, com de persona irritada o rigorosa.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: més sinònims del mot bo/bona… (II)

     

    Núm. 142//Continuem amb els usos i els sinònims de bo(na) que per espai no vam poder esmentar la setmana passada. L’adjectiu masculí, bo, pren la forma bon quan precedeix l’element que modifica: «El que acabes d’explicar és un bon exemple del que dèiem abans». 

     

    Quan ens referim a la qualitat d’un producte, també poden avantposar l’adjectiu bon/a: «És una bona màquina», o sigui, és de qualitat, funciona molt bé, té un rendiment òptim. Totalment diferent de l’ús irònic de «Aquell sí que és un bon element!», ja que en aquest cas volem dir que és una persona més aviat menyspreable. N’hi ha, en canvi, que són massa bones, que es deixen enganyar fàcilment; aquestes persones són naïfs, ingènues, càndides, innocents o incautes. 

     

    Per als exàmens o per als esports i per a les competicions, podríem dir la frase següent: «La Clara ha obtingut un bon resultat», però no hem d’oblidar que hi ha altres paraules que poden suplir l’adjectiu bon: excel·lent, magnífic, exemplar, formidable, fantàstic o òptim. 

     

    I què podem dir de les menges i les begudes? Si ens agraden, són gustoses, suculents, saboroses, delicioses, exquisides, plaents, esplèndides. Si volem exagerar podem dir que «el gelat és bo bo» o súper bo o híper bo. I reservarem per als millors dels millors l’adjectiu sublim. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions del mot ‘bo/bona’

     

    Núm. 141// Segons ens revelen les darreres recerques i descobriments dels astrònoms, els éssers vius som pols d’estels. El nostre cos conté carboni, els nostres ossos contenen calci, la sang, ferro… Tot aquests elements venen dels estels. Sembla impossible, oi? Tots tallats del mateix patró. Ara, ves a saber per què, els uns menem una vida més o menys bona i els altres no tant. Els bons aniran al cel, es diu sovint. A propòsit, què és ser bo? Normalment ho relacionem amb qui fa el bé, el qui ajuda els altres, el qui no perjudica ni fa mal, sinó al contrari. En aquest sentit, bo(na) pot tenir alguns sinònims com ara: bondadós/osa, benèvol/a, benigne/a, sant/a, virtuós/osa, honest/a, honrat/ada… Si comentem que «el Pere és bo com el pa», volem dir que és de gran bondat. Igualment és molt usada l’expressió ser un bon jan.  

     

    Atenció, hem de tenir en compte que ser bo(na) no és el mateix que estar bo(na). El verb fa la diferència. Amb el verb estar, segons el diccionari normatiu, significa ‘sa(na), robust(a), ferm(a), saludable’. Uns exemples d’aquest valor podrien ser: «Separeu els malalts dels bons» o bé la fórmula de comiat «estigueu bons», que es deia abans per dir ‘cuideu-vos’. Popularment també emprem el verb estar amb aquest adjectiu quan ens referim a una persona que és atraient físicament, però de moment el DIEC no recull aquesta accepció.  

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: substituts del mot ‘algo’ (II)

     

     

    Núm. 140// La setmana passada vam veure que el mot algo, que no és acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans, no té una solució única perquè té diferents usos i significats. Avui veurem fraseologia típica en què s’usa aquesta paraula i com la podem dir en català fresc i natural.  

     

    Quan no sabem amb exactitud una cosa, sovint se sent dir: «Hi havia mil persones o algo així», però les bones solucions serien «o una cosa així / més o menys / aproximadament». D’altra banda, en castellà és típic de dir «Ya será algo menos», quan es pretén rebaixar una exageració feta pel nostre interlocutor. En català, en canvi, sentirem l’expressió «No serà/deu ser (pas) tant». També, parlant en català, és molt freqüent l’expressió incorrecta «Algo és algo» o «Ja és algo», però hauríem de dir «Val més això que res». 

     

    Dels bufanúvols, dels vanitosos, en podem dir que «es pensen que són qui sap qui» o que «es creuen (ser) algú (important)», no pas «es creuen (ser) algo». Quan patim de valent i ens pensem que la salut ens pot passar factura no diem «A mi em donarà algo», no, sinó «A mi em vindrà algun mal». Ni tampoc direm «Si ha prosperat per algo serà», sinó «deu ser per algun motiu / per alguna raó». O bé, en cas que no tinguis gaires diners, en castellà es fa servir l’expressió «Voy algo escaso de dinero» i en català «Vaig una mica escàs/curt de diners / Vaig prim de butxaca / Tinc l’armilla malalta». 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: substituts per al mot “algo”

    Núm. 139// Aquesta paraula castellana, *algo, que es fa servir molt, té diversos significats i s’usa en diferents contextos dins la frase; per tant, no sempre li escau la mateixa solució. Vegem en quins sentits utilitzem aquesta paraula incorrecta i com ho hem dir de manera que no cometem una interferència lingüística ni un calc.

     

    Per començar, algo vol dir ‘alguna cosa’ o ‘quelcom’ (que és molt més literari o dialectal), sense especificar què és: «Li van donar algo i se’n va anar» (alguna cosa, o també una cosa); «En això hi ha algo de veritat» (En això hi ha quelcom de veritat/alguna cosa certa). Però en frases interrogatives o condicionals més aviat diríem res, que pren un significat positiu en aquests contextos: «Si et donen algo, no ho acceptis» (Si et donen res, no ho acceptis); «Vols algo més?» (Vols res més?).

     

    De vegades el mot en qüestió es pot traduir amb un quantitatiu: una mica, gens, un xic, gota… Per exemple, en lloc de dir «Falta algo per arribar-hi» diríem «Falta una mica per arribar-hi», i fins i tot és més natural. O bé, no direm «Si ens falta algo de llet, compra-la», sinó «una mica / gens de llet».

     

    I altres cops s’ha de canviar l’estructura de la frase per arribar a una solució que soni autèntica i natural, gens estrafeta ni impostada. El que en castellà es diu «Daría algo por tener salud», en català es diu «Donaria el que fos per tenir salut».

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço