Arxiu de la categoria ‘Ets i uts de l’administració’

  • En dono fe

     

    endonofeA la signatura del secretari, s’ha d’evitar l’expressió N’he pres raó, que és un calc de la locució castellana Toma de razón. Cal substituir-la per En dono fe.

    L’article 204 de la Llei d’enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s’han d’autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d’acord amb l’article 208 de la Llei d’enjudiciament civil, n’hi ha prou amb la signatura del ponent.

    En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe), però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la resolució judicial (el jutge o la jutgessa) i que l’últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària i no hi hagi cap indicació formal per remarcar el canvi d’emissor. Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de situar davant la signatura del secretari o la secretària les fórmules següents:

    En dono fe. 

    o bé

    Davant meu, 

    Cal tenir en compte que la fórmula Davant meu es tanca amb una coma, mentre que En dono fe acaba amb un punt, ja que es tracta d’una oració completa.

     

    Extret d’Optimot

    Article complet

  • Com esmentem les disposicions administratives?

    reglamentLa primera vegada que se citen s’hi ha de fer constar el número, la denominació i la data de les que tenen el rang de llei: Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. En les disposicions que no tinguin aquest rang s’indiquen les dades del document oficial en el qual s’han publicat: Ordre de 20 de setembre de 1989, de pressupostos de les entitats locals (BOE núm. 252 de 20 d’octubre de 1989).

    Article complet

  • Signar, firmar o subscriure?

    firmarEl verb subscriure significa sotaescriure, això és ‘escriure a sota’ o ‘signar al peu’ (d’un escrit). Signar o firmar significa ‘posar la signatura o la firma en un escrit’. Així, tant podem subscriure com signar o firmar un contracte.

     

     

    Extret del Llibre d’Estil de la Diputació de Girona

    Article complet

  • Vist i plau o vistiplau?

    El terme vistiplau designa el tràmit amb què s’aprova o es reconeix l’adequació d’alguna cosa, o s’hi dóna la conformitat. És la forma que farem servir dins els escrits, en general precedida de l’article masculí:

    Amb el vistiplau del presidentvistiplau

    Fora del text, però, al peu dels escrits i en el punt on es produeix l’aprovació mitjançant el vistiplau, escriurem vist i plau, que conté les paraules vist (en el sentit de ho he vist) i plau (em plau, em va bé, ho considero oportú i correcte). L’abreviació de vist i plau és v. i p.

    Article complet

  • El web o la web?

    Sovint fem servir el nom web com a adjectiu per formar termes relacionats, com ara pàgina web, lloc web, servidor web… En certs contextos prescindim del nom que actua com a nucli (pàgina, lloc, servidor…) i el terme queda reduït a la forma web, que manté el gènere del nom que hem suprimit: un web (per un lloc web) o una web (per una pàgina web).

    Com que probablement la situació més habitual és que el substantiu elidit sigui la forma pàgina, l’ús en femení és el més general:

    Podeu fer els tràmits per mitjà de la web

    Però en certs contextos també pot ser ben adequat l’ús en masculí:

    L’Ajuntament ha renovat completament el seu web

    OLYMPUS DIGITAL CAMERA

    Article complet

  • Terme o termini?

    Tot i que en la llengua general terme i termini s’utilitzen com a sinònims, en llenguatge administratiu convé distingir-los.

    Terme és el moment final, o més rarament inicial, d’un espai de temps prefixat (d’un termini); termini és l’espai de temps de què es disposa per efectuar una actuació determinada. Tot termini té un terme inicial i un terme final.

    Article complet

  • Un ordre o una ordre?

    La paraula ordre és masculina quan fa referència a la disposició regular de les coses, a una successió metòdica, fixada (posar en ordre els papers; seguir l’ordre cronològic, etc.). És femenina quan té el valor de manament i prescripció. Així, el terme ordre del dia és masculí perquè indica els assumptes fixats i disposats de manera regular que s’han de tractar en una reunió o sessió.

    Article complet

  • Si escau, s’aprova l’acta?

    Al primer punt de l’ordre del dia, lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior, no hem d’intercalar la locució si escau (‘si és procedent’), ja que l’acta sempre s’ha d’aprovar, amb les modificacions que calgui, i per tant es considera una informació redundant i irrellevant.

    Article complet

  • Se celebren els contractes?

    Per fer referència al fet de fer un contracte amb algú o contractar algú, no és adequat el verb celebrar. Així, doncs, si es tracta d’arribar a un acord de voluntats, es pot parlar d’atorgar, acordar, estipular, concertar o subscriure un contracte. I en el moment d’executar-lo, es parla de formalitzar un contracte.

    índex

    Article complet

  • Euro, €, EUR?

    Farem servir el mot euro quan no vagi acompanyat d’una xifra o quan aquesta s’expressi en lletres. Si expressem les quantitats en xifres utilitzarem el símbol . El símbol EUR, aprovat per l’Organització Internacional per a la Normalització (ISO), s’escriu amb majúscules i sense punts, i és invariable. Aquest símbol es fa servir per a les relacions interbancàries i les operacions transnacionals, al costat dels altres codis ISO.

    images

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço