Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: substituts per al mot “algo”

    Núm. 139// Aquesta paraula castellana, *algo, que es fa servir molt, té diversos significats i s’usa en diferents contextos dins la frase; per tant, no sempre li escau la mateixa solució. Vegem en quins sentits utilitzem aquesta paraula incorrecta i com ho hem dir de manera que no cometem una interferència lingüística ni un calc.

     

    Per començar, algo vol dir ‘alguna cosa’ o ‘quelcom’ (que és molt més literari o dialectal), sense especificar què és: «Li van donar algo i se’n va anar» (alguna cosa, o també una cosa); «En això hi ha algo de veritat» (En això hi ha quelcom de veritat/alguna cosa certa). Però en frases interrogatives o condicionals més aviat diríem res, que pren un significat positiu en aquests contextos: «Si et donen algo, no ho acceptis» (Si et donen res, no ho acceptis); «Vols algo més?» (Vols res més?).

     

    De vegades el mot en qüestió es pot traduir amb un quantitatiu: una mica, gens, un xic, gota… Per exemple, en lloc de dir «Falta algo per arribar-hi» diríem «Falta una mica per arribar-hi», i fins i tot és més natural. O bé, no direm «Si ens falta algo de llet, compra-la», sinó «una mica / gens de llet».

     

    I altres cops s’ha de canviar l’estructura de la frase per arribar a una solució que soni autèntica i natural, gens estrafeta ni impostada. El que en castellà es diu «Daría algo por tener salud», en català es diu «Donaria el que fos per tenir salut».

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic sobre gimnàstica

    Núm. 138// La paraula esport és un anglicisme recentsport, en seria la formaEn realitat, però, el mot anglès és un escurçament de disport, forma provinent del francès antic desport que, alhora, és una ultracorrecció de la forma deport. 

    L’esport és, sens dubte, un magnífic aliat per a la salut física, però cal esforçar-se, cal “suar”. D’aquest esforç – la suor i l’esport- deriva la paraula dessuadoraSuats com estem, anem cap al vestidor. Sovint hi ha confusions entre els mots vestuari i vestidor, tots dos correctes, però amb significats diferents. Si ens volem treure la roba d’esport o ens volem dutxar, doncs, hem d’anar al vestidor, ja que el vestuari és el conjunt de vestits, de roba, que té una persona.  

    Quan fem gimnàstica, necessitem un matalàsuna estora o una màrfega. Jestem a puntDoncs, vinga! A moure el cos! Movem els malucs o els costats per escalfar. Estirem les espatlles o els muscles flexionem i estenem les cames fent uns quants esquats. El que també volem aconseguir és moure cadascun dels músculs que tenim en les diferents parts del cos. Entre els músculs, hi ha els dels muscles, és clar. No ens confonguem amb els musclosque aquests sónels que ens mengem al vapor o a la marinera. 

    Per relaxar els braços després d’algunes activitats podem fer girar els canells i si ens els lesionem ens hi hem de posar una canellera, de la mateixa manera que ens posem una genollera al genoll i una turmellera al turmell. 

     

    Si teniu dubtes a l’hora de resoldre aquests termes referents a la pràctica esportiva, recordeu que el cercador Optimot us ajudarà a resoldre’ls!  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic sobre mirades (III)

     

    Núm. 137// Avui tractarem per última vegada de les diverses mirades que podem fer en diferents situacions de la vida. I començarem amb un personatge de ficció que va inspirar molt els cineastes i els escriptors. Parlem de Sam Spade, el famós detectiu de l’escriptor Dashiell Hammett, que es diu que tenia una mirada d’àguila, això és, una mirada penetrant, escrutadora. Dels investigadors privats, també se’n pot dir que quan arriben a l’escena del crim el que han de fer és escrutar, escodrinyar o esguardar, en altres paraules ‘investigar a fons per descobrir o saber alguna cosa’ o bé ‘examinar, explorar alguna cosa amb els tots sentits, minuciosament, tractant de conèixer-ne totes les circumstàncies’.

     

    Els detectius són observadors per naturalesa, per tant, han de fixar-se en tot: en els gestos dels informadors o dels sospitosos, en petits detalls, en la manera de parlar, en les contradiccions que trobin, etc. Si algun sospitós fa una mirada furtiva, és que la fa d’amagat, procurant escapar de l’atenció, de la gent. Algú —segurament tots vosaltres— pot en cert moment mirar de cua d’ull, que vol dir ‘amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat, de reüll’. Ho fem sovint quan observem dissimuladament o quan hi ha una certa malfiança o antipatia. I amb aquest petit comentari acabem l’article d’avui. A reveure!

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic sobre mirades (II)

     

    Núm. 136// Continuem amb les maneres de mirar que vam encetar la setmana passada. En l’article d’avui veurem diversos sinònims que aquest verb pot tenir.

     

    Quan mirem fixament alguna cosa o algú, fitem o mirem de fit a fit. Ho fem segurament perquè la persona o la cosa en qüestió ens interessa o ens sorprèn pel motiu que sigui. També podem observar o sotjar i aguaitar —aquestes dues darreres paraules volen dir ‘observar estant amatent al que pugui passar’. Podríem dir que sotjar i aguaitar és observar en estat d’alerta, com si hi pogués haver un perill que hem d’evitar o una ocasió que no ens podem perdre.

     

    Quan ens observem en un mirall o en algun objecte on es reflecteix la nostra imatge, com l’aigua d’un llac o el vidre d’un cotxe, ens mirem. Tanmateix, hi ha un verb per això mateix que acabem de dir i és emmirallar-se. També podem expressar la mateixa idea amb contemplar-se, veure’s.

     

    Popularment hi ha el verb guipar, que a part de ‘veure’ vol dir igualment ‘mirar d’amagat’, com espiar o vigilar: «Mentre els pirates amagaven el tresor, nosaltres els guipàvem a una certa distància». En aquest ús també es pot dir guaitar, que sovint pren el sentit de ‘vigilar un indret’: «Els nois guaitaven des de la torre la mar per si venia un vaixell de corsaris».

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: mesures antigues (II)

     

     Mesures antigues (II): de longitud i de superfície

    Núm.132//El 1791 el metre va ser definit per l’Acadèmia Francesa de les Ciències com la deumilionèsima part del quadrant d’un meridià terrestre. El nom, el va introduir en italià un segle abans, el 1675, el científic Tito Livio Burattini, que va canviar la mesura universal, proposada pel filòsof anglès John Wilkins el 1668, pel nom de metro cattolico. Tot això ho diem perquè sembla que el metre ha existit sempre, però en altres èpoques la longitud es mesurava diferentment.

    A Catalunya antigament hi havia altres mesures de la longitud. Eren molts usades el pam (19,43 cm), el peu (25,93 cm), la vara (uns 77,72 cm) o la cana (més o menys 1,555 m). Cal dir que la primera encara és viva i en mantenim força fraseologia: anar a pams vol dir ‘fer o dir les coses detalladament’ i deixar algú amb un pam de nas és ‘fer que algú no aconsegueixi el que creia que aconseguiria’.

    D’altra banda, de superfície, hi havia la mujada (4.896,5 m2), la vessana corrent (2.187,4 m2) o el jornal (molt variable segons la zona i és el que es podia llaurar en un sol dia). També s’emprava la cana quadrada (2,438 m2) i la quartera (uns 3.868,84 m2).

    I és que ja ho diu la dita per recomanar moderació: «En tot hi ha d’haver mesura» o també «Entre poc i massa, la mesura passa».

     

    Article complet

  • Solucions dels enigmes “A l’abril cada paraula val per mil” -edició del juliol de 2020

     

    Hem acabat el mes de juliol i ja podem descobrir les solucions dels enigmes. A veure si els heu encertat! Cliqueu aquest enllaç: SOLUCIONS ENIGMES DEL JULIOL DE 2020  i comproveu-ho!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço