Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Un dia de piscina.

    UN DIA DE PISCINA

    Avui, he decidit fer un pas important: anar a nedar. Fa molt de temps que no nedo i, ara m’he proposat de fer-ho regularment.

    Núm. 126//Un cop al vestidor, començo a treure de la bossa tot el que hi porto: el barnús, per estrenar; el casquet; els taps, perquè no m’entri aigua a les orelles, que això em molesta molt; una tovallola; les ulleres de natació, per protegir-me els ulls; les xancletes, i el banyador. Ah! I els peücs d’aigua (o mitjons d’aigua), encara que m’han dit que no cal portar-ne, i les pinces de nas, que no sé pas si me les posaré. Ja només em faltaria portar les aletes i el tub per semblar un submarinista d’aigua dolça.

    Surto cap a la zona de platja, deixo les meves coses al banc i, mentre em preparo, miro si el vas de la piscina té gaire fondària; veig ben marcades les línies de fons, que m’ajudaran a orientar-me.

    Vaig cap al carrer on hi ha menys nedadors, agafo aire i em disposo a tirar-me de cap amb decisió, com quan era jove. Inspiro i em llanço a l’aigua. Recordant els vells temps, començo a nedar de crol, fent les remades corresponents i agafant aire cada vegada que trec el cap. Fins i tot m’atreveixo a fer el viratge quan arribo a la paret de fons. Després faig unes quantes piscines de braça, unes quantes més d’esquena i, finalment, una de papallona.

    Déu n’hi do, per ser el primer dia! Veig que me’n recordo prou, però també que em canso molt. Potser em convindria tenir un monitor de natació que m’ensenyés a respirar bé, perquè no domino gens la respiració bilateral, i potser és per això que em canso tant.

    Miro el rellotge que hi ha a la paret de la zona d’hidromassatge i m’adono que ja fa més de mitja hora que soc a l’aigua. Em sembla que per avui ja n’hi ha prou.

     

    Font: quadríptic CPNL. CNL Vallès Oriental. De cap a l’aigua: Lèxic de natació: Nedem en català! 2016 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. La volta al món en 80 termes (IV): Europa

     

    Núm. 125// Ens acostem a casa des del nord. Als països escandinaus coneixerem les stavkirkes, unes esglésies de fusta dels segles XI al XIII, i aprendrem alguns mots del sami o lapó per si ens trobem amb el Pare Noel. A Groenlàndia, on el 85 % del territori està cobert per una capa de gel, l’inlandsis, gaudirem del paisatge blanc, cosa que també farem a Islàndia. Allà, a més, no ens podem perdre l’espectacle d’un guèiser.

    Pararem a Escòcia per tastar un autèntic whisky de malta i marxarem cap als Països Baixos per jugar un partit de corfbol. Sabíeu que a Catalunya també s’hi juga i que la nostra selecció és de les millors? Després de la suada i una mica afamats, anirem cap a l’est per menjar uns quants blinis i, ja que hi som, comprarem una matrioixca per portar de record.

    La ruta terminològica s’acaba i  la millor manera de celebrar-ho és fer un bon xeflis. Marxem cap a Grècia, on acompanyarem una amanida amb salsa tzatziki i farem les postres a Turquia, on tastarem baclaues de tota mena. Passarem la nit a Itàlia amb un bon plat de pasta, però no serà ni d’espaguetis, ni de tortel·linis, sinó de caputxetes, per variar una mica.

    L’últim àpat el farem amb unes ostres portugueses, que poden arribar a fer 15 cm de llarg, amb una raclet suïssa, i tot això regat amb una mica de pastís. Els especialistes en gastronomia ens diran si es tracta d’una bona combinació o si val més que ens dediquem a la terminologia.

    I ara sí, tornem a casa, però ho farem ben amunt, a dalt d’un castell. A vista d’enxaneta mirarem a banda i banda i fins allà on ens arribi la mirada veurem que pertot arreu hi ha termes, i que els podem dir en català.

    Font: Termcat 2015 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. La volta al món en 80 termes (III): Oceània i l’Antàrtida

    Núm. 124// Avui Oceania i l’Antàrtida seran les protagonistes de la quarta etapa. Comencem a Austràlia, un país amb una riquesa natural que va molt més enllà dels coales, els cangurs i els arbres d’eucaliptus. Alguns exemples en són la tortuga de coll de serp del nord d’Austràlia, amb un coll tan llarg com el seu nom; el punah, un arbre que pot fer fins a 40 m d’alçària, i la macadàmia, d’origen australià i reconeguda mundialment pels millors gurmets. Els amants heu de tastar alguna copa de sirà o syrah, un vi negre, fosc i amb una aroma característica. I no podeu marxar del país sense deixar-vos seduir pel so d’un didjeridú o viure la intensitat d’un partit de rugbi. Sabíeu que hi ha melés espontànies, obertes, ordenades, pactades i simulades? Sou al lloc idoni per aprendre’n les diferències!

    A Papua Nova Guinea, els colors d’una balsamina us deixaran bocabadats, i a Tasmània val més que no topeu amb el diable més televisiu: crida molt, és esquerp i té les dents ben esmolades. Fem un salt i anem cap a Nova Zelanda, on aprendrem uns mots de maori i, si sou aficionats a fer submarinisme, no marxeu sense haver vist un dels peixos endèmics del país, la rata de Nova Zelanda.

    Us proposem dues maneres d’acabar la ruta. La primera, envoltats de blanc i de gel. A l’Antàrtida podreu contemplar la bellesa de la barrera de glaç o gaudir de l’espectacle d’una aurora polar, que a l’hemisferi sud es coneix com a aurora austral. La segona opció fa més d’estiu: enmig de l’oceà Pacífic en unes illes paradisíaques, les Hawaii, passarem les hores sentint la guitarra hawaiana.

    La setmana vinent anirem més a prop de casa.

    Font: Termcat 2015 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. La volta al món en 80 termes (II)

     Amèrica

    Núm.123// Us proposem de començar ben amunt, al bell nord glaçat, amb el fenomen meteorològic del blizzard i un parell de malamuts d’Alaska que ens guiaran pel camí. Al Canadà podeu conèixer un dels esports nacionals, el lacrosse, i si teniu sort veureu alguna canoa canadenca, que ha donat lloc a la canoa esportiva actual. També podreu tastar una combinació de patates fregides, formatge i salsa calenta anomenada poutine, un plat típic quebequès.

    Al país veí del sud, en canvi, podeu gaudir d’un autèntic muffin mentre us hidrateu amb una cervesa d’arrels. No us perdeu l’inici de l’NBA: potser algun dels nostres esportistes internacionals sigui escollit com a jugador més valuós.

    A Mèxic us podeu refrescar prenent una xia en un bar o banyant-vos en les aigües d’un cenote enmig de la natura. I quan aneu a conèixer els racons del Carib i de l’Amèrica Central, vestiu-vos amb una guaiabera. Passarem per l’Equador, on tastarem uns corviches, i marxarem a Colòmbia o a Veneçuela per acabar d’omplir l’estómac amb unes arepes.

    Al Perú si visiteu la ciutat sagrada del Machu Picchu heu de preparar-vos per fer front al mal de muntanya, que apareix com a conseqüència de la disminució d’oxigen a l’aire. Un cop passades les nàusees i el mal de cap, us animareu amb el so d’una quena o amb la melodia d’un xorinyo brasiler, un estil musical que fusiona la polca amb el xotis, el tango i l’havanera.

    Pel que fa a les llengües dels autòctons, podreu sentir el guaraní, una de les llengües ameríndies amb més parlants; el quítxua, amb què es comuniquen entre 8 i 10 milions de persones, i l’arapaho, un exemple de treball i lluita per preservar la llengua pròpia.

    I per acabar l’etapa: un bon xurrasco argentí.

    Font: Termcat 2015 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. La volta al món en 80 termes. Àsia. (I)

                                                                                           

     

    Núm. 122// Avui us volem proposar una ruta terminològica per tots els racons del planeta. Cada setmana viatjarem per alguns termes —més o menys familiars o desconeguts— dels cinc continents.

    La primera parada la fem a l’Àsia; comencem pel Japó. Alguns deveu haver tastat un bolet molt apreciat en la cuina d’aquest país: el xiitake. Consulteu aquest i altres termes al diccionari de Gastronomia japonesa del Termcat.

    Anirem ara fins a la Xina. D’allà us en podreu endur dos bonics records per als amics: l’erhu, un instrument de corda que de tant en tant sentim al metro de Barcelona, i el mahjong, un dels jocs de taula més populars del país.

    Si el que voleu és arribar al sostre del món, tingueu en compte l’època dels monsons i deixeu-vos guiar per la saviesa d’un bon xerpa. Els que aneu a Mongòlia, no us perdeu els petròglifs del massís de l’Altai, Patrimoni de la Humanitat des del 2011. Al Kazakhstan haureu d’aprendre algunes paraules de kazakh o de les altres 13 llengües que s’hi parlen. I si marxeu més al nord, a banda d’agafar l’abric, perdeu-vos per la tundra.

    Continuem la ruta per l’Índia vestits amb una kurta o amb un sari per no desentonar. Allà refareu els vostres txakres si la fatiga del viatge us els ha malmès. Compte, tant en aquest país com al Pakistan, la passió pel criquet s’encomana. I si us arribeu a Sri Lanka, visiteu un dàgoba (monument per guardar-hi relíquies) la mateixa construcció que a l’Índia anomenen stupa.

    Després, agafem les maletes i cap a l’Orient Mitjà. Afamats, ens aturarem en algun dels països àrabs i tastarem un xauarma autòcton. Ah! I quan passeu per Israel, no oblideu de bescanviar els vostres euros per xéquels.

    Fins aquí la primera etapa. La setmana vinent tornarem a fer la motxilla i anirem a l’Àfrica.

    Font: Termcat (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Lèxic: expressions del tèxtil (III)

    Núm. 121// L’inici de la Revolució Industrial a Catalunya va començar amb la màquina de vapor i més tard va prendre importància l’energia hidràulica dels nostres rius (com el Ter), irregulars pel que fa al cabal però ben aprofitats. Com ja hem vist aquestes darreres dues setmanes, en català tenim moltes expressions del camp tèxtil fruit d’una llarga tradició. Avui n’esmentarem algunes més.

    Posem fil a l’agulla!, que vol dir ‘comencem a fer alguna cosa’. Una expressió que agradava molt a la difunta Isabel-Clara Simó era ser de fil de vint, ja que durant molts anys va tenir una columna periodística que prenia aquest nom, De fil de vint. Des d’aquí la volem recordar amb afecte. A propòsit, aquesta expressió té el sentit de ‘ser de qualitat màxima o excel·lent’, perquè el número 20 correspon a un fil molt prim que només es pot aconseguir si fem les coses molt ben fetes. Per consegüent, una tela teixida amb fil de vint era la de major qualitat possible.

    Si segueixes el fil, és que captes tot el que algú t’explica. I d’un llibre o d’un afer es pot dir que té una trama molt ben ordida: es tracta d’un assumpte molt ben calculat.

    Finalment, semblar o ser can seixanta es diu d’un lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre, i prové del malnom amb què es coneixia una fàbrica de teixits que hi havia al carrer de la Riereta de Barcelona.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Lèxic: expressions del tèxtil (II)

    Núm. 120// La indústria tèxtil ha estat una font d’inspiració important de la llengua popular; avui continuarem veient locucions, frases fetes i refranys que tenen relació amb el món del tèxtil.

    Qui no ha sentit mai que algú li va explicar una història fil per randa, és a dir, minuciosament, amb tots els detalls? Us recordem que la randa és una punta feta de fil gruixut. O bé, qui no ha dit mai ‘ara començo a lligar caps’? Que vol dir ‘esbrinar o descobrir les relacions que hi havia entre dues o més coses aparentment inconnexes’.

    També diem ‘aquell no hi fila gaire’ quan una persona no està gaire bé del cap -expressió que trobem a faltar al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Filar algú significa ‘adonar-se de la presència d’una persona, endevinar-ne els propòsits, la  intenció’: Ja t’he filat, noi: tu volies enganyar-me! I per acabar amb aquest verb, tenim igualment filar prim, que vol dir ‘fer distincions, observacions, explicacions, etcètera massa subtils: No filis tan prim, que a mi m’agraden les coses fàcils i clares. Semblantment hi ha el refrany Qui fila massa prim, se li pot trencar el fil, és a dir, que no s’ha de ser massa altiu perquè pots perdre-hi molt.

    I per acabar les expressions d’avui, n’hi ha una per als qui parlen massa: xerrar pels descosits.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Lèxic: expressions del tèxtil (I)

     

    Núm.119// Cada cultura poua la inspiració del que veu, viu i observa en la quotidianitat. En el nostre cas, a Catalunya, com que la indústria tèxtil ha tingut un pes important en l’economia del país, la llengua n’és plena de referències. Com veurem avui i les pròximes dues setmanes, tenim una riquesa lingüística digna de ser preservada.
    Per exemple, diem que algú té mala peça al teler quan té una malaltia molt greu, però també, amb un sentit més general o inconcret, quan ens trobem en alguna situació difícil. La peça és una porció de teixit de manera que abans es cobrava a tant la peça, sobretot la gent que teixia a casa.
    Així mateix, emprem l’expressió tenir llana al clatell quan hom és poc despert, o es diu també d’una persona que s’enganya fàcilment. Continuant amb la llana, anar per llana i tornar esquilat és intentar fer una cosa en profit propi i sortir-ne perjudicat. I més llana encara, uns tenen la fama i altres carden la llana, que vol dir que tenen la reputació aquells que no han treballat per aconseguir-la. També pot significar que a alguns se’ls atribueix una cosa negativa mentre que en realitat d’altres fan igual o més. I finalment penjar d’un fil significa que falta molt poc per perdre alguna cosa, estar al límit.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Tocats de l’ala!

                      

     

    Núm. 118// Sovint tenim mots amb diversos significats que ens porten fins i tot a dubtar de quin va ser primer: en poden ser un exemple els noms d’ocells, que actualment (per la desconnexió del camp i la natura que patim) ens fan pensar més en el seu sentit figurat que en l’original. Per exemple, el passerell: algú que és nou o aprenent en alguna activitat. És, també, un ocellet de pit vermellós, petit i amb un cant dolç.

    Per això hem decidit fer un recull de diversos noms d’ocells que utilitzem per descriure situacions i persones:

    mussol: segons el DIEC, es diu d’una persona ensopida, poc xerraire i una mica encantada.

    pardal: és versàtil, potser per ser l’ocell més present arreu del territori i proper als llocs habitats, i tant pot representar una “persona astuta” com algú “curt de gambals”.

    pinsà: es compara amb aquests ocells les persones que mengen molt poc.

    mallerenga: designa una persona molt xerraire que, de fet, sol parlar més que aquest ocell segons el refrany “parla més que una mallerenga”.

    pigot: quan algú està molt vermell, es diu “més vermell que un pigot” o senzillament “vermell com un pigot”, ja que moltes subespècies d’aquest ocell tenen el cap, la cua o alguna part del cos roja.

    lloro: dit d’aquella persona que repeteix el que diuen els altres, per motius evidents.

    A més de les personificacions d’aquests ocells segons les característiques que comparteixen amb els humans, tenim noms d’ocell que poden substituir altres mots:

    merla: com a sinònim col·loquial de borratxera, bufa, o una formal intoxicació etílica.

    canari: en registre molt informal (gairebé escatològic) pot representar el membre viril masculí al qual se li canvia l’aigua, donant lloc a l’expressió “canviar l’aigua al canari, que significa miccionar.

    I, finalment, com diu el títol, quan algú no hi toca del tot, està una mica esbojarrat o diu alguna bestiesa, es diu que està tocat de l’ala.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions de temps II

    Expressions sobre el temps i l’estat d’ànim (II)

     

    Núm. 117//La setmana passada vèiem que els fenòmens meteorològics ens afecten l’esperit i que això ha donat lloc a frases fetes, sovint ben simpàtiques, en la nostra llengua. Avui en veurem més.

    La primera que us voldríem mostrar és estar llampat/llampada, que vol dir que una persona està mancada de seny, que és boja. Tot i que, quan et toca un llamp, tot sovint ja no ho pots explicar mai més… A les plantes també els fan mal, els llamps, i per això una planta llampada és aquella afectada de llampadura, que és una malura deguda al vent, a la calor, als llamps, etc.

    De vegades els efectes que té el temps sobre les plantes han originat expressions paral·leles per als humans, com estar grillat/grillada, que es diu d’algú que ha perdut l’enteniment. Les patates es grillen –les temperatures elevades fa que hi surtin brots (és a dir, grills). I els humans també ens grillem; no ens surten grills, però deu-n’hi-do que malament estem… Amb el mateix significat s’usa l’expressió estar llunat/llunada, que no la trobareu ni al DIEC ni al DCVB, tot i que la diem popularment. Cal afegir –no ens la podíem pas deixar– que tenir mala lluna es diu de les persones que tenen mal humor, que estan enfadades, d’aquelles a qui val més no acostar-se ni dir-los res quan estan així.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço