Personar-se i presentar-se són verbs correctes, però no volen dir el mateix.
El verb personar-se té un significat més restringit i només s’utilitza en l’àmbit judicial amb el sentit de “comparèixer en un judici per constituir-s’hi com a part“.
Per tant, amb el sentit de citació, hem de fer servir altres verbs, com ara presentar-se o comparèixer.
Els menors es personaran al judici representats pel seu oncle
No s’ha presentat a la cita amb el tresorer
L’últim punt de l’ordre del dia fa referència a un període obert en què, a la fi de la sessió, les persones assistents poden intervenir lliurement amb preguntes i comentaris. En les sessions de les corporacions locals, cal usar la fórmula precs i preguntes, perquè la seva reglamentació específica fixa, detalla, defineix i distingeix aquest tipus d’intervencions. En canvi, en molts altres tipus de reunió, de les quals també es pot estendre una acta (reunions de veïns, d’una associació, etc.), es recomana l’ús de la forma torn obert de paraules.
Pel que fa a les corporacions locals, tenint en compte el que disposa el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals sobre els diferents tipus d’intervencions, cal fer servir la forma Precs i preguntes. Un prec, d’acord amb la legislació citada, és la formulació d’una proposta d’actuació adreçada oralment o per escrit a algun dels òrgans de govern municipal. Els precs formulats en un ple poden ser objecte de debat, però no poden ser sotmesos a votació. Una pregunta és qualsevol intervenció plantejada als òrgans de govern en un ple, per escrit o oralment.
El Centre de Normalització Lingüística d’Osona, des de fa 3 anys, engega la campanya A l’abril cada paraula val per mil, que pretén que la llengua catalana sigui a l’aparador de les botigues.
El nostre objectiu és que els comerciants exposin aquest cartell en un lloc visible de la botiga durant el mes d’abril, època de l’any amb connotacions clarament literàries en el nostre país.
Aquest any donem protagonisme a les paraules que tenen el seu origen en un nom de lloc o de persona. Ja veureu que hi ha orígens ben curiosos…
A partir d’avui, doncs, publicarem un cartell cada dia fins al 30 d’abril.
També els veureu a les botigues de Manlleu, Torelló, Vic, Centelles, Roda de Ter, Taradell, Folgueroles, St. Quirze de Besora i Prats de Lluçanès.
Al País Valencià dels estels que es fan volar quan fa vent, en diuen ‘catxerulos‘.
Per dir que un producte s’ha acabat podem dir que s’ha exhaurit o que s’ha esgotat.
Per Sant Jordi es va exhaurir la novel·la en una hora
Al supermercat, s’han esgotat les gambes d’oferta
Quan volem expressar que alguna cosa ens cansa o ens mareja, diem que ens atabala, però mai que ens agobia.
Tanta gent m’atabala!
En català, per expressar que hem arribat a obtenir o a fer allò que ens proposàvem, diem que ho hem aconseguit o assolit. Lograr no existeix i, per tant, no podem dir mai que hem lograt alguna cosa.
Hem aconseguit arribar a un acord amb els veïns
En català, per expressar conformitat diem d’acord. Un val és un paper que es lliura a algú per cobrar o rebre alguna cosa.
Quedem a les 7, d’acord?
M’han fet aquest val per canviar-lo per qualsevol cosa de la botiga.
Una polleguera és la peça en què entra i es recolza l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta. Treure de polleguera, per tant, vol dir treure algú o alguna cosa del seu estat natural o del seu camí, és a dir, fer posar nerviós. És molt similar a l’expressió treure del solc, que té el mateix sentit.
Sentir-lo plorar d’aquesta manera em treu de polleguera.
En català, per fer desaparèixer alguna cosa l’esborrem, però no la borrem. El verb, doncs, és esborrar i ho fem amb l’esborrador.
Ja he esborrat el número d’en Joan del telèfon mòbil