Ets i uts...

Núm. 273// Els productes que comprem, els treballs de construcció que es fan o les obres artístiques poden ser d’una qualitat òptima o bé ser un sonat desastre. A vegades no depèn de l’ull que mira l’obra o l’objecte en qüestió, la qualitat es pot sovint avaluar objectivament. Altres vegades dependrà del gust de casdascú.

En el cas que tinguem un producte de molt bona qualitat, és pertinent fer servir una expressió molt emprada a València, que és ser de fil de vint. Evidentment també podem dir és fantàstic, genial, formidable, excel·lent o extra. I fins i tot podem afegir: és una obra mestra, una meravella o bé una joia.

La denominació fil de vint (del número 20) pot semblar una mica obscura. Posem llum a la foscor, doncs! És la numeració de la indústria tèxtil per a la llana cardada. Per entendre’ns, com més prim és el fil, més baix és el número. A més, cal afegir que un fil és del número 20 quan una troca de 504 metres pesa 20 grams. Els fils més prims es trenquen amb facilitat i abans es deia que una tela teixida amb fil de vint era de la més alta qualitat possible. Ve-t’ho aquí!

Contràriament diem que una cosa és de pa sucat amb oli quan és de mala qualitat. Usem també -potser no tant- ser de pacotilla. Hi ha moltes altres maneres d’expressar el mateix, que no volem oblidar i que són deliciosament col·loquials: nyap, pitafi o patafi, pífia, pastitxo, bunyol, xurro, pasterada o també potineria. Doncs res, feu el que feu, sigueu curosos, perquè la feina ben feta no té fronteres, segons un espot dels anys 90.

Fes-ho córrer!

Article complet