ets-i-utsjocs ets-i-utsempresa

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre enganys

     

     

    Núm. 151// No us han enganyat mai de la manera més cruel i estúpida? I segur que heu quedat amb un pam de nas. Qui ho diria que aquella persona tan dolça ens pogués enredar tan vilment! L’engany és més vell que el caminar i d’això tractarem avui. 

    Els xarlatans amb el seu aire de set-ciències ens venen fum, ens pinten el seu producte de color de rosa o, com es diria més aviat ara, ens intenten vendre la moto. I amb els negocis, atenció, ull viu!, sempre hi ha gent disposada a estafar, ensarronar, ensibornar, engalipar, entabanar, encerar o aixecar la camisa. Que no us prenguin el pèl (o el número), cal estar ben amatents. Els falsos gurus espirituals, enlluernadors professionals, us poden ensarronar –per exemple, introduir-vos en una secta– o fins i tot ensibornar, que és ‘induir amb enganys, males arts, a fer alguna cosa’. No seríeu pas els primers. La mentida és a l’ordre del dia, i no entén de cultures, oficis, classes socials o sexes. Mentir és una art universal i malèfica. 

    En el camp de l’amor, passa una cosa semblant. De la parella o l’amant que defrauda i decep l’enamorat o l’enamorada podem ben dir que moltes vegades l’enganya o li fa el salt. És un motiu per partir peres. Per tant, deixeu-vos de romanços i vigileu amb la gent que ens ve a prometre la lluna en un cove. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Terminologia sobre els sabors del món

     

     

    Núm. 150// Avui parlarem del Glossari de sabors del món, un recull de termes fet pel TERMCAT i el Centre de Normalització Lingüística L’Heura de Santa Coloma de Gramenet, en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Barcelona; un glossari que podria ser ben útil als bars i restaurants.  

    Es va editar per primera vegada el 2015 i s’ha anat actualitzant cada any amb nous termes, ja que és un projecte obert. Cada fitxa conté la denominació en català i en castellà –de vegades s’hi afegeixen la forma anglesa i francesa. També hi ha l’àrea temàtica, la definició i sovint la nota complementària.  

    Alguns exemples dels termes són l’arròs jollof i l’arròs chaufa. El primer és un plat típic de l’Àfrica occidental elaborat amb arròs, tomàquet triturat, sal, ceba, oli, pebrot vermell, mantega, gall dindi o pollastre, una pastilla de brou, curri i farigola. Per contra, l’arròs chaufa és un plat de fusió de la cuina xinesa i la peruana, una versió peruana de l’arròs fregit xinès, portat al Perú pels immigrants d’aquest país oriental. Aquest arròs conté carn, ous remenats, ceba, pebrot, gingebre i salsa de soja, i de vegades all o comí. Per fer consultes podeu anar a : www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Parlem de bolets. La llenega

     

    Núm.149// Un altre dels bolets de tardor que aixeca passions entre els boletaires i els cuiners és la llenega. Amb aquest mot ens referim a una gran varietat de bolets del gènere Hygrophorus, que es caracteritzen per tenir el barret i el peu viscós, per aquest motiu a alguns no els agraden gens. La llenega es ven fresca, difícilment la trobareu en conserva i és ideal per a guisats i estofats. 

    Normalment quan parlem de llenegues ens referim a la llenega negra o llenega vera Hygrophorus latitabundus, és massissa, de barret fosc entre gris i marró i peu blanquinós sovint inflat. Tant el peu com el barret estan recoberts per mucositat, per això normalment no es corquen. Viu en els boscos de pins de sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. No la busqueu al Montseny ni a l’Alt Pirineu. Sol trobar-se formant grups més o menys nombrosos que neixen en el mateix indret cada any. Aquestes superfícies de bosc es coneixen amb el nom de llenegueres i són un petit tresor secret de cada boletaire.  

    Segons Joan Coromines el nom de llenega ve del verb antic llenegar, tot i que ara usem més sovint esllenegar-se o esllenegar, que volen dir relliscar, esmunyir-se [Agafeu-ne alguna i ho entendreu]. A partir d’aquí trobem molts derivats: lleneguera, llenegaire, llenegadís, llenegable o esllenegable, llenegall, llenegada o esllenegada, llenegador, esllenegament, llenegós o esllenegós, lleneguívol, i per creuament amb esllanguir-se podem sentir també esllengar-se. És a dir, que això de les relliscades dona per molt des de fa segles. 

    Tot i que la forma més estesa és llenega, per la seva mucositat també és coneguda com a mocosa al Vallès, la Seu d’Urgell, Andorra, el Solsonès, la Segarra, Cardona, la Conca de Barberà, el Penedès i el Camp de Tarragona; o també caramellosa o carmellosa, i fins i tot pegalosa. Al Ripollès i a Osona també la coneixem com a bromosa.   

    I ara, si heu tornat a casa sense esllenegar-vos, i teniu unes quantes llenegues al cistell, només us queda decidir si les fareu amb botifarra, amb estofat de vedella, peu o morro de porc, conill, arròs… o potser us decanteu per mar i muntanya? què us semblaria un pastís de llenegues amb escamarlans? 

    Article complet

  • Parlem de bolets. Les llores

     Cualbres, puagres, llores?  

    Núm. 148// Les cualbres són bolets molt semblants en l’aspecte extern, però de colors molt variats segons l’edat, la pluja, el sòl, la zona on es troben. A Catalunya n’hi ha unes 180 espècies conegudes… Imagineu-vos, doncs, com variarà també la denominació del bolet! 

    Cualgra, cuagra, criamba, cualba o puagra són noms del mateix bolet que provenen de ‘cor agre’ (segons el Diccionari català-valencià-balear) i que s’han anat modificant. Així a Tremp, a l’Empordà, al Gironès, a Solsona i a Barcelona podem sentir aquestes variants.  

    A la Plana de Vic, per contra, se’n diu llora, i també al Vallès, al Penedès i al Camp de Tarragona. Segons els micòlegs, la denominació ‘llora’ s’aplica a aquesta família de bolets quan tenen colors més vistosos: verds, violeta, blau.  

    I són bons? Perquè molts boletaires descarten les llores quan les troben al bosc. Doncs si piquen – després es diuen escaldabecs– és millor no collir-les. Ara bé, les llores representen un comestible excel·lent que admet moltes possibilitats a la cuina, sobretot la llora verda. I si no us fa el pes, si trobeu una llora podeu trobar un rovelló perquè segons la dita: “Allà on hi ha una llora, el rovelló hi plora”.   

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Parlem de bolets. El fredolic.

    Núm. 147// El bolet d’avui és dels més tardans, surt a les pinedes formant erols nombrosos quan comença a fer fred hivernal –tan hivernal és que fins i tot se’l pot trobar glaçat. D’aquí ve un dels seus diversos noms. El fredolic  té un barret sovint irregular, de color gris, vellutat. Les làmines són blanques o grises. El peu és prim i fibrós, molt trencadís. És un bolet poc olorós i es fa malbé de seguida, tot i que és ben comestible; sobretot es fa servir en guisats i sopes. 

    Una variant del seu nom és fredeluc (de vegades pronunciat ‘freduluc’). Aquesta forma  es troba majorment a la zona nord-est del territori català. Pel color fosc del barret, en altres zones és conegut com a negret, negreta o negrentí. El color i la forma del barret han fet desfermar la imaginació popular. Així, al Penedès se’l denomina morro d’ovella i, d’una manera molt semblant, morret d’ovella al Camp de Tarragona i morret de be a les Garrigues. En canvi, al Matarranya se’l coneix amb el nom de boleta.  

    Fregit amb all i julivert o en guisats és molt saborós, però cal dir que hi ha espècies tòxiques que s’hi assemblen. Cal evitar confondre’l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), que és més robust i més gros, ja que el fredolic bo té el peu buit i el metzinós el té ple. Aquest últim és propi de les fagedes i avetoses.  

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Parlem de bolets. El cep.

     El rei del bosc (i de la cuina) 

    Núm. 146// Entre la gran varietat de bolets que es cullen amb avidesa als boscos catalans, pocs tenen el renom i el regust del cep, i també pocs ofereixen una varietat tan gran. Depenent del tipus de bosc en canvia el color, la textura i sobretot el nom. Totes les varietats tenen en comú l’espuma sota el barret i la cama robusta, de vegades del mateix diàmetre que el barret.  

    Per la seva textura densa, semblant al suro, s’anomena sureny en bona part del territori. Aquest nom, però, també té variants internes que formen els noms siureny, surenc… i altres denominacions com bolet d’ou o bolet de bou, probablement per la seva textura i robustesa.  

    Les varietats de cep es troben pràcticament en tots els boscos, des d’alzinars surers fins a fagedes humides; el Boletus edulis n’és la varietat més apreciada, amb una carn més blanquinosa i el barret d’un marró fosc, que es distingeix dels boletus reticulatus o boletus pinophilus sobretot pel color de la cama i el bosc on creix. Com es veu pel nom científic, és un dels bolets amb més història i fama culinària, ja que el gènere boletus dona nom al genèric català bolet. 

    No tots els ceps són comestibles, i alguns poden provocar greus mals d’estómac; és el cas del mataparent, una varietat del gènere boletus la carn del qual es torna blava quan es trenca. D’aquí en surt l’expressió “blau com un mataparent”, per referir-se a tons blavosos forts. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Parlem de bolets. Els rovellons, els més buscats?

     

    Núm. 145// Ja som a la tardor, les fulles cauen i els bolets treuen el cap i, justament, un dels més apreciats, estimats i buscats del nostre país és el rovelló, també conegut com a vinader, esclata-sang, pebràs, rovelló d’obaga, pinenc, pinenca o paratge. El seu nom científic és Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius (que té llet) i sanguifluus (que raja sang). Però si aneu a Euskadi se l’anomena esnegorria, piñutela, hongo de pino... I en territori espanyol, níscalo, rebollón, reboñuelo, anizcle… I curiosament a França se’l coneix com a catalan o vache rouge. 

    El rovelló és d’un color taronja molt característic i sigui quina sigui la seva mida sempre fa que sigui un bolet agraït de buscar. Es troba de forma massiva en hàbitats ben diversos, normalment en pinedes, especialment en terres baixes i a les obagues. Es caracteritza perquè quan es talla surt un líquid de color vinós que ens recorda a l’òxid –rovell- i en poc temps es torna de color verdós. Es pot collir d’agost a desembre.  

    Sovint s’anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus) també molt conegut i apreciat gastronòmicament. Però aquest té la llet de color ataronjat que es torna verdosa quan es talla el bolet. Tots dos, el rovelló i el pinetell, són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya.  

    Però compte!, perquè el podem confondre amb el rovelló de cabra o lletraga (Lactarius chrysorrheus), un bolet molt similar al rovelló, però més petit, d’un color més clar i que quan es trenca en surt llet primer de color blanc i en pocs minuts groc sofre. Aquest és un bolet no comestible. Així doncs, el desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte similar provoca que ens puguem intoxicar. De totes maneres, és ben clar que és el bolet més apreciat tal com diu la dita “de la carn, el moltó, i del bolet el rovelló”. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Tres paraules osonenques inexistents al DIEC

     

    Núm. 144// El Diccionari de la llengua catalana (DIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans, pretén ser una eina lexicogràfica en què caben paraules dels diferents dialectes, però no tant les més locals i de menys extensió geogràfica, perquè és un diccionari general. És una obra que conté, evidentment, paraules del lèxic comú al costat de paraules dialectals, de variants socials o de paraules d’especialització. Avui veurem tres exemples de mots que s’usen a Osona i no són al diccionari normatiu –n’hi podria haver més, segur. Potser no hi apareixen perquè no són massa locals.  

    És el que podríem pensar de biot, que vol dir ‘bassal, clot amb aigua’, segons el DCVB. Si mirem on es fa servir aquest mot, veiem que la seva extensió no és pas tan petita: Empordà, Garrotxa, Guilleries, Girona, Plana de Vic, Lluçanès, Reus. La mateixa cosa passa amb galejar i galejador(a). La primera, de fet, la trobem al DIEC, però no amb aquest significat: celebrar una festa sorollosament, especialment amb salves d’escopeteria –i s’usa extensament a Cardós, Isil, Andorra, Ripollès, Garrotxa, Plana de Vic, Vallès, Solsona, Balaguer. Per contra, sí que la trobem amb aquests dos valors: 1- Fer ostentació d’alguna cosa; 2- Fer ostentació. De galejar se’n pot desprendre fàcilment galejador(a) que tan coneguts són a la vila de Centelles i que malauradament no trobareu al DIEC. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Dites sobre advocats, jutges i d’altres.

    REFRANYS SOBRE ADVOCATS, JUTGES I D’ALTRES

    Núm. 143//Segons la saviesa popular, «Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor». Sabem prou bé que la salut i el diners –i encara ens faltaria l’amor– són molt importants en la vida dels humans, però no fan la felicitat –hi ajuden, evidentment. Per això, tothom vol tenir el màxim de salut i un bon nombre de dinerons a la butxaca. El doctor no el volem ni veure, i bon senyal és si és així. I els advocats i jutges només ens veiem obligats a veure’ls quan tenim problemes, i dels grossos: accidents, problemes d’herències, divorcis, assassinats i altres desgràcies en les quals podem estar implicats.

    Tanta mala fama tenen els experts en lleis (injustificada, és clar, només faltaria!) que fins i tot se’ls ha dedicat un altre adagi: «Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos». Ja se sap que les males fames de vegades no es mereixen i són fruit de creences.

    Sobre els jutges se n’ha parlat poc, per allò de «no fos cas que em fes mal veure i em busquessin les pessigolles», tot i així en podem citar aquest proverbi, no gaire conegut: «Jutge que no té consciència, mai farà bona sentència». Lògic, oi? Abans de jutge, s’ha de ser persona. I és que n’hi ha alguns que fan bona la locució fer cara o posat de jutge, que és aquella cara molt severa, com de persona irritada o rigorosa.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: més sinònims del mot bo/bona… (II)

     

    Núm. 142//Continuem amb els usos i els sinònims de bo(na) que per espai no vam poder esmentar la setmana passada. L’adjectiu masculí, bo, pren la forma bon quan precedeix l’element que modifica: «El que acabes d’explicar és un bon exemple del que dèiem abans». 

     

    Quan ens referim a la qualitat d’un producte, també poden avantposar l’adjectiu bon/a: «És una bona màquina», o sigui, és de qualitat, funciona molt bé, té un rendiment òptim. Totalment diferent de l’ús irònic de «Aquell sí que és un bon element!», ja que en aquest cas volem dir que és una persona més aviat menyspreable. N’hi ha, en canvi, que són massa bones, que es deixen enganyar fàcilment; aquestes persones són naïfs, ingènues, càndides, innocents o incautes. 

     

    Per als exàmens o per als esports i per a les competicions, podríem dir la frase següent: «La Clara ha obtingut un bon resultat», però no hem d’oblidar que hi ha altres paraules que poden suplir l’adjectiu bon: excel·lent, magnífic, exemplar, formidable, fantàstic o òptim. 

     

    I què podem dir de les menges i les begudes? Si ens agraden, són gustoses, suculents, saboroses, delicioses, exquisides, plaents, esplèndides. Si volem exagerar podem dir que «el gelat és bo bo» o súper bo o híper bo. I reservarem per als millors dels millors l’adjectiu sublim. 

     

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço