Endevina endevinalla: que soc tort em diuen…
Sabeu la solució? La podeu trobar aquí.
Optimot
Núm. 10 // Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.
Hi ha diferents opcions de cerca: bàsica, fitxes de l’Optimot, castellà-català, frase exacta i verbs, segons la consulta que vulguem fer. Si volem una definició de diccionari, optarem per la cerca bàsica. Si, en canvi, ens interessen models de documents o explicacions gramaticals cercarem a fitxes de l’Optimot. L’enllaç és http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html
Optimot disposa també d’un blog https://optimot.blog.gencat.cat/ en el qual es publiquen les novetats i un compte de twitter https://twitter.com/optimotcat
De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases!
Núm.9 //Durant uns quants segles, a Catalunya, noms com Joan, Josep o Maria van ser molt habituals (d’aquí ve la frase reproduïda). Es tracta de noms d’origen hebreu que encara trobem a casa nostra i que tenen significats molt relacionats amb la religió. Vegem-ne uns quants exemples:
Josep (José, Joseba, Joseph, Yusuf…) vol dir “que Déu em renovi la família”; Maria (María, Miren, Mary, Maryam… ) significa “ésser rebel, contumaç”; Joan (Juan, John, Yuḥanna… ), “Déu és propici o Déu s’ha compadit”. També són d’origen hebreu noms com Anna (“compassió”), Hassan (“bell”), Jaume (“el segon, de dos bessons”), Judit (“la jueva de Judà”), Marta (“senyora”), Miquel (“Déu és just”) o Raquel (“ovella”), entre d’altres.
Deixant a part l’antroponímia, la llengua hebrea, en canvi, ha deixat poca empremta en el lèxic comú català. Això sí, són d’origen hebreu paraules com ‘amén’, ‘mannà’, ‘pasqua’ o ‘dissabte’.
Núm. 8// «Gat escaldat l’aigua tèbia tem». Marrameu! Ai, el gat escaldat, que no tornarà mai més a treure el nas a la cuina!
Aquest proverbi tan animal ens ve a dir que les persones que han patit un perjudici –sovint perquè han fet una malifeta– miren de no tornar a caure en l’error. Davant els perills, aquells que han estat escarmentats solen ser més previsors. Del mateix refrany, hi ha una altra variant que diu: «Gat escaldat de l’aigua tèbia fuig».
Els gats, que, ja ho sabem, són malfiats i temorosos de mena, i l’aigua, que no poden veure ni en pintura, deuen haver ocasionat aquest refrany popular. Ara, s’ha de dir que si hi ha un animal capaç de caure en l’error dues o més vegades aquest és l’humà. No n’aprenem! Ai, las! No hi ha manera. A veure si hauríem de ser una mica més bèsties tot sovint…