Interlocutòria
Resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés i no les qüestions de fons, que s’han de resoldre per mitjà de sentència.
Resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés i no les qüestions de fons, que s’han de resoldre per mitjà de sentència.
Que està d’acord amb la llei. Que està previst per la legislació. Les locucions que en un conflicte fan referència al fet de renunciar a la iniciativa pròpia i actuar segons indica un contracte, un jutge, un tribunal arbitral, etc. són ajustar-se a, atenir-se a o bé sotmetre’s a.
Cal ajustar-se a/atenir-se al que assenyala el pla territorial…
Esgotar la possibilitat de presentar més recursos administratius contra una resolució administrativa.
Document, signat, on es declara haver rebut un escrit, una tramesa, etc.
També és el missatge de resposta afirmativa que podem enviar des de l’ordinador per tal d’indicar que hem rebut un correu.
Els símbols són formes internacionals que representen unitats monetàries, de mesura, elements químics, etc. i els poden formar lletres, xifres i pictogrames. No porten cap marca de plural ni cap punt ni barra final.
H (hotel)
h (hora)
Poden representar el nom d’una organització, publicació, institució, comissió… i es formen a partir de la lletra inicial de cada un dels elements que la formen. S’escriuen sense accents gràfics i en lletra majúscula. En plural només varia l’article.
ICS (Institut Català de la Salut
PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya)
Una abreviatura és la representació d’una paraula o grup de paraules per alguna de les seves lletres. La primera, però, ha de ser la inicial.
Manté l’accent de la paraula sencera i sempre porta punt final o en alguns casos barra.
carrer: c. o c/
dimarts: dt.
àtic: àt.
denominació d’origen: d. d’o.
després de Crist: d. de C.
Les abreviacions són convencions que fem d’acord amb unes normes de formació. Les més freqüents s’agrupen en:
Abreviatures
Sigles
Símbols
En parlarem en els propers Ets i uts
Tradicionalment s’ha fet servir el terme convocatòria de reunió per referir-se al document per mitjà del qual es convoca una persona a assistir a una reunió d’un òrgan col·legiat. Si tenim en compte que la paraula reunió s’aplica a qualsevol conjunt de persones reunides, mentre que el terme sessió es fa servir per referir-se a una reunió prevista normativament per al funcionament d’un òrgan col·legiat, la denominació convocatòria de sessió es considera més adequada a la funció del document.
Extret del Llibre d’Estil de la Diputació de Girona
A la signatura del secretari, s’ha d’evitar l’expressió
N’he pres raó, que és un calc de la locució castellana Toma de razón. Cal substituir-la per En dono fe.
L’article 204 de la Llei d’enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s’han d’autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d’acord amb l’article 208 de la Llei d’enjudiciament civil, n’hi ha prou amb la signatura del ponent.
En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe), però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la resolució judicial (el jutge o la jutgessa) i que l’últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària i no hi hagi cap indicació formal per remarcar el canvi d’emissor. Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de situar davant la signatura del secretari o la secretària les fórmules següents:
En dono fe.
o bé
Davant meu,
Cal tenir en compte que la fórmula Davant meu es tanca amb una coma, mentre que En dono fe acaba amb un punt, ja que es tracta d’una oració completa.
Extret d’Optimot