ets-i-utsjocs ets-i-utsempresa

  • Xavier Bosch

    3. BoschXavier Bosch (Barcelona, 1967). Periodista i escriptor. Ha treballat a Catalunya Ràdio, Rac 1, TVC, La Vanguardia, l’Avui (que va dirigir entre el 2007 i el 2008) i ha estat un dels impulsors del diari Ara. Va guanyar un premi Ondas com a creador, juntament amb Antoni Bassas, del programa de Catalunya Ràdio Alguna pregunta més?. A TV3 va dirigir Un tomb per la vida, presentat per Joaquim Maria Pujal, i més tard va presentar el programa de debat Àgora. A Rac 1 va fer periodisme esportiu, El primer toc, i també va presentar El Món a Rac 1. Com a escriptor va guanyar el Premi Sant Jordi 2009 amb la novel·la negra Se sabrà tot i el Ramon Llull 2015 per Algú com tu. El fragment seleccionat pertany a Algú com tu:

    “A part d’una que s’havia posat un paó al cap -que semblava més viu que mort-, hi comptava, a l’engròs, més lligadures de barrets i pameles, més cabells recollits que melena caiguda, més joia bona que quincalleria llampant. Entre els homes, no hi havia tant color ni tantes diferències. Ja fos en esmòquing o en vestit, imperava el negre de cap a peus i, sempre, al damunt d’una camisa blanca. Tan sols en la corbata o en el corbatí de llaç, a tot estirar, la fantasia havia tingut camp per córrer. N’hi havia un, això sí, amb una americana clara, atrevida també en les formes. Era l’home que, amb la pipa fumejant a la mà, mirava el paisatge com si fos el capità del vaixell mentre xiulava, com per a ell, les notes d’un sirtaki a càmera lenta. A l’església no l’havia vist. S’hi hauria fixat.”

     

     

    Article complet

  • Maria Barbal

    2. BarbalMaria Barbal (Tremp, 1949). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriptora i professora. Viu la infantesa al Pallars i a partir de l’adolescència, a Barcelona. Ha publicat novel·la, prosa, teatre i literatura infantil i juvenil. Entre altres, ha rebut el Premi Joaqim Ruyra, Joaquim Creixells, Premi Nacional de Literatura Catalana, Creu de Sant Jordi o el Premi Jaume Fuster. La seva primera novel·la, Pedra de tartera, retrata la vida al Pallars. Posteriorment ha publicat Mel i metzines, Càmfora, Carrer Bolívia, País íntim, etc. El fragment seleccionat pertany a En la pell de l’altre.  

    “Quan van estar asseguts en la tènue llum de la sala del cinema Waldorf, entre els xiuxiuejos de les conversacions disperses, ell va parlar-li dels estudis amb precaució i, per instint professional, per si queia alguna informació d’última hora. Ella es mostrava més xerraire del que el Manuel s’esperava, fins alegre, i el noi es va remoure al seient. La Mireia portava un vestit camiser de fons blau amb uns dibuixos delicats que l’estampaven en blau marí; normalment, ella vestia pantalons; el fet que s’hagués posat faldilles, a ell, va semblar-li de bon auguri. Quan tombava el cap i el deixava molt a prop del de la noia per parlar-li, ella no s’enretirava. En un instant de silenci entre tots dos, ell havia allargat la mà i li havia acaronat els cabells com si li tragués una brossa i els hi va acabar apartant de la galta dreta el gruix d’un dit. Sens dubte, la Mireia era lectora i s’havia empassat algunes novel·les d’amor romàntic, però ell no podia saber quina seria la reacció d’ella quan ell l’abracés.”

     

    Article complet

  • Pius Alibek

    1. AlibekPius Alibek (Kurdistan, 1955) és lingüista i cuiner. Va arribar a Barcelona l’any 1981. A més de l’arameu, que és la seva llengua materna, parla amb fluïdesa kurd, àrab, català, anglès i castellà. A part de dirigir el restaurant Mesopotàmia, de cuina iraquiana, ha col·laborat durant molts anys en el programa de Catalunya Ràdio Els viatgers de la Gran Anaconda, amb la secció sobre llengua “Paraules viatgeres”. L’any 2004 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona i és autor d’Arrels nòmades i El dol del quetzal. El fragment selecionat pertany a El dol del Quetzal.

    “El germà de l’amic i el mestre feien d’amfitrions. Van demanar una ampolla d’àrac, un aiguardent anisat de destil·lació casolana, i el cambrer la va portar acompanyada d’un bol amb glaçons i una gerra d’aigua freda. De mica en mica, la taula on seien es va anar cobrint de petits plats d’entrants: cigrons bullits fumejants amb una rajolí de suc de llimona, faves seques bullides i ruixades amb un polsim de menta seca, cogombres tallats a petits daus i barrejats amb iogurt i menta fresca, festucs d’Alep, tires de pastanaga amb llimona i sal i, no hi podien faltar, cors d’enciam lluents, com si en brollés oli de les fulles, ben nets i col·locats drets amb el tronc dins d’un got per anar-ne retirant fulles còmodament.”

     

     

    Article complet

  • Fragments literaris

    Ja és el quart any que el Centre de Normalització Lingüística d’Osona organitza la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”, que exposa la llengua catalana als aparadors de les botigues.

    L’objectiu és que els comerciants exposin aquest cartell en un lloc visible de la botiga durant el mes d’abril, el mes de Sant Jordi.

    Aquest any dediquem la campanya a la literatura catalana. Per això hem triat 30 fragments, un per a cada dia del mes, de poesia o prosa en català que s’imprimiran en els cartells que s’exposaran a les botigues d’Osona.

    Hi trobareu una pinzellada de l’obra de Pius Alibek, Maria Barbal, Xavier Bosch, Pilar Cabot, Lola Casas, Salvador Comelles, Josep M. Espinàs, Tomàs Garcés, F. Vicenç Garcia, Marc Granell, Àngel Guimerà, Rosa Leveroni, Tomàs Lluc, Joan Maragall, M. Mercè Marçal, Joan Margarit, Miquel Martí i Pol, M. Antònia Oliver, Josep Pla, Josep Pedrals, Joana Raspall, Mercè Rodoreda, Marta Rojals, Santiago Rusiñol, J. M. de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Emili Teixidor, Màrius Torres, Jacint Verdaguer i Olga Xirinacs.

    A partir d’avui, doncs, publicarem una entrada cada dia fins al 30 d’abril. En aquesta entrada hi haurà una mica més d’informació que al cartell, que per raons d’espai ha de ser més breu. Cada entrada constarà d’un apunt biogràfic de l’autor, el text una mica ampliat (i en negreta la part que inclou el cartell) i la imatge del cartell.

    I si us passegeu pels carrers d’Osona, fixeu-vos en els aparadors!

    1. Alibek

    Article complet

  • El web o la web?

    Sovint fem servir el nom web com a adjectiu per formar termes relacionats, com ara pàgina web, lloc web, servidor web… En certs contextos prescindim del nom que actua com a nucli (pàgina, lloc, servidor…) i el terme queda reduït a la forma web, que manté el gènere del nom que hem suprimit: un web (per un lloc web) o una web (per una pàgina web).

    Com que probablement la situació més habitual és que el substantiu elidit sigui la forma pàgina, l’ús en femení és el més general:

    Podeu fer els tràmits per mitjà de la web

    Però en certs contextos també pot ser ben adequat l’ús en masculí:

    L’Ajuntament ha renovat completament el seu web

    OLYMPUS DIGITAL CAMERA

    Article complet

  • Terme o termini?

    Tot i que en la llengua general terme i termini s’utilitzen com a sinònims, en llenguatge administratiu convé distingir-los.

    Terme és el moment final, o més rarament inicial, d’un espai de temps prefixat (d’un termini); termini és l’espai de temps de què es disposa per efectuar una actuació determinada. Tot termini té un terme inicial i un terme final.

    Article complet

  • Un ordre o una ordre?

    La paraula ordre és masculina quan fa referència a la disposició regular de les coses, a una successió metòdica, fixada (posar en ordre els papers; seguir l’ordre cronològic, etc.). És femenina quan té el valor de manament i prescripció. Així, el terme ordre del dia és masculí perquè indica els assumptes fixats i disposats de manera regular que s’han de tractar en una reunió o sessió.

    Article complet

  • Si escau, s’aprova l’acta?

    Al primer punt de l’ordre del dia, lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior, no hem d’intercalar la locució si escau (‘si és procedent’), ja que l’acta sempre s’ha d’aprovar, amb les modificacions que calgui, i per tant es considera una informació redundant i irrellevant.

    Article complet

  • Se celebren els contractes?

    Per fer referència al fet de fer un contracte amb algú o contractar algú, no és adequat el verb celebrar. Així, doncs, si es tracta d’arribar a un acord de voluntats, es pot parlar d’atorgar, acordar, estipular, concertar o subscriure un contracte. I en el moment d’executar-lo, es parla de formalitzar un contracte.

    índex

    Article complet

  • Euro, €, EUR?

    Farem servir el mot euro quan no vagi acompanyat d’una xifra o quan aquesta s’expressi en lletres. Si expressem les quantitats en xifres utilitzarem el símbol €. El símbol EUR, aprovat per l’Organització Internacional per a la Normalització (ISO), s’escriu amb majúscules i sense punts, i és invariable. Aquest símbol es fa servir per a les relacions interbancàries i les operacions transnacionals, al costat dels altres codis ISO.

    images

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço