• Com tenim el finançament?

    En català hem de dir ‘finançament’, nom que deriva de ‘finançar’ (proveir el capital per a un afer). Per tant, oblidem-nos de ‘financiació’, que és incorrecte.

    L’Ajuntament finança el parc infantil

    Aquesta entitat ofereix finançament per a empreses

    finançament

    Article complet

  • Tenir una salut de ferro

    Tenir salut de ferroSignificat

    Tenir bona salut

    Altres llengües

    Alemany

    Gesund wie ein Fisch im Wasser

    Anglès

    To have an iron constitution

    Basc

    Altzairuzko osasuna izan

    Sasoian egon

    Castellà

    Tener una salud de hierro

    Francès

    Avoir une santé de fer

    Italià

    Avere la salute di ferro

    Romanès

    A avea o sănătate de fier

    Rus

    иметь железное здоровье

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • Tallar el bacallà

    tallar el bacallàOrigen

    En temps de quaresma, als monestirs, l’abat o el prior feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués. Per això, quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.

    Significat

    Manar, dirigir un assumpte

    Sinònims

    Remenar les cireres

    Portar la batuta

    Altres llengües

    Alemany

    Die Hosen anhaben

    Anglès

    – To be the Kingping

    Basc

    Babak eltzetik atera

    Zartagia giderretik izan

    Batuta jaso

    Erasan bat egin

    Galtzak soinena ukan

    Castellà

    Dirigir el cotarro

    – Llevar la batuta

    – Estar en el candelero

    Francès

    – Être le grand manitou

    – Faire la pluie et le beau temps

    Avoir la haute main

     Romanès

    A avea pâinea şi cuţitul în mână

    Rus

    играть первую скрипку

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Article complet

  • Hi ha més dies que llonganisses

    Més dies que llonganissesSignificat

    Expressió que indica que no cal tenir pressa i que és millor esperar el moment més propici per actuar (Víctor Pàmies i Riudor  DITES.CAT  Edicions Barcanova).

    Sinònims

    Haver-hi més setmanes que botifarres

    Haver-hi més anys que capellans

    Altres llengües

    Alemany

    – Gut Ding will Weile haben

    Anglès

    – To have all the time in the world

    – There’s plenty of time

    Basc

    Urteak egun asko ditu

    Castellà

    Haber más días que longanizas

    Todo se andará

    Francès

    – Il y a plus de jours que de semaines

    Romanès

    N-au intrat zilele în sac

    Rus

    времени вагон

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Article complet

  • Endrecem-ho al prestatge!

    A les botigues molts productes s’endrecen als prestatges o lleixes. Cada post és un prestatge i tot el conjunt és una prestatgeria o estanteria.

    Aquella prestatgeria ha quedat buida

    Cal endreçar la lleixa dels productes de neteja

    lleixa

    Article complet

  • Els comerciants compren a l’engròs!

    Quan un comerciant compra o ven productes en grans quantitats, ho fa ‘a l’engròs‘.

    Va comprar a l’engròs perquè li sortia molt més econòmic

    a l'engròs

    Article complet

  • Hi ha més xoriço que xoriç!

    Xoriço i ‘xoriç‘ no tenen el mateix significat. El ‘xoriç’ és una llonganissa prima, feta de llom de porc. Si volem menjar el típic embotit de carn picada de porc, sovint picant, amb sal i pebre vermell, hem de demanar ‘xoriço’.

    Vull un entrepà de xoriço, si us plau

    xoriço

    Article complet

  • Celebrem l’obertura de la botiga!

    Una ‘obertura‘ és l’acció d’obrir alguna cosa, per tant, si s’obre una botiga, direm que se’n fa l’obertura.

    Us convidem a l’obertura de la nova botiga

    Inauguració

    Article complet

  • Apujar no és pujar!

    Apujar significa ‘fer que sigui més alt, fer pujar a un nivell superior, a un grau superior d’intensitat’.

    És probable que apugin el preu de la gasolina

    Aprofiteu l’oferta abans que s’apugi el preu!

    pujar

    Article complet

  • Ho posem a la caixa o a la capsa?

    La capsa és feta de materials diversos, té forma variable i és més aviat petita.

    La caixa sol ser de fusta, té forma rectangular i és més gran.

    Una capsa de bombons, de sabates, de píndoles, de colors, de lents…

    Una caixa de taronges, d’eines, de llibres…

    Caixa

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço