• Aconseguir / *lograr

    En català, per expressar que hem arribat a obtenir o a fer allò que ens proposàvem, diem que ho hem aconseguit o assolit. Lograr no existeix i, per tant, no podem dir mai que hem lograt alguna cosa.

    Hem aconseguit arribar a un acord amb els veïns

    Article complet

  • D’acord / *vale, val

    En català, per expressar conformitat diem d’acord. Un  val és un paper que es lliura a algú per cobrar o rebre alguna cosa.

    Quedem a les 7, d’acord?

    M’han fet aquest val per canviar-lo per qualsevol cosa de la botiga.

    Article complet

  • 37. Arran

    Arran de…

    • Vol dir “gairebé tocant, fregant, gairebé al mateix nivell de”.

    Per exemple: L’helicòpter volava arran d’aigua.

    • I, en sentit figurat, “immediatament després de” o “a conseqüència de”.

    Per exemple: Arran d’aquella reunió van signar un acord de col·laboració.

    • És incorrecte utilitzar les expressions *arrel de o *a rel de, que són traducció literal

    del castellà i no tenen res a veure amb l’arrel o la rel catalanes.

    Arrel

    És la part inferior d’una planta, generalment enfonsada a terra i que creix en sentit oposat al tronc. Per analogia, s’utilitza en altres contextos, i també en dret o matemàtiques.
    Per exemple: El Pep ha posat arrels a la Val d’Aran. L’arrel d’una equació. Béns arrel (=béns immobles).
    També es pot dir rel.

    Article complet

  • Origen de treure de polleguera

    Una polleguera és la peça en què entra i es recolza l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta. Treure de polleguera, per tant, vol dir treure algú o alguna cosa del seu estat natural o del seu camí, és a dir, fer posar nerviós. És molt similar a l’expressió treure del solc, que té el mateix sentit.

    Sentir-lo plorar d’aquesta manera em treu de polleguera.

    Article complet

  • Esborrar / *borrar

    En català, per fer desaparèixer alguna cosa l’esborrem, però no la borrem. El verb, doncs, és esborrar i ho fem amb l’esborrador.

    Ja he esborrat el número d’en Joan del telèfon mòbil

    Article complet

  • Condol / *pèsam

    El dol és el dolor que passa un mateix a causa d’una pèrdua, i el condol, el dolor per la pena d’una altra persona. Moltes vegades, però, sentim a dir pèsam, un castellanisme que cal evitar.

    S’ha mort el pare de la Maria i he anat a donar-li el condol

    Article complet

  • 36. Advertència o advertiment?

    Aquestes dues paraules són sinònimes, però no totalment.

    Advertència es refereix a amonestar o reprendre.

    És incorregible: no fa cas de les nosters advertències

    Advertiment es refereix a l’acció d’avisar, assabentar algú d’alguna cosa o adonar-se d’alguna cosa (és, doncs, un avís sense comminació).

    Advertiment al lector

    Article complet

  • Origen d’etcètera

    Etcètera és una paraula d’origen llatí i vol dir ‘i les coses restants’. En llatí eren dos mots, la conjunció et  i l’adjectiu ceterus, que s’escrivien separats, et ceterus. En català, però, ha quedat fossilitzat en un sol mot, ‘etcètera’, que s’utilitza per escurçar una relació de coses fàcilment deduïbles pel context.

    Hi havia tota mena de fruita: pinya, aranja, préssec, meló, etc.

     

    Article complet

  • Prémer / *apretar

    Apretar no és un verb català i, per tant, l’hem de substituir per un altre, com ara prémer, ajustar-se, etc., segons el context.

    Si prems aquest botó s’il·luminarà la pantalla.

    Amb aquesta situació ens haurem d’estrènyer el cinturó.

    Article complet

  • 35. Per què / per a què / perquè

    Per què és la combinació de la preposició per i el relatiu o interrogatiu què:

    què relatiu (= el qual) Aquest és el tema per què ens interessàvem tant.
    què interrogatiu (= quin motiu) No entenc per què ha d’estar sempre rondinant. Per què plores?

    Per a què és la combinació de la preposició composta per a i l’interrogatiu què. Significa ‘per a quina cosa’. Ningú no sap per a què feien servir aquelles andròmines.

    Perquè és una conjunció causa o final:

    perquè causal (= ja que) Hem vingut perquè teníem ganes de veure-us.
    perquè final (= a fi que) Lliga’l fort perquè no caigui.

    I també podem substantivar la conjunció causal:
    perquè substantiu (= motiu) Aquest és el perquè de la nostra visita.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço