Entrades amb l'etiqueta ‘gentilicis; osona;’

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. Centelles

    Centelles 

    Núm. 292// Centelles és, geogràficament, un dels últims pobles de la comarca d’Osona si partim cap al Vallès. Situat a l’entrada del congost, el seu nom apareix per primera vegada en registres del segle XII escrit com Centeyes (recordem, com vam veure amb el Brull, que és recurrent el canvi de “ll” per “y” en l’ortografia prefabriana i fins i tot en la pronúncia actual (palla, vull…).  

    Popularment i des de diverses veus s’ha considerat sovint que l’origen d’aquest topònim es correspon amb les “centelles” atmosfèriques, o sigui els llamps o les espurnes que es veuen al cel quan hi ha descàrregues elèctriques. És un origen bonic i fàcilment reconeixible, però si una cosa sabem d’etimologia és que les coses senzilles no solen ser veritat, i que l’ortografia (la manera com escrivim) sovint traeix l’evolució real de la llengua, que és la del “boca-orella”. 

    Consultant l’Onomasticon de Coromines, trobem una hipòtesi molt plausible sobre l’origen del nom del poble: del llatí sentis (bardissa o arbust espinós) se’n derivà en diversos llocs el topònim senticlas, que per reducció fonètica del so “cl” acabà esdevenint centelles. Així doncs, probablement l’origen de Centelles tingui més a veure amb un camp d’esbarzers que amb les guspires dels llampecs. 

    El gentilici de la gent de Centelles és centellencs i centellenques. 

    Foto de la pàgina web de l’Ajuntament de Centelles. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. Calldetenes

    Calldetenes 

    Núm.291// Sovint confós per fonètica amb Centelles, d’altres, per falta d’atenció, amb Taradell, aquest poble a tocar de Vic té un nom, com a mínim, curiós. No té res a veure amb l’Atenes grega, ja us ho avancem.  

    Format per diversos nuclis, té el seu origen al voltant de l’església de Sant Martí de Riudeperes, que malgrat l’ortografia ens enganyi no parla d’un riu ple de fruits; és l’evolució habitual del llatí “petra” a la pronúncia “pera”, com en el cas de Matadepera, Perafita… Així doncs, el riu que baixa de Sant Julià cap a Calldetenes en algun moment era un riu de pedres. 

    Així, segons proposa Coromines a l’Onomasticon, el nom del poble de Calldetenes prové de la composició entre “call” (barri, carrer, zona habitada) i “tendes” (barraques on es comercia, botigues, coberts…). Probablement la zona on començaren a crear-se residències i hostatgeries era la mateixa on es feia mercat prop de la parròquia existent, i amb el temps es va lexicalitzar aquest “call de tendes” per Calldetenes. 

    El gentilici de la gent de Calldetenes és calldetenencs i calldetenenques. 

     

    Foto d’Araceli Merino. Viquimedia commons 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. Balenyà

    Qui sap d’on som? 

    Núm. 289// Encetem una nova sèrie d’articles per parlar de l’origen dels noms de les poblacions d’Osona, centrant-nos en els municipis, però sense descuidar-nos els nuclis de població dispersos o sense un ajuntament propi. Avui, per començar, ens acostarem al sud de la comarca, al municipi de Balenyà, per conèixer la seva etimologia i els gentilicis dels seus nuclis de població. 

    La primera menció documental, de l’any 955, parla d’un nucli anomenat Balegnano situat en l’actual Balenyà. Segons Coromines, en l’Onomasticon Cataloniae, aquest ha de ser l’origen del municipi actual ja que altres fonts documentals no quadren amb l’evolució del nom. Podria ser, tot i que no està comprovat, que vingués d’una barreja entre el llatí “vall” i l’àrab clàssic “àljanan” que vol dir “dels jardins”. Aquesta explicació definiria el lloc com “la vall dels jardins”, però com hem comentat no ha estat comprovada i és probable que sigui una invenció, tot i que ben trobada. 

    Fins a l’any 1991 el nom del municipi era Hostalets de Balenyà, que deu el seu nom a la fundació de dos hostals dins del mateix nucli, per on passava el camí ral i el camí que pujava a la Cerdanya, dues vies molt transitades al segle XVI quan es van fundar aquestes hostatgeries. Durant aquesta sèrie veurem com Osona ha estat lloc de pas durant segles, i molts nuclis cresqueren al voltant de llocs on s’aturaven els traginers o carreters. 

    Els gentilicis de Balenyà són balenyanenc, balenyanenca . 

    Foto de Teo Gómez. Viquimedia Commons 

    Fonts: Onomasticon Cataloniae 

    www.balenya.cat 

    Municipis, comarques i gentilicis – Llengua – Diputació de Barcelona (diba.cat) 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. El Brull

    Núm. 290// Anant a buscar el Collformic des del cantó osonenc, l’últim municipi que es creua és el del Brull, estirat a la falda del Matagalls i compost per diversos nuclis que comparteixen, això sí, un sol gentilici.  

    L’origen d’aquest nom s’explica a partir de diverses hipòtesis en l’Onomasticon de Joan Coromines; la primera defensa que deriva de Brogilo, “boscatge espès”, que d’antigues llengües celtes ha evolucionat l’occità antic bruelh  o el francès breuil, més plausible pel nord del país. Probablement aquesta és l’etimologia coincident amb l’origen del nom del poble, però no és l’única etimologia que proposa l’autor; cap al sud del Principat també ho relaciona amb el verb brollar, en el sentit de naixement d’una font o en l’accepció de creixement dels vegetals.  

    La primera documentació del topònim sembla ser la “Parròquia de Brui”, o també “Castelar”, en referència al castell del Brull, entorn dels anys 1050-1150. La pronúncia brui respon al mateix canvi que observem en paraules com palla,  ull o la primera persona del present del verb voler, “vull”. No és d’estranyar, doncs, que en ortografia prefabriana fos escrit habitualment com Brui. 

    El gentilici d’aquest municipi és brullenc o brullenca, i els habitants dels diferents sectors de població (Sant Martí del Brull, Sant Jaume de Viladrover o Sant Cristòfor de La Castanya) reben el mateix sense distinció. 

     

    Fonts: Onomasticon Cataloniae https://oncat.iec.cat/ 

    Pàgina web de l’Ajuntament Del Brull Història – Inici (elbrull.cat) 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço