Entrades amb l'etiqueta ‘lèxic’

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Tocats de l’ala!

                      

     

    Núm. 118// Sovint tenim mots amb diversos significats que ens porten fins i tot a dubtar de quin va ser primer: en poden ser un exemple els noms d’ocells, que actualment (per la desconnexió del camp i la natura que patim) ens fan pensar més en el seu sentit figurat que en l’original. Per exemple, el passerell: algú que és nou o aprenent en alguna activitat. És, també, un ocellet de pit vermellós, petit i amb un cant dolç.

    Per això hem decidit fer un recull de diversos noms d’ocells que utilitzem per descriure situacions i persones:

    mussol: segons el DIEC, es diu d’una persona ensopida, poc xerraire i una mica encantada.

    pardal: és versàtil, potser per ser l’ocell més present arreu del territori i proper als llocs habitats, i tant pot representar una “persona astuta” com algú “curt de gambals”.

    pinsà: es compara amb aquests ocells les persones que mengen molt poc.

    mallerenga: designa una persona molt xerraire que, de fet, sol parlar més que aquest ocell segons el refrany “parla més que una mallerenga”.

    pigot: quan algú està molt vermell, es diu “més vermell que un pigot” o senzillament “vermell com un pigot”, ja que moltes subespècies d’aquest ocell tenen el cap, la cua o alguna part del cos roja.

    lloro: dit d’aquella persona que repeteix el que diuen els altres, per motius evidents.

    A més de les personificacions d’aquests ocells segons les característiques que comparteixen amb els humans, tenim noms d’ocell que poden substituir altres mots:

    merla: com a sinònim col·loquial de borratxera, bufa, o una formal intoxicació etílica.

    canari: en registre molt informal (gairebé escatològic) pot representar el membre viril masculí al qual se li canvia l’aigua, donant lloc a l’expressió “canviar l’aigua al canari, que significa miccionar.

    I, finalment, com diu el títol, quan algú no hi toca del tot, està una mica esbojarrat o diu alguna bestiesa, es diu que està tocat de l’ala.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic

    Tornada a l’escola 

    Núm. 85//Aquesta setmana bona part de la població retorna del descans (llarg o curt) de l’estiu i entra de nou a les aules per formar-se un curs més. L’escola o l’institut són espais d’aprenentatge on és important mantenir  l’adequació lingüística ja que d’això en depèn, en bona part, la salut del català.

    És per això que hem fet un petit recull de mots que diem malament o que ens generen dubtes: és el cas del cartabó i l’escaire, estris de dibuix que tenen un nom semblant en castellà i que ens poden fer dubtar. Tots dos són correctes i genuïns, igual que tisores i estisores: la primera més formal i la segona més popular.

    Pel que fa al gènere, alguns estris ens poden portar a equívocs importants: l’estri per dibuixar línies rectes és el regle, però la norma que hem de seguir és la regla. El mateix passa amb el full, una làmina de paper rectangular, i la fulla que tenen els arbres o els estris de tall.

    En canvi, hi ha mots que hauríem d’evitar, ja que són barbarismes impropis del català i que han suplantat mots i construccions catalanes com per exemple “rotulador”, “carpesà” o “celo”. En català parlarem de retolador, carpeta d’anelles i cinta adhesiva.

    Esperem que comenceu el nou curs amb molta energia i ganes de cuidar la llengua!

    Font: Optimot

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Xaragall

    Xaragall

    Núm. 36//Aquest mot el trobem en el Diccionari de la llengua catalana amb un sentit ben precís: ‘incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat’. Cal dir que a la comarca d’Osona i a d’altres llocs del nord-est es pronuncia ben sovint xargai o xaragai, fent ús de la iodització. A més, es perd una ‘a’ com en molts altres mots: carabassa > car’bassa, diferent > dif’rent, veritat > v’ritat, caragol > car’gol, etc.

    En català nord-occidental trobem la forma aragall, que és la més fidel a l’originària. Sembla segur que per explicar l’origen del mot  aragall cal partir d’una arrel preromana indoeuropea arg- o arag-, d’on ve també la paraula argila.

    A Mallorca, hi trobem saragall o xaragall, que pren un sentit ben diferent: ‘corrua, filera de coses que es deixen anar’. És el nostre tirallonga o rastellera.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Xarrabascat

     Xarrabascat

    Núm. 32// És una d’aquelles paraules que s’han sentit molt a la nostra comarca i que amb el pas dels anys han anat desapareixent. I cal dir que no és exclusiva d’Osona, també s’utilitza o s’utilitzava a gran part del nord-est del Principat, de la Selva a la Cerdanya, i també al Maresme.

    Es recull en el Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb dos significats:

    1) Xàfec molt fort; (el Gran Diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia, hi afegeix «de poca durada», una matisació que s’ajusta molt bé a l’ús real de la paraula.)

    2) Grans crits, soroll de festa.

    De vegades hi ha gent que diu xarabascat, o fins i tot xarbascat, que és com es recull en diccionaris no normatius, com el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. En el primer, a més, hi trobem un sentit poc habitual, molt local, de la paraula, que és ‘baralla forta i de molta gent’. En aquest ús el trobem solament al Berguedà.

    El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana no aclareix del tot quin en podria ser l’origen.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Llàntia

    LLÀNTIA

    Núm. 28 // La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona tres significats per al substantiu llàntia.

    Per una banda vol dir ‘taca, especialment d’oli o de greix’, però també es diu llàntia d’un ‘aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid llevat en un dels extrems, i serveix, encès el cap de la metxa, per a produir llum’.

    I el tercer significat de llàntia que ens dona el diccionari normatiu és ‘invertebrat del grup dels braquiòpodes, de conquilla oval, llisa i transparent (Terebratula vitrea).’

    El Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll a aquestes tres entrades n’hi afegeix dues més que tenen un sentit figurat: llàntia es fa servir a Ripoll i a l’Empordà per parlar d’un ‘porró’. Així que pot aparèixer en frases com: la llàntia s’apaga quan es vol dir que s’acaba el vi del porró. I per acabar, el mateix diccionari, ens diu que llàntia a la comarca de la Selva és un mot que en sentit figurat vol dir ‘orinal’.

    El Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll també ens mostra expressions que giren entorn del substantiu llàntia:

    * Encendre la llàntia: a Llofriu, vol dir ‘posar-se a plorar. Del qui es posa a plorar per no-res’. Exemple: ‘Mira, ja encén la llàntia de Sant Lluc’.

    * Estar guardant la llàntia: a València, vol dir ‘estar enterrat’.

    * Venir tan just com sa llàntia de Campos, a Palma, significa ‘venir molt just o escafit.’

    * Quedar amb ses llànties de Campos, a Ciutadella, vol dir ‘romandre desposseït de tot o extremadament empobrit’.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. LÈXIC: farro

    Núm. 14// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, farro és un substantiu masculí que significa “farinetes bullides o fregides fetes amb farina de blat de moro”.

    Per altra banda, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll diu que el farro és una “farina grossa de blat de moro, que es menja frita o bullida a manera de farinetes”; […] Hi ha qui l’adoba amb sagí, llard o cansalada, i d’altres amb llet…”

    El mateix diccionari afegeix que és un mot que s’utilitza al Rosselló, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Empordà, les Guilleries, la plana de Vic i el Camp de Tarragona.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço