El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Segimon Serrallonga
Segimon Serrallonga. Grècia. Estadi Olímpic. Juny 1987
Núm.293// Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem de Segimon Serrallonga i Morer, poeta, filòleg i escriptor català que va néixer a Torelló el 12 de desembre de 1930.
Serrallonga va començar a anar a l’escola pública catalana el curs 1933-34. Després dels anys turbulents de la guerra i la immediata postguerra, el 1942 va ingressar al seminari. Primer va estudiar cinc cursos d’humanitats a la Gleva i més tard va anar a Vic, al seminari major, on va estudiar filosofia i teologia. Pel seu compte va aprendre català, idiomes, literatura i piano.
A la Gleva va escriure els primers poemes que van tenir una continuïtat amb l’obtenció d’un premi de poesia, el 1951, al certamen de Cantonigròs. Aquell any, el grup de poetes del seminari de Vic van editar clandestinament un recull de poesies amb el títol Estudiants de Vic 1951. En aquella època va conèixer el poeta Carles Riba que va marcar definitivament la seva obra.
El 1954 va ser ordenat sacerdot i va ser destinat primer a la parròquia de Seva, i més tard a la de Manlleu. Gràcies a la intervenció de l’eclesiàstic i filòleg vigatà, Antoni Griera, a partir de 1957 va poder anar a estudiar filologia a la Universitat Catòlica de Lovaina. A causa d’una tuberculosi va passar un any i mig de convalescència al sanatori universitari d’Eupen. Finalment, el 1963 es va llicenciar en filologia clàssica amb un estudi sobre Èsquil. Aquell mateix any va tornar a Vic i va ser nomenat professor de llatí, grec i francès al seminari. També va exercir de professor a l’escola religiosa l’Escorial.
Entre 1964-1967 va dirigir la revista de Vic Inquietud artística i va traduir del grec els llibres de la Bíblia, “Saviesa” i “Eclesiàstic”. El 1974 va publicar Eixarms, on va aplegar la seva obra poètica escrita fins aleshores. Va escriure crítica literària a diaris i revistes com l’Avui, El 9 Nou, Els Marges i Serra d’Or. Va ser un dels fundadors i membre destacat de la revista de poesia Reduccions des de la seva aparició el 1977, juntament amb Miquel Martí i Pol, Ricard Torrents, Lluís Solà i Jordi Sarrate. Quan aquell any es va fundar l’Escola Universitària de Mestres de Vic hi va exercir de professor i paral·lelament va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona on es va llicenciar en filologia catalana.
El 1968 es va afiliar al PSUC i va participar activament en l’Assemblea de Catalunya i al Congrés de Cultura Catalana. El 8 de desembre de 1974 fou un dels 67 detinguts arran la reunió de la permanent de l’Assemblea de Catalunya celebrada en el Col·legi de les Escolàpies de Sabadell.
De la seva obra poètica, al llarg de vint-i-cinc anys, va aparèixer el llibre Poemes: 1950-1975 (1979) amb un pròleg del professor Joaquim Molas. Aquella obra va rebre el premi Crítica Serra d’Or de 1980.
Durant molts anys va exercir la docència al batxillerat. També va impulsar els estudis universitaris de Vic on va impartir classes de literatura i va assessorar l’editorial EUMO. Va traduir obres com Les noces del cel i l’infern de William Blake, Me-ti: llibre dels canvis de Bertolt Brecht i una selecció de poesia assíria, babilònica, egípcia, hebrea, grega i llatina publicada pòstumament amb el nom de Versions de poesia antiga.
Va dirigir la biblioteca dels estudis universitaris des de l’any 1991 que el 1997 es converteix en la biblioteca de la Universitat de Vic. Amb motiu de la seva jubilació, l’any 2000, apareixen números monogràfics dedicats a Serrallonga a les revistes Miramarges i Reduccions i, el 2001, l’editorial EUMO publica una Miscel·lània Segimon Serrallonga. Mor el 10 d’abril de 2002.
Fonts: