Per saludar fem servir les experssions ‘bon dia’, ‘bona tarda’ i ‘bona nit’. Fixeu-vos que són formes en singular. Bones, plural, és un calc del castellà buenas (tardes, noches) que s’ha d’evitar.
Bon dia i bona hora!
El catxumbo és un vegetal africà, de color imprecís, que es feia servir per fer rosaris. Quan diem que una cosa és “de color de catxumbo”, volem dir que té un color que no sabríem definir ben bé i que, a més, no ens agrada gaire.
‘Dret’, ‘a peu dret’ i ‘dempeus’ són formes correctes. En canvi de peu és un calc del castellà de pie que cal evitar.
Al tren, vaig anar dreta tot el camí.
Aquests dos topònims fan referència a la natura. Espinelves prové del llatí spinu albu, ‘arç blanc’, i Folgueroles és un derivat de filicaria, ‘matoll de falgueres’.
En català, per expressar que una cosa no passa desapercebuda, fem servir el verb ‘adonar-se’. Donar-se compte és un castellanisme i, per tant, no és correcte.
No s’havia adonat que era tan tard.