EL 9 ETS I UTS. Toponímia. Els calls i Calldetenes
Els calls i Calldetenes
Núm. 21 // Molts topònims solen ser com fòssils, és a dir, són mostres d’estadis més antics de la llengua. Entre els topònims, hi trobem mots desapareguts o amb sentits ja caducs o amb formes desuetes. En el cas de Calldetenes hi ha una paraula que s’utilitza actualment en un altre sentit (call) i una altra amb una forma ja desapareguda (tena). Aquest topònim, que es documenta per primera vegada amb la forma Tendas (s. X), ve del llatí CALLEM DE TENDAS, que voldria dir ‘barriada de les botigues, tendes, tavernes’.
Cal dir, però, que segons Joan Coromines en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, call té diversos significats, un dels quals és ‘pas estret i enclotat entre parets o roques’, que vindria del llatí CALLIS. Aquest mot llatí havia designat al principi diverses menes de corriols, senders i camins de bestiar, i va evolucionar fins a ‘carrer estret’. En aquest sentit, es pot trobar en diverses localitats d’Osona i de comarques veïnes: a Centelles hi ha el call de les Puces i el call Fondo, a Vic un call de la Guixa i un call Nou, a Roda de Ter, hi trobem el call del Fossar (documentat per Coromines l’any 1935) i el carrer Call de la Capella, i a Manlleu, el call del Ter.
Segons el mateix Coromines, el call de CALLIS, d’on ve també el castellà calle, i el call que significa ‘barri dels jueus’, de l’hebreu qahal ‘assemblea’, s’han confós en català.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.