Arxiu per desembre, 2018

  • EL 9 ETS i UTS. Lèxic. Bunyols de Nadal!

    Núm. 48// Bunyols de Nadal!

    S’acosten les festes de Nadal  – no ‘els Nadals’, com diu algú- i per aquestes dates fem servir alguns mots que la resta de l’any estan adormits. Parem-hi atenció i intentem dir els que toquen:

    Hi ha la celebració del dia de Nadal, que és el 25 de desembre i de la Nit de Nadal (i no pas ‘Nit bona’), que és el dia 24, o sigui la vigília de Nadal. És en aquesta data que se sol fer cagar el tió (i no ‘fer el cagatió’ o ‘cagar el tió’ – aquest últim cas no me’l vull imaginar!).  Les cases es decoren amb un pessebre (i no un ‘belem’) i un arbre de Nadal carregat de llumets (i no de ‘llumetes’) i de garlandes o serrellets (i no ‘guirnaldes’ o ‘espumillons’).

    El dia 31 de desembre se celebra la Nit de Cap d’Any (i no ‘Nit vella’), en la qual ens mengem el raïm o els 12 grams de raïm (i no ‘els raïms’) i l’endemà és el dia de Cap d’Any (i no ‘Any nou’).

    Mengem torrons, neules, escudella i carn d’olla, tortell de reis, pollastre rostit, gall dindi farcit, canelons… Fixem-nos-hi bé i evitem els bunyols!

    I a l’hora d’expressar bons desitjos amb una nadala (i no un ‘christmas’), mirem de dir i escriure Bon Nadal (i no ‘Feliç Nadal’) o Bones festes.

    I com a curiositat, mireu com es diu en altres llengües:

    Bon Nadau e erós an nau (aranès) 

    Bo Nadal e feliz ano novo (gallec) 

    Feliz Navidad y próspero año nuevo (castellà) 

    Zorionak eta urte berri on (èuscar) 

    Joyeux Noël et bonne année (francès) 

    Frohe Weihnachten und ein gutes neues Jahr (alemany) 

    Buon Natale e felice anno nuovo (italià) 

    Merry Christmas and Happy New Year (anglès)

    Molts refranys de Nadal ens parlen de retrobament familiar, de la llargada del dia, d’aspectes agrícoles i d’un temps en què sembla que feia molt més fred que no pas ara.

    Us n’exposem alguns a continuació:

    Per Nadal, cada ovella al seu corral i per Sant Esteve, cadascú a casa seva 

    Per Nadal, pas de pardal; per Sant Esteve, un de llebre; per Any Nou, un de bou; i pels Reis, ase és qui no ho coneix.

    Nadal amb lluna any de fortuna

    Les dolçaines de Nadal solen dur mal de queixal

    El vi de Nadal ni emborratxa ni fa mal

    Nadal en dimarts dolent per als sembrats

    Nadal amb gelada duu bona anyada

    De Nadal a Sant Esteve durarà la bondat teva

    Pels Reis el dia creix i el fred neix

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Nova gramàtica: otorrino/erradicar

    Ara ‘otorrino’ i ‘erradicar’ s’escriuen amb dues erres

    Núm.47// En general, en les paraules compostes i derivades, el segon formant no duplica la r: preromànic, iberoromà, semirecta.

    Però sí que s’escriuen amb dues erres arraconat, irracional, virrei, aiguarràs…, i els que acaben en –rrafi, -rràgia, -rrea, -rrinc, -rroide:  hemorràgia, diarrea, seborrea…

    La nova ortografia, que ja s’ha d’aplicar en els escrits, ens diu que ara hem d’escriure amb dues erres els casos següents:

    1. Les paraules formades amb els prefixos a- (que nega) arrítmia, arrecerar; cor- (variant de con-) correferent, corresponsable.
    2. La paraula erradicar i els seus derivats: eradicació, erradicatiu…
    3. Els compostos amb els radicals d’origen grec: raqui– (columna vertebral), reo– (corrent), rino– (nas), rinco– (trompa), rizo– (arrel) i rodo– (rosa): cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic…
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Els escacs

     

    Els escacs són un joc de taula d’estratègia en què intervenen dos jugadors. Cada jugador controla 16 peces situades en un escaquer de 64 caselles blanques i negres.

    Les peces d’escacs són el rei, la dama, les torres (2), els alfils (2) i els peons (8).

    L’objectiu del joc és fer escac i mat, cosa que vol dir que el rei oponent no pot fer cap moviment de fugida. També hi ha moviments especials, com l’enroc (que protegeix el rei), la captura al pas (que permet capturar un peó a la 5a fila) o la promoció (quan un peó arriba al capdavall de l’escaquer i es pot canviar per una altra peça).

    Si voleu trobar articles interessants sobre els escacs podeu clicar aquí.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Refranys: Que Santa Llúcia et conservi la vista!

    Núm.46// Que Santa Llúcia et conservi la vista! 

    És una expressió popular que es diu quan algú no troba una cosa que té davant del nas. I és que segons la llegenda, santa Llúcia es va arrencar els ulls quan un jove els hi va elogiar. Com passa amb tots els màrtirs, la santa se sol representar amb una palma i un plat amb els seus ulls.

    Santa Llúcia, que se celebra el 13 de desembre,  s’associa a la deessa grega Demetra i a la romana Cerere i és la patrona de tots els oficis que estan relacionats amb l’agudesa visual: cosidores, picapedrers, matalassers, espardenyers, estudiants, rellotgers, escriptors…

    La festa de Santa Llúcia sempre ha estat molt arrelada a Catalunya i encara es fan activitats de tota mena:  la festa de les ‘llucietes’, aplecs, fires, festes majors d’hivern… A Barcelona és costum, cada 13 de desembre, que els seus devots visitin la petita capella de la catedral, dedicada a la santa, per encendre espelmes i demanar-li protecció.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Cavallfort

    Segons el Termcat també es pot dir ‘cavallbernat’ o ‘fava’ i és un joc popular infantil d’agilitat i resistència, jugat entre dos bàndols, en què un o més nens ajupen l’esquena i els altres salten per aguantar-se a sobre seu.

    El saltador ha d’evitar tocar a terra amb els peus. Quan tot l’equip ha saltat el que controla el joc compta fins a 11.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El joc del mocador

    El joc del mocador és un joc tradicional en el qual poden participar fins a 10 jugadors: cinc per a cada equip, i el jugador que aguanta el mocador.

    Es reparteixen els números de l’1 al 5 per a cada un dels jugadors dels dos equips i quan el que aguanta el mocador diu un número els dos jugadors que tenen aquest número es planten davant del mocador i intenten endur-se’l i que el contrincant no els atrapi. Guanya l’equip que elimina l’altre.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ETS I UTS. Jocs en català

     

     

    Núm.45//

    Des del 2013, el Consorci per a la Normalització Lingüística dóna a conèixer l’oferta de jocs i joguines en català i en fomenta l’ús i el consum a través de la campanya I tu, jugues en català?.

    Com podem saber quins jocs hi ha en català al mercat? Molt fàcil, a la pàgina web del CPNL https://www.cpnl.cat/jocs/index.html hi trobareu les instruccions per descarregar-vos l’aplicació de la llista de jocs en català i també per saber quines botigues les tenen en tot el territori català. Això ho podeu fer a través del mapa interactiu https://www.cpnl.cat/jocs/establiments/ . Més de 400 botigues de tot Catalunya donen suport a aquesta campanya.

    En l’apartat d’enllaços d’interès hi podeu trobar explicacions sobre jocs tradicionals com l’arrencacebes; l’un, dos, tres, pica paret; el joc del mocador, etc., així com d’altres de més antics. A més a més, el diccionari de jocs i joguines del Termcat, en el qual podeu consultar els termes sobre jocs en català.

    En la campanya “I tu jugues en català?” d’aquest any, s’organitza un concurs a Instagram sobre preguntes de jocs i joguines. Us animem a participar-hi seguint l’etiqueta #jugacpnl. Hi ha premis interessants!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço