Arxiu per agost, 2019

  • EL 9 ETS I UTS. El verb apurar…

    Apurem la llengua!

    Núm. 83//Després de la sorpresa d’aquest títol, us preguntareu com l’hem d’aprofitar, d’escurar, de portar al límit, la llengua. Era la intenció. En català, quan apurem una cosa el que estem fent és fer-la més pura, depurar-la, però mai aprofitar-la fins a l’últim moment, ni escurar-la ni arribar a un límit.

    Per semblança amb el castellà ja fa anys que sentim expressions com He d’entregar-ho demà i vaig molt “apurat”, “apura” el got que marxem o “ha apurat” la frenada i ha sortit de la pista. Hi ha diverses maneres de dir el mateix, però amb mots propis de la nostra llengua, que cauran en desús si seguim utilitzant aquest mot jòquer castellà: he d’entregar-ho demà i vaig a última hora, escura el got que marxem o s’ha passat de frenada i ha sortit de la pista.

    El mateix passa amb la derivació i el nom que en resulta; en català mai passem cap “apuro”, passem trencacolls, males estones, vergonya, ens fiquem en embulls, la ballem magra, estem en un destret… Tenim una riquesa immensa per parlar de situacions compromeses, així que aprofitem que som rics i apurem les nostres paraules!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Traducció de topònims

    London o Londres? La traducció de noms de lloc
                                        

    Núm. 82//Ara que ve el temps de viatjar i recórrer altres indrets del món, potser és hora de fer un repàs dels topònims que ens queden més allunyats. Us heu preguntat mai com els hem d’escriure, en català?  Què hem d’escriure, Londres o London, per exemple?

    Cal tenir en compte que el criteri que se segueix és el de la tradició. El nom dels països, dels estats i de la toponímia en general (capitals, ciutats importants, alguns accidents geogràfics, etc.) si ja tenen una forma tradicional en català consolidada, com Londres, s’escriuen en català.  Ara bé, si no tenen forma tradicional en català es respecta la forma original segons la designació oficial, és a dir, no es tradueix. Per això, hi ha topònims de fora de l’àmbit lingüístic de la llengua catalana que tenen una forma tradicional en català i n’hi ha que no.

    Per exemple, tenim Japó, Mèxic, l’Havana, Nova York, Florència, Milà, Saragossa, Cadis, Osca, etc. (amb tradició d’escriure’ls en català), però en canvi tenim Whashington, Santo Domingo, Buenos Aires, Las Alpujarras, etc., que no es tradueixen.

    Si ens hi fixem, veurem que alguns topònims porten article. L’article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els mateixos criteris que l’article dels topònims catalans (s’apostrofa i fa la contracció, si és el cas, i s’escriu en minúscules). Per això, igual com tenim l’Esquirol o les Masies de Voltregà, tenim també el Caire, la Manxa o l’Havana.

    En canvi, si el topònim no té una forma tradicional en català l’article originari que forma part del topònim es tracta com una part inalterable del topònim, de manera que s’escriu en majúscula i ni s’apostrofa ni es contrau. Per exemple: La Rioja, Los Angeles, La Paz, Le Havre, etc.

    Si voleu més informació podeu consultar el web esadir.cat/Toponims on trobareu tant les formes dels topònims catalans, com dels no catalans. Igualment hi trobareu els gentilicis.

    Font: Optimot

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. El diccionari de tots: Alcover-Moll

    El diccionari de tots

    Núm. 81 // Ara que tornem a començar els cursos i retornem de les vacances havent escoltat la parla d’altres terres (catalanes o no) és un bon moment per descobrir  maneres de conèixer més la llengua. Avui, si no el coneixeu ja, descobrireu el Diccionari Català Valencià Balear de l’Institut d’Estudis Catalans.

    Aquest és un diccionari no normatiu, sense cap voluntat de fixar el que és correcte i el que no; recull els mots amb què es parla a tots els territoris de parla catalana i amb què s’han escrit totes les obres de la nostra literatura. Fins fa poc era una obra de consulta complicada pel seu volum i forma, però actualment tenim la sort de tenir-lo digitalitzat. Cal tenir en compte que algunes etimologies no estan bé perquè en aquell temps no hi havia un accés tan fàcil a les informacions.

    Abans de mostrar-vos-en  l’enllaç i el funcionament  és necessari un petit reconeixement a Antoni M. Alcover i Francesc B. Moll. Dos apassionats de la llengua parlada, col·loquial, que es van dedicar a recopilar el nostre vocabulari dels llibres i de la gent durant mig segle XX, i que van donar el nom popular a aquest diccionari que passà a fer companyia al conegut Pompeu: l’Alcover-Moll.

    Si entreu en aquest enllaç http://dcvb.iecat.net/ hi trobareu un cercador. En fer una cerca, us apareixerà la paraula amb una definició en la qual s’inclouen les obres on s’ha llegit i la zona d’ús d’aquell mot. Per exemple, si cerquem flingant la definició inclou la següent informació:

    “FLINGANT m. Verdanc, bastó flexible (Ripoll, Berga, Plana de Vic); cast. vergajo. Sap que a voltes, en comptes de joguines, els empaiten amb un flingant, Scriptorium gener 1929.”

    Així, no només sabem què vol dir la paraula, sinó també on es diu i on s’ha llegit. En aquest cas, el registre escrit és en una revista editada a Ripoll i l’oral ens el delimita a Ripoll, Berga i la Plana de Vic.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Els verbs ‘provar’ o ‘tastar’

    I si provem de tastar-ho?                  

    Núm. 80// Ja fa uns anys que “catem” vins i provem cerveses, provem si la sopa és salada o “catem” els fruits de la collita d’enguany. Utilitzant aquests mots caiem en la manca de precisió i en la pèrdua de vocabulari català; tastar és el verb que hauríem d’utilitzar quan prenem una petita quantitat d’un menjar o una beguda per apreciar-ne el gust.

    El verb provar és correcte en el sentit d’intentar dur a terme una acció o de comprovar si una hipòtesi és veritable, però mai quan parlem de tastar un producte. El cas de “catar” és directament un castellanisme, tant en la seva derivació “cata” com en la forma verbal, i per això l’hauríem d’esborrar del nostre vocabulari.

    Per tant, no hem d’utilitzar el mot “cata” per parlar d’una trobada en la qual es tasten alguns productes, ja siguin vins, formatges o plats elaborats. Igual que amb el verb, el mot correcte i genuí en aquests casos és tast o el diminutiu, tastet.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço