Arxiu per desembre, 2019

  • El 9 Ets i uts. Lèxic

    Cap de què?

    Núm. 100// El cap és, segons el DIEC, la “part superior del cos humà separada del tronc pel coll”. Aquesta definició, però, queda molt curta si ens fixem en la multitud de frases fetes i expressions que contenen aquest mot.

    Per començar tenim un munt d’insults formats per “cap de”, tants que costen de documentar: cap de trons, cap de ruc, cap de llúpia (molt conegut a Vic), cap de suro, cap de carbassa, cap de vent…, i així amb tot allò que ens pugui semblar ofensiu de tenir dins el cap. Cal dir que la forma o temperatura del cap també pot variar la personalitat de l’anomenat: cap quadrat (tossut) , cap fred (reflexiu) o cap calent (impulsiu).

    Tanmateix, en la majoria d’ocasions utilitzem “cap” com a sinònim d’extrem, punta, final o principi. És molt habitual en un conjunt d’expressions: cap de mina, cap de taula, cap de riu, al cap del carrer…

    Per analogia, ha acabat designant la persona capdavantera (capdavantera) en una organització: cap d’estudis, cap d’estat, cap de colla, cap de pastera… O, negativament, els primers en rebre un càstig: cap d’esquila o cap de turc.

    En les mesures de temps també serveix per expressar-ne el límit, ja sigui el principi o el final, com en el cap de setmana i el molt proper cap d’any (1 de gener)  del 2020, que esperem que gaudiu en bona companyia i sense gaire ressaca.

    Bon any!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Festes i tradicions. El Tió

    D’on prové la tradició de fer cagar el Tió?

    Núm. 99// Com és possible que un tronc de fusta es converteixi en el centre de la festa i sigui un dels “personatges” més emblemàtics del Nadal?

    Si pretenem fer un viatge en el temps fins al seu origen, haurem d’anar uns quants segles enrere cap a una societat precristiana i amb litúrgies paganes. I, actualment, el Tió és un dels elements de la mitologia catalana, una tradició molt arrelada a Catalunya.

    Originàriament, el Tió era un tronc que es posava a la llar de foc, s’encenia i el regal era l’escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-hi potes, una barretina vermella i altres elements que simulen una cara somrient. Se’l fa cagar repetidament a base de clavar-li cops de bastó, alhora que se li canta una cançó tradicional.

    Antigament, la fusta de l’arbre era el punt de partida de moltes coses necessàries, importants i quotidianes per a la gent: els mobles, les eines del camp, els estris de la llar, les escales, les bigues de les cases i les del tren… Igualment, les cases no gaudien de calefacció ni de parets ben aïllades i, per tant, el fred havia de ser especialment dur de suportar. Per aquesta raó, la fusta de l’arbre, cremant a la llar de foc, era la font per poder cuinar, per donar calor i caliu a les cases i per il·luminar-les.

    El Tió de Nadal té el seu origen en una mena de festa que agraïa la importància de l’arbre i la seva fusta dins les llars. Era un reconeixement simbòlic a la natura que entra a les cases i que cal cuidar: alimentant-la, tapant-la… (per això uns dies abans de Nadal aquest tronc màgic s’alimenta i es tapa). A més, amb aquesta cura del tronc es volia assegurar que la natura no perdia la fertilitat i que continuaria donant els seus fruits. Per tot això, doncs, el dia 24 de desembre a la nit la família cremava el tió i aquest obsequiava els més petits amb dolços i llaminadures.

    A més, la tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l’arbre de Nadal, ja que el Tió no és una altra cosa que la soca d’un arbre que la Nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Aprendre català

    Vols millorar el teu català?

    Núm. 98// Estàs fart de no saber si accentuar el “sé”? Encara no saps quins diacrítics han sobreviscut? Vols aprendre a parlar i escriure com un corresponsal de Catalunya Ràdio?

     Els dies 18 i 19 de desembre iniciem la matriculació als nous cursos de català per a adults que començaran el 8 i 9 de gener de 2020. Aquests cursos, de 45 h de durada, s’organitzen en períodes trimestrals. Els certificats de nivell que expedeix el Consorci tenen validesa oficial i correspondència amb els nivells (A1, A2, B1, B2, C1 i C2) del Marc Europeu Comú de Referència (MECR).

    Els nivells A1, A2 i B1 proporcionen un coneixement del català oral per a gent que l’aprèn com a segona llengua i el B2, C1 i C2 consoliden coneixements orals i aprofundeixen en el coneixement de l’ortografia i la gramàtica oficials, tant per a catalanoparlants com per a gent amb altres llengües maternes. Perquè deixis de ser el que diu “bueno” i “tinc que” a totes hores.

    A Vic, Manlleu i Torelló s’ofereixen cursos de diferents nivells i modalitats que podeu consultar entrant al web del CPNL (www.cpnl.cat) i entrant al cercador de cursos. Per matricular-se a un curs cal acreditar el nivell necessari mitjançant la prova de col·locació o un certificat de coneixements de català que acrediti el nivell. Les matrícules es fan presencialment als centres del CNL d’Osona.

    Tots els cursos, tret del nivell superior, tenen una reducció del 50% i el 70% per als casos d’atur, família nombrosa, família monoparental, pensionistes, jubilats i per a persones amb discapacitats. Els inicials (A1) són gratuïts.

    T’animem a participar als cursos o al Voluntariat per la Llengua (www.vxl.cat). Visita’ns als centres de la comarca i junts donarem corda al català, una bona expressió pot obrir més portes que un bon aspecte!

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Expressions i dites. Desembre finat, any acabat

    Desembre finat, any acabat

    Núm. 97// El mes de desembre és el dotzè i l’últim mes de l’any. El nom li ve del fet d’haver estat el desè (llatí decem = deu) mes del primer calendari romà.  És curiós que l’octubre, el novembre i el desembre no coincideixin amb els mesos que fan vuit, nou i deu. L’explicació remunta al calendari romà, en què l’any estava dividit en deu mesos, amb un total de 304 dies, i un reguitzell de dies fins assolir els 365. Els reajustaments posteriors dels calendaris julià i gregorià, en els quals es va afegir el juliol i l’agost en honor a Juli Cèsar i Octavi August, van permetre que el mes de desembre saltés del desè al dotzè mes i de 30 dies als 31 actuals.

    La majoria dels refranys de desembre tenen una clara influència de la religió, ja que és època de preparació del Nadal, en comparació amb d’altres mesos en què predomina la relació entre l’home i la terra.

    En un primer grup, hi trobaríem els que ens mostren un mes fred i l’arribada de la neu:

    • Per la Immaculada Concepció, treu la torreta al balcó.
    • Per la Mare de Déu d’Advent, naps i cols, tot ben calent.
    • Sant Nicolau, de la neu porta la clau.
    • Per Sant Tomàs, al qui no té llenya li tremola el nas.
    • Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.

    En un segon grup, l’arribada del solstici amb el dia més curt de l’any.

    • Ésser més curt que el dia de Sant Tomàs.
    • Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.

    En un tercer grup, unes dites ens anuncien el temps futur.

    • Pel desembre, el temps que fa el dia tres, el fa tota la resta del mes.
    • Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.

    I un darrer grup que fan referència a la terra.

    • Per Santa Llúcia, tot l’oli és a l’oliva.
    • Desembre nevat, bon any per al blat
    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço