Entrades amb l'etiqueta ‘cap’

  • El 9 Ets i uts. Lèxic

    Cap de què?

    Núm. 100// El cap és, segons el DIEC, la “part superior del cos humà separada del tronc pel coll”. Aquesta definició, però, queda molt curta si ens fixem en la multitud de frases fetes i expressions que contenen aquest mot.

    Per començar tenim un munt d’insults formats per “cap de”, tants que costen de documentar: cap de trons, cap de ruc, cap de llúpia (molt conegut a Vic), cap de suro, cap de carbassa, cap de vent…, i així amb tot allò que ens pugui semblar ofensiu de tenir dins el cap. Cal dir que la forma o temperatura del cap també pot variar la personalitat de l’anomenat: cap quadrat (tossut) , cap fred (reflexiu) o cap calent (impulsiu).

    Tanmateix, en la majoria d’ocasions utilitzem “cap” com a sinònim d’extrem, punta, final o principi. És molt habitual en un conjunt d’expressions: cap de mina, cap de taula, cap de riu, al cap del carrer

    Per analogia, ha acabat designant la persona capdavantera (capdavantera) en una organització: cap d’estudis, cap d’estat, cap de colla, cap de pastera… O, negativament, els primers en rebre un càstig: cap d’esquila o cap de turc.

    En les mesures de temps també serveix per expressar-ne el límit, ja sigui el principi o el final, com en el cap de setmana i el molt proper cap d’any (1 de gener)  del 2020, que esperem que gaudiu en bona companyia i sense gaire ressaca.

    Bon any!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut enllepolit erradicar expressions flairefina frase feta frases fetes gallina guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala justícia llengua llepol lèxic mica nova gramàtica numerals punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat tica topònims tramvia verbs vint-i-nou xica