Entrades amb l'etiqueta ‘cap’

  • El 9 Ets i uts. Lèxic

    Cap de què?

    Núm. 100// El cap és, segons el DIEC, la “part superior del cos humà separada del tronc pel coll”. Aquesta definició, però, queda molt curta si ens fixem en la multitud de frases fetes i expressions que contenen aquest mot.

    Per començar tenim un munt d’insults formats per “cap de”, tants que costen de documentar: cap de trons, cap de ruc, cap de llúpia (molt conegut a Vic), cap de suro, cap de carbassa, cap de vent…, i així amb tot allò que ens pugui semblar ofensiu de tenir dins el cap. Cal dir que la forma o temperatura del cap també pot variar la personalitat de l’anomenat: cap quadrat (tossut) , cap fred (reflexiu) o cap calent (impulsiu).

    Tanmateix, en la majoria d’ocasions utilitzem “cap” com a sinònim d’extrem, punta, final o principi. És molt habitual en un conjunt d’expressions: cap de mina, cap de taula, cap de riu, al cap del carrer

    Per analogia, ha acabat designant la persona capdavantera (capdavantera) en una organització: cap d’estudis, cap d’estat, cap de colla, cap de pastera… O, negativament, els primers en rebre un càstig: cap d’esquila o cap de turc.

    En les mesures de temps també serveix per expressar-ne el límit, ja sigui el principi o el final, com en el cap de setmana i el molt proper cap d’any (1 de gener)  del 2020, que esperem que gaudiu en bona companyia i sense gaire ressaca.

    Bon any!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril21 apòstrof beure bisbe bull carnestoltes català cursos dret DUC erradicar etsiuts expressions fil frase feta frases fetes got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia llengua lèxic musell nova gramàtica numerals paraules parts llibre porc recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tramvia tres tombs tèxtil verbs vint-i-nou xoriço