• El 9 Ets i uts. Els retrucs: llengua popular.

    Què dius? Miranius! Els retrucs 

    Quan els nens demanaven alguna cosa, generalment inoportuna, que no se sabia com respondre, els adults elscontestaven amb retrucs: una resposta evasiva caracteritzada per l’absurditat, la rima i molt sovint la temàtica escatològica. L’absurd proporciona imatges singulars i dona a la resposta un to de joc lingüístic. La rima contribueix a la fixació de la resposta i a donar-hi gràcia, vivor i expressivitat . 

    Algunes d’aquestes respostes, que han anat passant de generació en generació i s’han convertit en veritable material folklòric, són l’origen del que, seguint Caterina Valriuque forma part del Grup d’Estudis d’Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB)podem anomenarretrucs. Aquests jocs, a banda de donar-se entre un adult i un nen, també es fan entre adults per ridiculitzar —de bon rotllo— l’interlocutor. 

    Aquesta manera expressiva, poètica i sorneguera de respondre, ara mateix,  està en perill d’extinció i només alguns avis i àvies ho diran en alguna ocasió als seus nets. Poques vegades escoltareu aquests retrucs en persones joves, tot i que és molt probable que alguns d’aquests us siguin familiars: 

    —D’on vens? —De collir fems. 

    —Què passa? —Un burro per la plaça. 

    —Què busques? —Un cagarro amb dues fustes. 

    —Tinc gana. —Menja’t una cama. I si no en tens prou, menja’t un bou. 

    —Tinc set. —Pixa a la taula i beu a galet/ Jo en tinc vuit i encara no bec. 

    —Tinc calor. —Posa el cul a la frescor. 

    —Què hi farem… —Mala cara quan morirem. 

    —Què hem de fer? —Vendre la casa i anar a lloguer. 

     

    També hi ha les preguntes (o interpel·lacions) trampa, que són aquelles que es formulen per fer burla sobre la resposta obtinguda, i que en algun cas han arribat a generar fins i tot una contrarèplica: 

    —Que has vist en Serra? —Quin Serra? —El que arrossega els collons per terra.
    —Per on passa el tren? —Per la via. —Calla, burro, que ja ho sabia! 

    —Set i set? —Catorze. —Agafa un cagarro i esmorza. —Agafa’n dos, que esmorzarem tots dos. 

    Print Friendly, PDF & Email

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço