• El 9 Ets i uts. Els retrucs: llengua popular.

    Què dius? Miranius! Els retrucs 

    Quan els nens demanaven alguna cosa, generalment inoportuna, que no se sabia com respondre, els adults elscontestaven amb retrucs: una resposta evasiva caracteritzada per l’absurditat, la rima i molt sovint la temàtica escatològica. L’absurd proporciona imatges singulars i dona a la resposta un to de joc lingüístic. La rima contribueix a la fixació de la resposta i a donar-hi gràcia, vivor i expressivitat . 

    Algunes d’aquestes respostes, que han anat passant de generació en generació i s’han convertit en veritable material folklòric, són l’origen del que, seguint Caterina Valriuque forma part del Grup d’Estudis d’Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB)podem anomenarretrucs. Aquests jocs, a banda de donar-se entre un adult i un nen, també es fan entre adults per ridiculitzar —de bon rotllo— l’interlocutor. 

    Aquesta manera expressiva, poètica i sorneguera de respondre, ara mateix,  està en perill d’extinció i només alguns avis i àvies ho diran en alguna ocasió als seus nets. Poques vegades escoltareu aquests retrucs en persones joves, tot i que és molt probable que alguns d’aquests us siguin familiars: 

    —D’on vens? —De collir fems. 

    —Què passa? —Un burro per la plaça. 

    —Què busques? —Un cagarro amb dues fustes. 

    —Tinc gana. —Menja’t una cama. I si no en tens prou, menja’t un bou. 

    —Tinc set. —Pixa a la taula i beu a galet/ Jo en tinc vuit i encara no bec. 

    —Tinc calor. —Posa el cul a la frescor. 

    —Què hi farem… —Mala cara quan morirem. 

    —Què hem de fer? —Vendre la casa i anar a lloguer. 

     

    També hi ha les preguntes (o interpel·lacions) trampa, que són aquelles que es formulen per fer burla sobre la resposta obtinguda, i que en algun cas han arribat a generar fins i tot una contrarèplica: 

    —Que has vist en Serra? —Quin Serra? —El que arrossega els collons per terra.
    —Per on passa el tren? —Per la via. —Calla, burro, que ja ho sabia! 

    —Set i set? —Catorze. —Agafa un cagarro i esmorza. —Agafa’n dos, que esmorzarem tots dos. 

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril alabril21 anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut enllepolit erradicar expressions fil flairefina frase feta frases fetes guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala justícia llengua llepol lèxic nova gramàtica numerals parts llibre punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat topònims tramvia tèxtil verbs vint-i-nou