Arxiu per abril, 2021

  • TALLAR PA – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    tallar: v. tr. [LC] Destruir la continuïtat (d’alguna cosa) fent-hi entrar, o com fent-hi entrar, un instrument de vora afilada. M’he tallat el dit amb un vidre.

    v. tr. [LC] Dividir en parts (alguna cosa) amb un instrument de vora afilada. Tallar paTallar un formatge en deu trossos. Tallar un vidre amb un diamant.

     

    Font: Optimot

    Article complet

  • TACA – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    taca: f. [LC] Senyal sobre alguna cosa degut a la presència d’una substància estranya. Una taca d’oli, de tinta. Unes tovalles plenes de taques de vi. Fer-se una taca al vestit. Treure amb benzina una taca de greix.
     [LC] passar de taca d’oli Una cosa, ésser inadmissible de tan exagerada.

     

    Font: Optimot

    Article complet

  • ROSEGONS – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    rosegó:m. [LC] [HO] Bocí de pa que es deixa després d’haver-lo començat a menjar.

    m. [LC] [HO] Tros petit de pa.

    Mot derivat de ‘rosegar’

    Font: Optimot i Diccionari.cat

    Article complet

  • RATLLA – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    ratlla: Línia traçada sobre la superfície d’una cosa amb un llapis, una ploma, etc. Les cinc ratlles del pentagrama.
    [LC] fer creu i ratlla a algú o alguna cosa 
    [LC] passar ratlla aInvalidar quelcom escrit traçant damunt seu una ratlla de tinta, de llapis, etc.

    [LC] passar ratlla bper ext. No hi pensem més: passem-hi ratlla.
    [OP] [TRG] ratlla contínua Marca viària que consisteix en una línia que separa dos carrils, de sentit contrari o no, ordena la circulació i prohibeix el desplaçament entre els carrils contigus.

     

    Font: Optimot

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Els retrucs: llengua popular.

    Què dius? Miranius! Els retrucs 

    Quan els nens demanaven alguna cosa, generalment inoportuna, que no se sabia com respondre, els adults elscontestaven amb retrucs: una resposta evasiva caracteritzada per l’absurditat, la rima i molt sovint la temàtica escatològica. L’absurd proporciona imatges singulars i dona a la resposta un to de joc lingüístic. La rima contribueix a la fixació de la resposta i a donar-hi gràcia, vivor i expressivitat . 

    Algunes d’aquestes respostes, que han anat passant de generació en generació i s’han convertit en veritable material folklòric, són l’origen del que, seguint Caterina Valriuque forma part del Grup d’Estudis d’Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB)podem anomenarretrucs. Aquests jocs, a banda de donar-se entre un adult i un nen, també es fan entre adults per ridiculitzar —de bon rotllo— l’interlocutor. 

    Aquesta manera expressiva, poètica i sorneguera de respondre, ara mateix,  està en perill d’extinció i només alguns avis i àvies ho diran en alguna ocasió als seus nets. Poques vegades escoltareu aquests retrucs en persones joves, tot i que és molt probable que alguns d’aquests us siguin familiars: 

    —D’on vens? —De collir fems. 

    —Què passa? —Un burro per la plaça. 

    —Què busques? —Un cagarro amb dues fustes. 

    —Tinc gana. —Menja’t una cama. I si no en tens prou, menja’t un bou. 

    —Tinc set. —Pixa a la taula i beu a galet/ Jo en tinc vuit i encara no bec. 

    —Tinc calor. —Posa el cul a la frescor. 

    —Què hi farem… —Mala cara quan morirem. 

    —Què hem de fer? —Vendre la casa i anar a lloguer. 

     

    També hi ha les preguntes (o interpel·lacions) trampa, que són aquelles que es formulen per fer burla sobre la resposta obtinguda, i que en algun cas han arribat a generar fins i tot una contrarèplica: 

    —Que has vist en Serra? —Quin Serra? —El que arrossega els collons per terra.
    —Per on passa el tren? —Per la via. —Calla, burro, que ja ho sabia! 

    —Set i set? —Catorze. —Agafa un cagarro i esmorza. —Agafa’n dos, que esmorzarem tots dos. 

    Article complet

  • PRESTATGES – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    prestatges: Post travessera col·locada horitzontalment entre dos suports, que s’empra per a posar-hi tota mena d’objectes. Els prestatges de l’armari raconer.

     

    Mot provinent del llatí  parastatĭcum, i aquest, del grec  parastatikós ‘destinat a exposar’.

     

    Font: Optimot i Diccionari.cat

    Article complet

  • OLOR – “A l’abril cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    olor: Sensació produïda en l’òrgan de l’olfacte per les emanacions de certs cossos. Fer olor una flor.

    I recordeu que la preposició que acompanya ‘olor’ és DE: fa olor de colònia. Fa olor de resclosit. 

     

    Font: Optimot

    Article complet

  • MENJAR – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    menjar: Fer un dels àpats habituals de cada dia. Hom sol menjar tres cops al dia. Avui, per dinar, no menjaré a casa.

     

     

    Font: Diccionari.cat

    Article complet

  • LLESCAR – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    llescar: tallar el pa a llesques.

    Si voleu saber-ne una mica més llegiu el nostre article dels Ets i uts “I vosaltres talleu el pa o el llesqueu?

    Refrany:  «Qui no pot llescar, les engrunes aprofita»: vol dir que cal fer allò que podem i no allò que voldríem

     

    Font: Optimot i Diccionari català-valencià-balear

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: Parlem de les parts d’un llibre?

    Descobrim com es diuen les parts d’un llibre 

     

    Núm. 167//Sabeu quin objecte té llom i no es menja? Pot portar camisa, però no de fil?  

    El llibre, efectivament! Però sovint no en coneixem les parts.  

    Si posem el llibre de perfil el que veiem és el llom, la qual cosa ens va perfecte a l’hora de trobar-ne un en concret quan el busquem a la prestatgeria. Ja l’hem trobatQuael tenim a les mans, el primer que es percep és la portada o la cobertaDoncs no ens confonguem! La portada és la pàgina del llibre on figura l’autor, el títol i l’editorial, mentre que la coberta, habitualment cobertes en plural, és la protecció exterior d’un llibre que serveix per fixar interiorment els plecs i cobreix el llom i els dos costats del llibre. Moltes vegades va protegida per la sobrecoberta o camisamb la corresponent solapa.  

    Si girem el llibre del tot, a la part del darrere hi trobem la contracoberta on hi ha la ressenya o resum del llibre i una petita biografia o apunts biogràfics sobre l’autor o autora. 

    Fullegem el llibre? Només d’obrir-lo, a la banda esquerra hi trobem la contraportada. I si continuem passant pàgines o fulls (no pas fulles!), trobem la pàgina de respecte, que és  qualsevol de les pàgines en blanc al principi i al final del llibre. Després de la pàgina de respecte i davant de la portada hi  trobem el frontispici. 

    Tot seguit trobem el pròleg, text escrit per algú altre que no és l’autor i que presenta l’obra i l’autor. Ara sí que ja ens endinsem en el llibre i passem al cos de l’obra, o part principal, moltes vegades dividit en capítols. El cos de l’obra pot anar rematat per un epíleg o conclusió de caràcter recopilatori. 

    A partir d’aquí, només ens queda dir-vos que gaudiu de la lectura! 

              

    Si durant la setmana de Sant Jordi voleu aprofundir els vostres coneixements sobre el llibre, us convidem a navegar pel diccionari en línia Terminologia del llibre o a buscar els termes que us interessin al Cercaterm. 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço