Arxiu per gener, 2022

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc II

    Del porc, fins la cua és bona (II) 

    Núm.209// Continuem amb el lèxic del porc, que vam encetar el dia passat.  

    De la cort a l’obrador  

    És dia de matança. Portem els porcs a l’escorxador, on el matador els degolla. Després els socarrarà, els pelarà, els obrirà en canal, en traurà la mocada o budellam i les vísceres (tradicionalment la mocadera s’encarregava de netejar bé els budells per fer les botifarres). Finalment els esquarterarà i classificarà cada peça de carn segons l’ús que se n’ha de fer: el llom, el filet o llonza llaminera, el rellom, el llonzat, el costellam, la ventresca o cansalada viada, el retall magre o carn magra, l’espinada, les cuixes o pernils, les espatlles, els garrons i els peus; del cap, en separarà les galtes, les orelles, la papada o cansalada del coll i el morro. 

    Un cop especejat l’animal, podrem començar a preparar els embotits i curats. Posarem el sagí i part de la cansalada tallada a trossos a la caldera perquè es fongui el greix; n’obtindrem, d’una banda, el llard, en forma líquida, i de l’altra els llardons o rostillons (a Osona també en diem greixons). En una altra caldera courem el cap, la careta, el cor i la perdiu (o freixura), els ronyons, la llengua i part de la cotna. 

    Mentrestant trinxarem carn crua i cansalada (del coll, viada o grassa) per fer la botifarra crua, les salsitxes i la botifarra blanca o cuita (la botifarra de la Garriga). Ho amanirem amb sal i pebre i ho pastarem bé perquè els ingredients quedin ben barrejats. Després en farem un tastet per si cal rectificar els condiments i omplirem els budells amb la massa amb ajuda de la màquina embotidora. 

    A continuació trinxarem una mica de carn crua, cansalada i carn de la caldera per fer els altres embotits: la botifarra negra, afegint-hi sang, i la botifarra d’ou, afegint-hi cap i careta cuits, rostillons i ous en comptes de sang.  

    Per fer el bull (o bisbe) blanc, barrejarem una mica de carn crua amb cansalada, careta i cotna, tot trinxat, a més de part de la carn de la caldera (cor, ronyons i llengua) trossejada. També podem fer botifarra del parrac, amb rostillons i carn de la caldera, tot trinxat, i bull de fetge, amb fetge i cansalada. Per fer el bull (o bisbe) negre, barrejarem trossos de carn de la caldera i massa de la botifarra negra.  

     

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del proc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc I

    Del porc, fins la cua és bona (I) 

    Núm. 208//Fa un temps el CNL del Vallès Oriental va elaborar un lèxic acompanyat d’il·lustracions en què es descriu tot el procés de producció del porc des del naixement i la cria fins que, degudament transformat, s’ofereix al consumidor al taulell de la cansaladeria. Aquest tipus de vocabulari molt sovint varia segons les comarques, en aquest cas la font utilitzada van ser els cansaladers de la Garriga. 

    Durant uns dies us oferirem fragments d’aquest lèxic. 

    Hem tingut garrinada 

    Aquesta nit la truja ha garrinat. Han nascut una dotzena de garrins [a Osona també en diem godall, molt sovint pronunciat godai pel ieisme dialectal], que viuran amb la mare, a la mateixa cort, durant unes setmanes. D’aquí a dos mesos el criador els desmamarà i a partir d’aquest moment podran menjar farina, pinso, gra, i també glans, garrofes i restes orgàniques, que els abocaran a l’obi (o menjadora) a través de la tremuja. Just després de desmamar-los sanaran els mascles. Quan els porcs joves surtin al pati, com ja fa el verro, es rebolcaran en el fang i furgaran a terra amb el musell a la recerca d’alguna cosa comestible. Sovint en sentirem els grunys i de tant en tant algun xiscle o esgüell. 

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del porc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. No ens oblidem dels pronoms… Quan toquen!

    Núm. 207// T’HI apuntes? M’hi apunto! 

    En català hi ha una colla de verbs que són molt manaires i volen anar acompanyats, peti qui peti, d’un complement encapçalat normalment per una d’aquestes preposicions a, de, en i amb. Aquests verbs s’anomenen verbs preposicionals i el complement introduït per la preposició és el complement de règim verbal o complement preposicional. 

     

    • En Mounir s’ha apuntat a un curs de català. 
    • T’adhereixes al programa del Voluntariat per la Llengua?  
    • Osona col·labora amb la Marató de TV3. 

     

    Quan aquest complement no és explícit en l’oració, hem de substituir-lo pel pronom feble corresponent, que gairebé sempre és hi: 

    • Han començat les inscripcions als tallers de l’Ajuntament. Apunta-t’hi! 
    • T’adhereixes al programa del Voluntariat per la Llengua? –M’hi adhereixo. 
    • Osona col·labora amb la Marató de TV3. Col·labora-hi tu també. 
    • Últims dies per fer propostes per millorar el barri. Participa-hi! 

     

    Quan la preposició que introdueix el complement és de aleshores el pronom que substitueix el complement és en.  

     

    • T’has adonat de la nova botiga d’informàtica? -Doncs no me n’havia adonat. 
    • Estàs segur d’això que dius? –N’estic ben segur. 

     

    Només en alguns casos molt especials, aquest pronom es pot elidir, per exemple quan el destinatari té al davant el full on ha d’escriure les seves dades, o la pàgina web en què es vol inscriure.  

     

    • Col·labora [apartat del web d’una entitat] 
    • Inscriu-te [full d’inscripció d’un taller] 

     

    Per tant, encara que estigueu morts de gana, recordeu que no us podeu menjar els pronoms hi o en que substitueixen aquests complements. O aquests verbs no us ho perdonaran mai. 

     

    Recordeu-vos-en!  

    Penseu-hi! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Pilar Cabot

    Núm. 206//Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem de Pilar Cabot i Vila (1940-2017),  escriptora. Va ser autora de poesia, de narrativa per a infants i adults i també de contes. 

     De petita, va criar-se en un clima cultural, sobretot relacionat amb el teatre i la música. El seu padrí, Josep Subirana i Serra (àlies ‘Manel dels Ous’), va ser un actor aficionat de gran prestigi a l’època. Tenia una gran biblioteca, especialment teatral, i la petita Pilar hi tenia accés. Als onze anys ja va guanyar el seu primer premi literari.  

     Va estudiar Filosofia i Lletres i Música, i va començar a donar a conèixer la seva obra a partir que formà part del grup CLOT, que va fundar la revista amb el mateix nom. Cabot en va formar part del consell de redacció, i hi va publicar. 

     Entre el 1965 i el 1985 va ocupar-se de la seva pròpia llibreria, CLAM, dedicada plenament al llibre i al disc en llengua catalana. Aquest espai va ser tot un referent del món cultural i polític de Vic i d’Osona durant la dictadura i la transició, i hi van passar els principals autors i cantautors del moment. Va coordinar tertúlies amb poetes, i va ser autora de crítiques literàries, comentaris de llibres, pròlegs, guions i articles.  

     Amant de la música, tocava el piano, componia i musicava poemes propis. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic, i cantà a la coral Canigó.  

     Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre del PEN català. Des de 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la biblioteca Joan Triadú, de Vic.  

     Fou distingida com a Osonenca de l’any 1983 i com a Musa de la Cova del Drac de Barcelona l’any 1984. El 2012 fou homenatjada a la Marxa dels Vigatans, acte central de la Diada a Osona, coordinat per Òmnium Cultural i de gran volada.  

     

    📸Foto d’Armand Quintana i Pilar Cabot, cedida per Osona.com. Arxiu històric de
    La Marxa de Catalunya(1992)
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ III

    Núm. 205//Amb aquest article sobre les locucions construïdes amb la conjunció i, cloem la sèrie Entre una cosa i l’altra. Unes expressions molt usades són dit i fet, en què indiquem que una cosa s’ha fet immediatament, o fet i fet –com també comptat i debatut– quan volem arribar a una conclusió, com si diguéssim ‘al capdavall’. En canvi, diem que un noi és un home dret i fet quan està completament desenvolupat i format. 

     

    I en tenim més. Al cap i a la fi (no pas *a la fi i al cap, calc del castellà), que té el sentit de ‘finalment’. També se sent molt a dir a tort i a dret: «Van repartir hòsties a tort i a dret», que vol dir ‘per tot arreu’, però igualment ‘sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexió’. Un valor semblant té a tort i a través: «Va pintar la paret a tort i a través» (‘sense miraments’). «Es va trencar coll i barres», o sigui ‘accidentar-se, fer-se molt mal’. Menys coneguda és l’expressió dret de lluir i quitar, que és la facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel mateix preu de la venda. 

     

    D’altra banda, diem que un film, un espectacle o una novel·la és de sang i fetge, com els espectacles de la Fura dels Baus, en què predomina la violència explícita. I ja que parlem d’entranyes, a Centelles hi ha un plat típic molt bo –tot i que alguns el considerarien una mica gore–, que és la samfaina, feta amb sang i perdiu de xai (la perdiu són els pulmons i el cor). Penseu que pertot hi ha plats d’entranyes, no us penseu que siguin de poble: a Florència mateix és típic menjar un entrepà d’una part de l’estómac del bovins –il panino col lampredotto, en diuen. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço