Arxiu per novembre, 2023

  • El 9 Ets i uts. Anglicismes de Menorca I: el lèxic dels mèrvels

    Núm. 304//Menorca va estar sota el domini del Regne Unit en diferents períodes dels segles XVIII i XIX: entre el 1708 i el 1756, entre el 1763 i el 1782, i finalment entre el 1789 i el 1802. A causa d’aquesta ocupació, el menorquí va incorporar un nombre gens negligible d’anglicismes, molts dels quals s’han anat perdent, però encara n’hi ha que perviuen. Són especialment presents en el joc de bales o, com ells diuen, el joc de mèrvels, un mot anglès derivat de marbles. A Menorca, segons les poblacions, el nom té petites variants: a la part de ponent en diuen mèrvols i a la de llevant mèrvils.

    No tots els mèrvels són iguals i tenen diferents noms segons la seva mida: els níquels (els més petits, que fan menys de mig centímetre; níquel ve, en efecte, de l’anglès nickel, que serveix tant per denominar una moneda petita com les bales més menudes), els manos de tir (fan entre 0,5 i 1 centímetre) i els mèrvels (si fan 1,5 centímetres es diuen bombes i els de 2 centímetres, bales). Es practica al carrer, en superfície plana, on hi ha un clot en què es dipositen els mèrvels, i hi ha una posició de sortida -o estonx, que ve de l’anglès stance (‘posició’). Es tracta de fer rodar la bala amb el dit a fi de tocar el mèrvel d’un altre jugador i fer-lo sortir de la rotllana per guanyar el major nombre de mèrvels possible.

    És curiós com els menorquins van incorporar molts termes d’aquest joc, que devia ser inexistent a l’illa abans de l’arribada dels britànics. Alguns exemples: avavol, que ve d’evens all i vol dir ‘empat’, o bé clin, que, com haureu deduït, ve de clean i designa el fet de netejar els terreny de joc. També s’usa plis per dir ‘si us plau’ en el moment de netejar el terreny. N’hi ha alguns més, però no tenim més espai per comentar-los aquí.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llenguatge jurídic català. Terminologia jurídica.

    Núm. 303// La terminologia jurídica en català, com en la majoria de llengües, és molt específica i concreta. A vegades, per influència del castellà, algunes paraules en català adopten un significat inadequat. . Vegem-ne alguns exemples.

     

    El verb interessar és incorrecte sempre que el puguem substituir per demanar o sol·licitar. En aquest context, doncs, no podem utilitzar-lo. Així, el verb interessar en la frase El fiscal interessa que es practiquin les diligències oportunes no és normativa i hauria de ser El fiscal sol·licita que es practiquin les diligències oportunes.

     

    Un altre exemple: El verb precisar a vegades s’utilitza com a sinònim de ‘necessitar, requerir, exigir o obligar’, per influència del castellà, però en català només té el significat ‘d’explicar en detall’. La frase Si heu modificat les dades, és precís que ho notifiqueu és incorrecte. Hauríem d’escriure Si heu modificat les dades cal que ho notifiqueu.

     

    En català notificar significa ‘donar coneixement o notícia d’alguna cosa, fer-la saber de manera oficial’. El complement directe d’aquest verb sempre ha de ser la “cosa” que es fa saber o que es notifica, i mai la persona. La frase Es té per notificat el president no és normativa, però sí que ho és en castellà (d’aquí ve la confusió). En canvi sí que ho és Cal notificar la invitació al president.

     

    D’altres vegades hi ha dues paraules que s’assemblen molt i porten a confusions, perquè se n’utilitza una amb el significat de l’altra: Escaure significa ‘ser procedent’ i escaure’s significa ‘produir-se, esdevenir-se’. Atès que no consten prou elements probatoris, no escau la condemna sol·licitada (no és procedent). La mort del penat, si s’escau (si es produeix), comporta l’extinció de la responsabilitat penal.

     

    Alguns casos de precisió del llenguatge jurídic els trobem en el verb interposar que significa ‘formalitzar un recurs’, per la qual cosa només podem utilitzar aquest verb per referir-nos a aquest tipus de document (inter-posar, és a dir, posar entre les actuacions concloses i un nou tràmit arran del recurs). Formular, que significa ‘posar en una forma clara i precisa’ i ‘exposar en la forma que cal’, és un verb adient per al recurs i la resta de documents de les parts (formular una demanda/una querella/una denúncia/un recurs…). Així mateix, es formulen els càrrecs, les defenses, les acusacions… En aquests casos, doncs, no és adequat utilitzar el verb interposar. Finalment, presentar és un verb d’ús general que no té una especificitat jurídica i significa ‘posar una cosa davant d’algú perquè la prengui, la vegi, l’examini’. En aquest sentit, tots els documents i els escrits de les parts es poden presentar al jutjat perquè els admeti i els tramiti.

     

    Acabarem amb un altre exemple de precisió lèxica. El verb acordar s’usa només quan la decisió és presa per més d’una persona, per exemple un tribunal. Si la decisió la pren una persona, per exemple un jutge, cal utilitzar altres verbs com disposar, decidir, resoldre, etc.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llenguatge jurídic català. Estil dels textos.

    Núm. 302// Quan parlem del llenguatge jurídic ens ve al cap un llenguatge carregat i difícil d’entendre. Per tal d’alleugerir la lectura dels textos jurídics, el model lingüístic del Llenguatge Jurídic Català (LJC) s’esforça perquè la redacció dels escrits tingui un estil simple i eficient que permeti que les persones que no són juristes puguin entendre el que llegeixen.

    És preferible l’estil verbal i no l’estil nominal. És molt més entenedora una redacció planera, amb l’ús de verbs i no pas de noms. No és recomanable l’expressió: És procedent l’admissió i la pràctica de les proves proposades per les parts. En canvi sí que ho és la mateixa expressió, però amb estil verbal: És procedent admetre i practicar les proves proposades per les parts.

    Tot i que les oracions passives són normatives, és recomanable no abusar-ne. És més àgil: El Govern ha adoptat la decisió d’abaixar els salaris que La decisió d’abaixar els salaris ha estat adoptada pel Govern.

    Un altre factor que contribueix a facilitar la comprensió dels textos jurídics és l’ordre lògic dels elements de la frase: cal ordenar els elements de la frase d’una manera natural i evitar construccions artificioses que provoquen una lectura feixuga del text. Així, generalment, cal col·locar els adjectius qualificatius darrere del nom. Sembla que l’expressió D’acord amb el que ha disposat la jutgessa en l’esmentat procediment, practiqueu les següents diligències és més formal, però l’ordre natural és D’acord amb el que ha disposat la jutgessa en el procediment esmentat, practiqueu les diligències següents.

     

    Si es redacten els textos amb un llenguatge concís, evitant l’ús d’informació supèrflua i els verbs buits de significat, s’assimilarà millor la informació. És més clar Lliureu l’expedient administratiu que Procediu al lliurament de l’expedient administratiu o Condemno la persona acusada que He de condemnar i condemno la persona acusada.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llenguatge jurídic català. El nou model.

    Núm. 301//El nou model lingüístic del llenguatge jurídic català (LJC)

    Segons Carles Duarte, considerat el pare del llenguatge administratiu i jurídic en català, el llenguatge jurídic català és la varietat funcional de la llengua catalana que correspon al camp conceptual del dret. És un llenguatge tècnic, que es caracteritza per l’ús de recursos lingüístics específics, la precisió, la matisació i l’estructura semàntica dels termes, el to formal i impersonal i la funcionalitat.

    En la majoria de llengües el llenguatge jurídic s’ha caracteritzat per tenir un estil barroc, obscur, poc clar, complex… Actualment, el llenguatge jurídic ha evolucionat, com la societat, i a poc a poc s’ha adaptat a una societat democràtica, moderna i avançada i, per tant, cada vegada més,  tendeix a ser un llenguatge clar, comprensible, de respecte i igualitari, sense perdre el to tècnic que el caracteritza.

    Des del restabliment de la democràcia i amb el nou Estatut (1979) es va haver de crear un nou llenguatge jurídic. La Generalitat de Catalunya va crear la Comissió d’Assessorament del Llenguatge Administratiu (CALA) l’any 1986, formada per juristes i lingüistes, que tenia com a missió crear un nou model lingüístic per al llenguatge jurídic.

    Per crear aquest nou model es van basar en dos punts. El primer punt va ser la tradició jurídica catalana, sobretot de l’època medieval, a partir de la qual van recuperar vocabulari i terminologia que havia caigut en desús després de gairebé tres segles. El segon punt important que van tenir en compte va ser la modernitat del llenguatge jurídic europeu, com els moviments per renovar el llenguatge jurídic (Plain English Movement). Així mateix, es volia trencar amb la dependència respecte del castellà, perquè en tres segles de domini en l’àmbit administratiu i jurídic, entre molts altres àmbits, la influència d’aquesta llengua sobre el català jurídic era molt forta.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço