Arxiu per gener, 2024

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Manlleu

    Gentilicis 10 – Manlleu 

    Núm. 313// En aquest número 10 ens acostem a un dels pobles amb més habitants d’Osona, proper a la denominació de ciutat. Documentat primer com a gual per a creuar el riu Ter, curs d’aigua al qual deu la seva mida i vitalitat actuals, trobem primer el seu nom escrit com a Meseleo en documents que descriuen el recorregut entre Torelló i Roda de Ter, que al segle X ja eren nuclis de població importants. És per això que en molts dels primers documents va acompanyat de vado per assenyalar que és un punt per travessar el riu. 

    Ni dos-cents anys després, però, ja trobem mencionat Manlevo amb la ortografia evolucionada i relacionat amb una església de Santa Maria. Al segle XIII, tres segles després de la primera menció documentada, les ortografies són molt variades: Manleubo, Manluebo, Manulevo… a causa d’aquestes vàries ortografies s’ha especulat moltes vegades que la seva etimologia prové de manus laevae, “mà esquerra”, ja que coincideix amb la situació del poble envers el riu Ter.  

    Segons Corominas, autor de l’Onomasticon Cataloniae, això és una coincidència fortuïta però no hi ha proves de la pervivència d’aquesta arrel (laevae) enlloc més del territori català. Corominas defensa que l’origen del topònim és germànic, i des d’aquí no el contradirem, però tampoc negarem que Manlleu és a la riba esquerra del ter i que si manus laevae “non è vero, è ben trovato”.  

    El gentilici dels habitants de Manlleu és manlleuenc i manlleuenca. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Malla

    Malla 

    Núm.312// El municipi de Malla, situat a la riba de la riera de Tona prop d’on aquesta es troba amb el Gurri, és una antiga població que ha passat per mans diverses. Va créixer entorn d’un castell situat al puig del Clascar o de Malla, i passà per les mans de diverses famílies nobles, de les esglésies de Vic i de Ripoll, i finalment acabà essent propietat de la família dels Cabrera, en concret de Roger de Malla, de la qual prengué el nom definitiu. 

    Segons Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae, el nom de Malla prové possiblement del llatí tardà medalia, o sigui “rodalia, zona propera” per la seva proximitat a altres nuclis de població més grans. Està documentada com a “Medalla” des del segle XI, cosa que recolza aquesta hipòtesi i ens dona arguments per pensar si Roger de Malla, que ja habitava a Sant Vicenç de Malla, li donà el nom si fou el poble que prengué el seu. 

    El gentilici dels habitants de Malla és mallenc i mallenca. 

     

    Fonts: Història – Ajuntament de Malla (malla-osona.cat) 

    Onomasticon Cataloniae 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Eufemismes.

    Núm. 311//

    Ai coi! Quins cordons…  

    Segur que molts de vosaltres alguna vegada heu dit un mot o una expressió en comptes d’una altra perquè heu considerat que  en un context determinat era malsonant, inconvenient o fins i tot tabú. I, en canvi, heu dit igualment el que volíeu dir, però d’una manera que us ha semblat més suau, més atenuada i més correcta.  

    D’aquest recurs expressiu se’n diu eufemisme, i sol aparèixer en  conceptes que pertanyen a àmbits com la mort, el naixement d’animals i persones, el sexe, i les necessitats fisiològiques, entre altres. Per exemple, per no dir ‘orinar’ hi ha qui diu ‘canviar l’aigua de les olives’, oi? O qui no ha sentit que tenir un càncer és tenir un ‘mal dolent’? 

    Ens referim als ‘cordons’ quan volem evitar dir collons -sovint davant dels més menuts-, i  diem ‘òndia’ en comptes d’hòstia, i ‘coi’ o ‘conxo’ per evitar dir cony. I sí, canviem l’aigua de les olives, però també fem un riu o fem pipí perquè dir pixar ens sona massa barroer i descarat, i diem paper higiènic, segurament, per no dir una altra cosa. 

    D’entre tots els eufemismes, en tenim a cabassos per evitar pronunciar la paraula penis en segons quins contextos. I així sovint sentim dir-ne ocellet, nap, cua, cigala o batall (que és la peça metàl·lica en forma de porra suspesa a l’interior d’una campana per fer-la sonar colpint-la). La mateixa expressió ‘caram’ no deixa de ser un eufemisme de carall, un altre mot que neix de la necessitat d’esquivar fer referència a l’aparell reproductor masculí d’una manera més directa.  

    Últimament molts mitjans de comunicació del tot el món es vanten de buscar l’expressió més directa i clara, sense paraules buides ni dissimulacions. Però també és cert que sovint a la ràdio o a la televisió, sentim parlar de danys col·laterals, en comptes de morts, ferits o víctimes; i d’accions aèries per evitar dir bombardejos. Un altre tipus d’eufemismes, els periodístics. Però això ja donaria per un altre ets i uts. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Tornen els reis

     

    Num. 310//Com cada any en aquesta època, tornen aquells tres personatges savis i màgics, amb una certa aurèola de misteri, que venen de terres llunyanes i ignotes amb alguns regals per als més menuts de la casa i també, per què no?, per als altres. Són els arxiconeguts Reis d’Orient (o també Reis Mags, tot i que no ho diem tant): Melcior, Gaspar i Baltasar (no pronuncieu la erra final, si us plau). Han travessat deserts amb els camells o amb els dromedaris, i finalment arribaran per mar, terra i aire al nostre país. I ara els espera una bona feinada repartint regals a tort i a dret. Pobrets! 

    Abans de la seva arribada, però, els petits portaran una carta als patges reials demanant tota mena de desitjos i de regals. El dia de la cavalcada (no pas *cabalgata), els Reis i els patges donaran caramels a la canalla o a la mainada, i ens llançaran confeti. I amb les seves mostres d’afecte, per què no dir-ho?, ens alegraran una mica la vida. Els anirem a rebre a tots els nostres pobles i les nostres ciutats amb aquella joia intemporal, com si fos la primera vegada. Van en carrosses tirades per cavalls, camions, furgonetes, cotxes i tractors, i segur que encara ens en deixem. No us els perdeu! 

    Des del Centre de Normalització Lingüística d’Osona, només ens resta desitjar a tothom un profitós i generós dia de Reis. I pau al món, sobretot! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Pronúncia. Sant Esteve: diem la T de sant o no?

     

    Núm.309// Aprofitant que aquí celebrem Sant Esteve, avui us parlarem de la sensibilització, que és el fenomen fonètic que produïm molts parlants quan pronunciem aquesta festivitat. Consisteix a pronunciar determinats sons consonàntics que en d’altres contextos són muts. Parlem de certes consonats mudes que passen a ser pronunciades quan les trobem a final de mot i van seguides d’una paraula que comença amb vocal: en aquest cas en referim a la -t de final de sant -que normalment és muda-  però que seguida de la primera vocal d’Esteve, passa a dir-se: [sántəstéβə]. 

     Podem trobar d’altres exemples d’aquest tipus de sensibilització -amb el so [t] al final d’alguns monosíl·labs com cent, quant, sant, vint, alt, seguits d’una paraula que comença en vocal: sant Andreu, sant Antoni, vint-i-vuit, cent homes, vint anys, quant és?, Alt Empordà. També ens hi trobem en els gerundis seguits dels pronoms febles hi, ho: anant–hi (a-nan-ti), fent–ho (fen-to), sabent–ho (saben-to). 

     En el cas concret de “quant és”, per exemple, sensibilitzar el so de la [t] contribueix a diferenciar-lo de “quan és” per evitar equívocs en casos com: “quant és (quan- tes) el sopar de celebració del teu aniversari?” (quant val?) /  “quan és el sopar de celebració del teu aniversari?” (quin dia se celebra?). 

     Sembla, però, que aquest cas de sensibilització es perd entre les generacions més joves. I vosaltres, la dieu o l’emmudiu aquesta t? 

     

    Fonts 

    Badia Cardús, Montserrat (2012) Fenòmens fonètics entre consonants a l’interior de paraula i per fonètica sintàctica (i IV): emmudiments i sensibilitzacions. Llengua nacional – núm. 79.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço