El 9 Ets i uts. Pronúncia. Sant Esteve: diem la T de sant o no?
Núm.309// Aprofitant que aquí celebrem Sant Esteve, avui us parlarem de la sensibilització, que és el fenomen fonètic que produïm molts parlants quan pronunciem aquesta festivitat. Consisteix a pronunciar determinats sons consonàntics que en d’altres contextos són muts. Parlem de certes consonats mudes que passen a ser pronunciades quan les trobem a final de mot i van seguides d’una paraula que comença amb vocal: en aquest cas en referim a la -t de final de sant -que normalment és muda- però que seguida de la primera vocal d’Esteve, passa a dir-se: [sántəstéβə].
Podem trobar d’altres exemples d’aquest tipus de sensibilització -amb el so [t] al final d’alguns monosíl·labs com cent, quant, sant, vint, alt, seguits d’una paraula que comença en vocal: sant Andreu, sant Antoni, vint-i-vuit, cent homes, vint anys, quant és?, Alt Empordà. També ens hi trobem en els gerundis seguits dels pronoms febles hi, ho: anant–hi (a-nan-ti), fent–ho (fen-to), sabent–ho (saben-to).
En el cas concret de “quant és”, per exemple, sensibilitzar el so de la [t] contribueix a diferenciar-lo de “quan és” per evitar equívocs en casos com: “quant és (quan- tes) el sopar de celebració del teu aniversari?” (quant val?) / “quan és el sopar de celebració del teu aniversari?” (quin dia se celebra?).
Sembla, però, que aquest cas de sensibilització es perd entre les generacions més joves. I vosaltres, la dieu o l’emmudiu aquesta t?
Fonts
Badia Cardús, Montserrat (2012) Fenòmens fonètics entre consonants a l’interior de paraula i per fonètica sintàctica (i IV): emmudiments i sensibilitzacions. Llengua nacional – núm. 79.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.