Arxiu per abril, 2024

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Raquel Santanera

    Personatges literaris d’Osona 

    Núm. 326// Raquel Santanera i Vila (Manlleu, 1991) és poeta. És graduada en Estudis Literaris i en el màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals, a la Universitat de Barcelona. 

    Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, l’anglès i l’italià. Des del 2019 és una de les tres programadores del bar L’Horiginal, obrador de recitacions i noves actituds literàries, a Barcelona. També és coordinadora i programadora del cicle de poesia i art contemporànies en català Els Vespres Malgastats, a Osona.  

    La Malgastada, projecte ideat per Raquel Santanera, Jordi Cuesta i Íngrid Mas, és l’associació que promou els Vespres Malgastats. L’activitat consisteix en la trobada en què dues poetes reciten i intercanvien visions sobre les respectives obres. En cadascun d’aquests diàlegs en directe, s’hi afegeix la mirada d’una artista visual, que interpreta l’obra de les dues poetes en la peça que proposa. 

    Tot i la seva joventut, Santanera ha publicat Teologia poètica d’un sol ús (Viena Edicions, 2015; premi de poesia Martí Dot), De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El Gall Editor, 2017; premi Pollença de poesia) i Reina de rates. Crònica d’una època (Pagès Editors, 2021; premi Miquel Martí i Pol de poesia).  

    La seva obra es reconeix com a capdavantera en matèria de gènere, des d’una perspectiva cíborg. Es considera que el seu primer llibre de poemes va inaugurar el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions dels qui estan enfadats

     

    325// Què els passa als qui tot el dia estan capficats i empipats, i per tot rondinen? Amargats? Problemes? Cal obrir la ment i deixar anar totes les tensions. No serveix de res enfadar-se contínuament. I és que molta gent s’enutja per qualsevol cosa. N’hi ha que fins i tot es disgusten si els dius que no val la pena, que la vida són quatre dies per estar amoïnat i enfilar-se per les parets, per enfurismar-se, enfutismar-se o enfurir-se per una collonada. Si la cosa empitjora s’aïren o s’encolereixen i ves a saber què poden arribar a fer. La ira o la còlera ja sabem que no és bona ni per al qui l’experimenta ni per a qui l’ha de patir. El qui l’experimenta ha da saber controlar-se perquè es fa mal, però sobretot fa mal als altres, cosa molt pitjor. Enfellonir-se no ajuda gota al benestar propi. 

     

    Ara bé, n’hi ha que s’irriten, s’encrespen i s’enrabien perquè els fan la punyeta sense parar. Aquests tenen justificació. Si et burles d’algú molt sovint, és normal que li pugi la mosca al nas o es mosquegi –indigna (o fins i tot emprenya) veure com fan bullying als altres. N’hi ha, en canvi, que estan de mala lluna o de mala llet perquè no els surt res bé. Tothom pot tenir un dia dolent, nefast, i estar emprenyat amb el món. Tot i així, quan és recurrent, quan el malhumorat és malcarat per sistema, alguna cosa passa.  

     

    Emprenyar-se de tant en tant és catàrtic, és un alliberament. Ara, una cosa ben diferent és tenir mal humor o mala jeia massa sovint, fet que causa estupefacció i fatiga als qui ho han de suportar.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Tenir un os a l’esquena

    Núm. 324// Abril ja és aquí i la campanya “A l’abril cada paraula val per mil” no falla! En la dotzena edició, des del CNL d’Osona, continuem reivindicant la riquesa de les frases fetes, aquesta vegada amb el verb TENIR. Què vol dir tenir la paella pel mànec? I què vol dir tenir fred de peus? Segur que molts de vosaltres les coneixeu, o potser no? I si les coneixeu, les feu servir? 

    Si reviseu els aparadors dels comerços de la comarca durant el mes d’abril n’hi trobareu 30 de diferents d’exposades i podreu jugar a endevinar-ne el significat.  

     

    Fixem-nos amb una de les que hi trobareu: tenir un os a l’esquena. Es pot fer servir per dir que algú és gandul, que no li agrada ajupir l’esquena, vaja! Sembla ben literal perquè si només tinguéssim un os a l’esquena no la podríem doblegar, segur! Hi ha una altra expressió sinònima, tenir l’os bertran que, segons la veu popular, parla d’un famós herbolari barceloní, anomenat Bertran, que descobrí que la mandra era produïda per una inflamació de l’espinada i que, casualment, es podia guarir amb uns pegats d’herbes que ell venia.  

     

    Descobriu la resta de frases fetes i proveu d’endevinar-ne el significat. Podeu participar en el concurs emplenant la butlleta del blog “A l’abril cada paraula val per mil” https://blogs.cpnl.cat/concurscat/  o també podeu participar al concurs d’El 9 Nou  a través dels formularis de l’edició digital o del nostre instagram @cnlosona, on cada dia podeu respondre a través de les històries.  

     

    No tingueu cap os a l’esquena i prepareu-vos per participar-hi a partir del 8 d’abril. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre peixos (4)

    Núm. 323//Què ho fa, que les dites i expressions en què apareixen els animals fan gràcia? És potser que estrafan de manera exagerada la persona que volem criticar? Deu ser això. Escarnim les persones amb epítets que ens les recorden. 

    Per exemple, veiem un grup de crancs a la platja que caminen de tort o de costat i això ens inspira a dir: Aquell va de cranc (dita a l’Empordà) o va cranc (dita a les illes Balears), que vol dir que va de tort. D’altra banda, caminar o anar com els crancs significa ‘anar enrere’, en lloc de progressar. Una altra expressió molt negativa és ser un pop, dit d’una persona abusadora, a qui agrada tocar massa l’altra gent. I encara una altra de negativa és ser un tauró: són aquelles persones que guanyen diners de manera agressiva, sense miraments. En canvi, els qui han pres massa el sol i es tornen vermells amb facilitat per la blancor de la pell, estan vermells com una gamba. 

    D’altra banda, donem una tonyina, fotem una atonyinada a algú o l’atonyinem quan donem cops violents a una persona per agredir-la, per fer-li mal o per castigar-la. L’explicació d’aquestes expressions? Heu vist mai com es pesquen les tonyines. Si és que sí, ho entendreu.  

    Un tall de bacallà és una part de benefici en un negoci: «Quan es va vendre aquesta propietat, em va tocar també un bon tall de bacallà», que no s’ha de confondre amb tallar el bacallà, que és ‘manar’. En canvi, ser sec com un bacallà s’usa per als qui són molt magres.  I als aliments que tenen molt mal gust se’ls diu que són més dolents que l’aigua de bacallà podrit. Mai millor dit. 

    Despectivament als grassos se’ls encoloma que estan com una foca. Es diu tenir boca de rap a qui té una boca molt grossa, com el Pacman -el recordeu, aquest personatge dels videojocs? En canvi, a Mallorca i Menorca diuen «Aquell té cara de rap» (sí, aquella cara molt ferrenya, indicadora d’irritació). I, per acabar-ho d’adobar, dels poc eixerits, en diem que és un lluç, sembla un lluç o fa cara de lluç. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions, dites i frases fetes sobre animals marins (3)

    Núm. 322// Aneu a saber per què alguns animals marins ens han inspirat més que d’altres. Cada animal té les seves característiques, i hi veiem similituds a aspectes de la vida que ens envolten. Per exemple, la sípia escup un líquid per defensar-se dels predadors, per això deu ser que a Menorca i a Eivissa una sípia és una escopinada -que en aquest darrer cas no és pas per defensar-se, sinó per embrutar el terra. També pren el significat de ‘mullena’ a la zona de Tortosa quan algú és sota la pluja. I, com sabem, és la matèria colorant preparada amb la tinta que secreta la sípia; igualment és el color d’aquesta matèria, de to terrós. 

    Un altre animal marí és el pagell -un peix que té el cos ovalat, de color vermell per damunt, rosat pels costats i blanc rosat al ventre, i és ben saborós, tan saborós que tothom se’l disputa. Deu ser per això que es diu: Està el pagès entre advocats com el pagell entre dos gats. I encara n’hi ha una altra d’aquest peix: Més val ser cap d’arengada que cua de pagell: és a dir, convé més ser dirigent d’una empresa o d’una comunitat petita que ser súbdit en una col·lectivitat gran. 

    De Mallorca sempre ens arriben expressions vives, espontànies i creatives -com d’arreu, de fet. Tenir els ulls de boga estantissa es diu d’aquell(a) qui va amb els ulls ben oberts però mancats de vivor. La boga és un peix que fa de 20 a 30 centímetres de llarg, té l’esquena grisa blavenca i els costats i el ventre, argentats amb tres o quatre faixes daurades sota les línies laterals. No sabem si hi ha dites sobre el sorell (peix blau i allargat, amb una serra d’espines a cada costat de la cua), però en sentit figurat, els caramells de mocs que pengen del nas, a Mallorca se’ls anomena sorells.  

    Les que expressions que sí que diem molt sovint a Catalunya són estar anxovat (‘estar estret en un espai reduït o no tan reduït’) i estar com (a) sardines (amb el mateix significat que l’anterior). Una situació que patim, malauradament, moltes vegades al tren i al metro. També pot prendre el sentit de ‘sense ventilació’, com és en aquest cas: «Vivia en una habitació anxovada i no sortia d’allà». I ja que parlàvem de sardines, convé recordar que: «Qui menja sardina, que cagui l’espina» o bé «Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l’espina». Els qui s’aprofiten de les coses agradables també han de patir les conseqüències desagradables, ves! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço